Què està passant a la costa de la Serra de Tramuntana durant l’estiu? Aquesta és una pregunta que malauradament ens fem cada any i que no aconseguim resoldre. Alguns diuen que indrets com Sa Foradada pareixen “El Born”. Sense dubte, un trànsit massiu es produeix amb poca vigilància i control.
La Serra de Tramuntana té una extensió pràcticament d’uns 90 kilòmetres des de la seva banda més meridional a Andratx, fins a la part més septentrional, a Pollença. Tota ella està declarada Paratge Natural de la Serra de Tramuntana, sent així un Espai Natural Protegit, que a més és considerat, des del 2011, Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, en la categoria de Paisatge Cultural.
No obstant això, aquesta protecció i reconeixement consideren gairebé només la part terrestre, deixant en l’oblit el medi marí i tota la seva biodiversitat. Únicament s’inclouen tres zones de territori marí dins el Paratge Natural, ja que es va aconseguir la continuïtat ecològica i des de l’administració estatal van transferir la competència d’aquestes tres àrees. A més a més, aquestes tres zones també corresponen a espais de la Xarxa Natura 2000, catalogats com a Zones d’especial conservació, ZEC. Precisament per les praderies de posidònia Posidonia oceanica que s’hi troben. Es tracta de les àrees des Rajolí, Port des Canonge i S’Estaca-Punta de Deià.
Hem de recordar que la Posidònia és una planta marina, endèmica del Mediterrani, amb enormes beneficis pel medi marí i per a l’ésser humà. Protegeix la costa; permet l’estabilització del sediment, fomentant la transparència de les aigües; és hàbitat per a
moltes espècies, incrementant així la biodiversitat i els recursos pesquers; gràcies a la fotosíntesi oxigena l’aigua i capta diòxid de carboni, mitigant els efectes dels gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera; entre altres.
Sent tants els beneficis que aquesta espècie aporta, és lògica, doncs, la seva protecció. I així és, es troba protegida com a espècie i com a hàbitat amb normativa europea, Directiva 92/43/CEE “Hàbitats”, estatal Ley 42/2007 i autonòmic Decret 25/2018 “Posidònia”. Aquesta protecció prohibeix la seva destrucció i, per tant, el fondeig a sobre. A pesar d’això, cada estiu ens trobam fondejant damunt la posidònia una gran quantitat d’embarcacions, en la seva majoria de fora de Balears o d’empreses de lloguer.
L’administració autonòmica, des del 2017 va posar en marxa un dispositiu de vigilància de fondeig, que consta d’embarcacions i informadors/es que vigilen i faciliten el correcte fondeig al llarg de la costa balear. Això no obstant, no cobreixen tota la costa, i tot i que any rere any van augmentant els recursos destinats, encara no està proporcionat el nombre d’embarcacions a l’àrea que han de cobrir, per a aconseguir una eficient vigilància. A més a més, els i les informadores no tenen competència per a iniciar un expedient sancionador, necessitant als Agents de Medi Ambient (AMA) o a la Guàrdia Civil si la situació ho requereix. A banda d’això, a la Serra de Tramuntana no hi ha aquest servei, i únicament hi ha vigilància per part dels AMAs, en les tres zones esmentades abans, incloses dins el Paratge Natural i la XN 2000.
Dins aquest context, recentment l’Ajuntament de Deià ha reclamat l’ampliació de la qual potser es converteixi en la Reserva Marina de Tramuntana, una reserva d’interès pesquer, d’àmbit estatal, entre Sóller i Escorca. L’Ajuntament demana que s’incorpori tot el litoral del Municipi de Deià i que es reguli la saturació d’embarcacions de lleure a l’estiu, especialment a Cala Deià i Sa Foradada. Deixant, per tant, més que evident la gran presència d’embarcacions en unes àrees on hi ha Posidònia.
Des del GOB Mallorca demanam a les administracions competents un increment dels esforços de vigilància i de l’activitat sancionadora. Especialment, demanam a l’administració autonòmica encarregada de la gestió del Paratge Natural i de les ZEC que compleixin amb els objectius de conservació d’aquest hàbitat prioritari que són les Praderies de Posidònia, tal com s’indica que es farà al PORN i al Pla de Gestió de la Serra de Tramuntana. És urgent la presència d’agents amb autoritat per sancionar, així com l’ordenació del fondeig en aquests espais protegits.
Demanam també responsabilitat a totes aquelles persones que surten al mar a navegar. La destrucció que es pot fer amb una actuació de fondeig equival a anys de creixement. Hem de tenir en compte que la taxa de creixement d’aquesta espècie, és d’1 a 2 cm/any, i per això, i amb la pressió a la qual està sotmesa, no és capaç de recuperar-se, anant així en retrocés.
