El GOB ha enviat una sol·licitud a la Demarcació de Costes de les Illes Balears instant a la retirada dels milers d’ocupacions d’obres a la costa de les Illes Balears, sense que consti que disposin del títol habilitant per a aquesta ocupació, és a dir, una concessió administrativa vigent.
La Llei de Costes de 1988 concedia un termini màxim de vigència per a les noves concessions de 30 anys, igual per a les antigues que tenien un termini més llarg i fins hi tot per a les que no disposaven de termini fixat, quedava establert que aquest termini també era per un màxim de 30 anys. Així resulta que el 29 de juliol de 2018 s’extingien totes les concessions per venciment de termini.
Les condicions actuals
El Reglament de la llei de Costes, disposa als seus article 32.1 de la Llei i el 61 que «Únicament es pot permetre l’ocupació del domini públic maritimoterrestre per a les activitats o instal·lacions que, per la seva naturalesa, no puguin tenir una altra ubicació (article 32.1 de la Llei 22/1988, de 28 de juliol).», i els articles 64.1 de la Llei i 131.1 del seu Reglament el qual determina que «Tota ocupació dels béns de domini públic maritimoterrestre estatal amb obres i instal·lacions no desmuntables està subjecta a la concessió prèvia atorgada per l’Administració General de l’Estat (article 64.1 de la Llei 22/1988, de 28 de juliol).»
La Llei de Costes expressats al seu article 20 especifica com un dels seus principals objectius: «La protecció del domini públic maritimoterrestre comprèn la defensa de la seva integritat i dels fins d’ús general a què està destinat; la preservació de les seves característiques i elements naturals i la prevenció de les perjudicials conseqüències d’obres i instal·lacions, en els termes de la present Llei»
Considerant el que disposa l’article l’article152.12 del Reglament de Costes per a les concessions: “12. En cas de ser acceptades les condicions en el termini estipulat, el Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, a través de la Direcció General de Sostenibilitat de la Costa i del Mar, ha de resoldre, discrecionalment, sobre l’atorgament de la concessió. Si s’escau l’atorgament, el Servei Perifèric de Costes ha de remetre la resolució perquè es publiqui al «Butlletí Oficial de l’Estat».
Com que es dona el cas que durant els 30 anys i mig de vigència de la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de Costes no s’ha publicat cap resolució referent a l’atorgament de noves concessions ni a cap pròrroga de les que en poguessin gaudir prèvia sol·licitud dels interessats al BOE, s’ha d’entendre que en aquests moments no hi ha cap concessió administrativa vigent per a l’ocupació del domini públic marítimoterrestre amb obres fixes a les costes de les Illes Balears. Entenem a més que aquestes concessions no es podrien prorrogar en l’actualitat, perquè no compleixen els articles 32.1 de la Llei i el 61 del Reglament de la Llei de Costes, abans esmentats.
En conseqüència hem sol·licitat a la Demarcació de Costes que ordeni la demolició i la retirada de les obres existents i la restitució dels terrenys al seu estat natural anterior.
Exemples
Com a mostra citarem 5 casos d’ocupacions molt conegudes, atorgades abans de 1988, que entenem que no podrien obtenir pròrroga al no complir l’ús pel qual, d’acord amb la Llei 22/1988, es podrien autoritzar i sobre les quals no consta que s’hagi publicat cap títol de pròrroga de concessió. Aquests són la terrassa i piscina de l’Hotel Cala Vinyes a Cala Vinyes, el complex Puro Beach a Can Pastilla, la terrassa i piscina de l’Hotel Daina al Port de Pollença, la piscina de PJ Rodríguez a la Costa dels Pins i el quiosc de Cala Torta.
Piscina Hotel Cala Vinyes
Puro Beach Palma
Piscina Hotel Daina
Piscina a la Costa dels Pins
Quiosc no desmuntable a Cala Torta
