Un pla ben plantejat però sense finançament que corre el risc de quedar-se en paper banyat.
El GOB ha presentat avui al·legacions al Pla de Mobilitat del Govern. Un pla que arriba tard i sense finançament i que té el perill de quedar-se en paper banyat o en anunci pre-electoral.
Ens agradaria que no fos així perquè anant al fons del que s’hi proposta, es tracta d’un Pla planteja una planificació integral dels diferents aspectes de la mobilitat que són clau per capgirar les tendències actuals, tant des del punt de vista d’infraestructures (noves i optimització de les existents) com des del punt de vista d’abast del servei (abast territorial, horari i modal) i una gestió eficient i coordinada dels diferents modes de transport públic plantejats.
Tot i això, aquí teniu un resum de les principals consideracions fetes al Pla:
Deficiències del Pla
El problema fonamental d’aquest Pla és que arriba a les acaballes de la legislatura. Una legislatura en la que s’ha avançat en l’electrificació i en la reconfortació de tot el sistema de transport públic interurbà de viatgers per carretera, aprofitant la renovació de les concessions que acabaven totes al 2018, però en la que també, malauradament i a esquenes d’aquesta planificació integral de la mobilitat s’han anat executant projectes d’infraestructures viàries de carreteres que encara responen al vell model i que condicionaran negativament els objectius d’aquest Pla de mobilitat. (Llucmajor-Campos)
Un pla condicionat pel pla de carreteres
El Pla hauria de requerir la paralització immediata de construcció de noves infrastructures viàries que, responent a una planificació obsoleta, poden condicionar l’assoliment dels objectius d’aquest Pla. La paralització hauria de fer-se efectiva fins a la revisió del Pla de Carreteres del Consell de Mallorca. Una revisió en clau d’integració en la planificació de la mobilitat integral i intermodal de tota la illa i que en cap cas pot contradir els objectius del Pla de Mobilitat.
Reiteració de mesures ja aprovades però mai executades
Un altra aspecte a lamentar és que alguna de les mesures que s’hi proposen ja estaven previstes en el Pla Director Sectorial de Transport de les Illes Balears o contemplades en la Llei de Transport i Mobilitat aprovada al 2014, no s’ha iniciat la seva execució i ara es repeteixen com a objectius de l’actual Pla de Mobilitat, generant una certa desconfiança en relació a la voluntat i possibilitat real de la seva implantació real en un horitzó de temps proper.
Horitzó temporal massa llunya per algunes mesures urgents
Des del nostre punt de vista alguns dels objectius i mesures es plantegen en un termini de temps massa llarg quan necessitam amb urgència la implantació progressiva però diligent de totes i cadascuna de les mesures que es plantegen en el pla. Especialment d’aquelles que plantegen una millora i optimització dels serveis actualment existents i actuacions des del punt de vista de gestió (línies estratègiques 2, 3, 4, 5 i 7) que no requereixen de les costoses inversions en noves infraestructures.
La mobilitat turística
Aquest tema ens sembla una qüestió cabdal. Aquests darrers anys, la problemàtica dels cotxes de lloguer ha estat una des les qüestions que ha fet plantejar la necessitat de que els turistes que visiten la illa disposin d’alternatives de transport públic pel seu desplaçament arreu de l’illa i amb origen i destinació a l’aeroport.
En aquest sentit es s’han establert noves línies de bus des de l’aeroport. Cal fer que sigui un servei no estacional. Malgrat que el servei es vegi reforçat els mesos de temporada alta, hauria de ser un servei operatiu de cara als residents i també per tal de donar cobertura a la quantitat de persones que diàriament es desplacen a l’aeroport d’arreu de l’illa per motius laborals, ja sigui perquè són treballadors del mateix, o amb treballs relacionats de manera indirecte amb l’aeroport.
Per altra banda i en relació als cotxes de lloguer cal que el Pla estableixi mesures concretes de limitació d’entrada de cotxes a cada illa, com es pretén determinar per Llei en el cas de Formentera.
Un pla sense el finançament garantit per la seva execució.
És un dels aspectes que més debilita el Pla: el fet de no tenir assegurat el finançament de les actuacions a dur a terme al llarg dels 8 anys de vigència del Pla, especialment pel que fa a les infraestructures ferroviàries que fa dècades que estan plantejades, en alguns casos, mig executades i que ara, una vegada més, tornes a fixar-se com a objectius d’aquest Pla.
Cal que el pla estableixi clarament quines són les necessitats pressupostàries de cada mesura per a cada administració implicada (percentatges de cobertura del pressupost a executar) i obligui a una reserva pressupostària de cada una d’elles per a l’execució (en les anualitats previstes) de les actuacions previstes que en depenguin.
Per altra banda, cal negociar de forma contundent amb el Ministeri el compromís pressupostari de l’estat a través d’un nou conveni per abordar les inversions en noves inversions previstes en l’eix estratègic de millora del transport públic interurbà i metropolità, que és la línia que representa una major inversió econòmica ja que conté la majoria de mesures que impliquen la construcció d’infraestructures.
