Informe: Conflictes a la mar
Els darrers segles els oceans han sofert un impacte molt fort a causa de la indústria i la contaminació que ha modificat l’ecosistema marí. De cada vegada és més visible la contaminació de la nostra mar el que influeix directament al benestar del planeta i dels seus habitants. Aquest informe pretén reflectir els conflictes més greus a la Mar Mediterrània i proposar noves iniciatives, així com conscienciar a la població de la importància de la seva conservació.
Posidonia oceanica
Introducció i importància pel medi ambient
La Posidonia oceanica, aquella planta marina que veim a les nostres costes cada vegada que feim immersió, verdosa i allargada i que una vegada morta converteix les platges en un cementiri d’herbes marrons és una de les espècies més antigues del planeta. Malauradament, la planta es troba en retrocés, des de 1960 ha disminuït la seva densitat un 7% cada any (Font: Evaluación de la calidad de las masas de agua costeras utilizando el elemento biológico de calidad: Posidonia oceanica, 2011), dada molt significativa tenint en compte la gran importància que té per a nosaltres. Es tracta d’una espècie endèmica de la mar Mediterrània que es troba des de mig metre fins a 45 metres de profunditat.
És molt gran l’aportació d’aquesta planta al nostre entorn.
– Capacitat d’absorció de CO2, al voltant de 100.000 tones anuals que transforma en oxigen. Es calcula que un metre quadrat de Posidonia pot arribar a produir 10 litres d’oxigen al dia ( Font: www.masmallorca.cat , Posidonia, Patrimoni de la Humanitat).
– Garanteix l’arena blanca de les platges, tant apreciada pels nostres visitants.
– Font de refugi i d’aliment per a molts animals i microorganismes. La podem considerar una guarderia d’alevins.
– Amortigua l’onatge i frena l’erosió costanera.
La Posidonia és l’indicador natural més valuós de les Balears, la seva presència assegura una bona qualitat de l’aigua.
Està protegida per normativa europea, la qual s’ha transposat a normativa estatal i al seu temps a l’autonòmica. Tot seguit s’enumeren les normatives que en fan referència:
1. Directiva 92/43/CEE relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres.
2. Reglament 1967/2007 relatiu a las mesures de gestió per a la gestió sostenible dels recursos pesquers a la mar Mediterrània”.
3. Llei 42/2007 de patrimoni natural i de la biodiversitat. Està inclosa dins l’annex I, baix la rúbrica “tipus d’hàbitats naturals d’interès comunitari que requereixen la designació de zones d’especial conservació
4. Conveni de Berna, annex I.
5. Reial Decret 139/2011 pel desenvolupament del Llistat d’Espècies en Règim de Protecció Especial i del Catàleg Espanyol d’Espècies Amenaçades.
6. Llei 41/2010 per a la protecció del Medi Marí.
Presentació del conflicte
Hi ha tot un seguit d’activitats humanes que creen impactes significatius sobre les praderies. A continuació es detallen els més rellevants.
– Ancoratges: La principal causa de la destrucció de la Posidonia són els ancoratges sobre praderies. Les àncores dels vaixells arrabassen i debiliten els feixos de Posidonia. Des de fa anys les organitzacions denuncien la falta d’interès dels patrons de vaixells a l’hora de fondejar a les nostres costes sense fer cap atenció al fons. Una especial menció mereixen les embarcacions turístiques que tiren les seves àncores dia rere dia sobre les praderies. També trobem ancoratges fixos que amb les seves cadenes destrueixen la Posidonia. Per aquests motius els ancoratges són un impacte molt important on actuar si volem apostar per la conservació.
– Abocaments contaminants: La Posidonia no s’adapta amb facilitat a noves condicions mediambientals. Els abocaments indeguts sobre praderies, generalment amb un alt contingut de metalls pesants, posen en perill la supervivència de la planta. Les aigües fecals insuficientment depurades o inclús abocades directament des dels vaixells provoquen un augment de nutrients i matèria orgànica alhora que un augment de terbolesa que fa que la planta no pugui fotosintetitzar amb la mateixa eficiència.
– Proliferació d’espècies invasores: Un exemple en podria ser la Caulerpa taxifolia, que inicià la seva expansió pel Mediterrani a causa d’una fuita de Mònaco i és ara l’enemiga principal de la Posidonia. La seva alta capacitat d’adaptació li permet guanyar terreny a zones contaminades on la Posidonia no ha pogut seguir lluitant per sobreviure.
– Pesca: Especialment la pesca d’arrossegament, un art de pesca poc selectiva i ineficient, que comporta la destrucció d’extensions de Posidonia no tan sols a causa de l’arrabassament de mates senceres sinó també perquè augmenta la terbolesa de l’aigua, el que fa disminuir la quantitat de llum que li arriba a la planta. Aquest tipus de pesca està prohibit a menys de 50 metres de profunditat, per tant, a la zona on creix la Posidonia.
– Obres: Construccions com els dragatges i ampliacions de ports o activitats com l’extracció i abocament d’arena i fang del fons marí provoquen també una gran terbolesa a l’aigua que impedeix que la llum arribi a les plantes i, fins i tot, els sediments poden acabar cobrint praderies senceres i sepultar la Posidonia.
Propostes pel canvi
– Augmentar la vigilància a les zones amb praderies: Per assegurar el compliment de la normativa és necessari que existeixi un cos de seguiment i sanció a les zones amb Posidonia.
– Fer una campanya de conscienciació amb missatges senzills:
– Conscienciar a la gent de que la Posidonia és necessària a la costa per retenir els sediments i conservació de les platges.
– Que no es fondegi mai sobre Posidonia.
– Actualitzar les cartes nàutiques per a que s’hi reflecteixin les praderies de Posidonia.
– Tipificar sancions pels ancoratges sobre Posidonia.
– Incentivar la no retirada de les fulles mortes damunt les platges, al menys a totes aquelles platges no urbanes.
– Restaurar els sistemes platja – duna i fer un seguiment de l’evolució dels sistemes dunars existents a Balears.
– Actualitzar i millorar les instal•lacions de depuració d’aigües residuals de la zona costanera.
Què pots fer tu?
• Si tens un vaixell no fondegis sobre Posidonia, encara que sigui un petit!
• Ajudar a divulgar que gràcies a la Posidonia tenim platges d’arena blanca.
• Respecta el sistema dunar! Si veus un cordill a la platja separant dues zones, no passis a l’altre costat
• Si vas a bussejar tingues cura de la planta i procura no remenar massa el fons.
• Recorda que tot allò que trobem¬ a la mar li pertany.
Contaminació dels creuers
Introducció
Als darrers anys, el turisme de creuers ha augmentat exponencialment. Al port de Palma faran escala al llarg del 2016 534 creuers, dels quals 142 tenen una eslora superior a 300 metres. “The Harmony of the Seas”, el creuer més gran creat per l'home té una eslora de 362 metres i espai per a 6.400 passatgers i 2.394 tripulants i cada dilluns d’aquest estiu fa escala al port de Palma. Aquest any Palma rebrà 1.5551.656 creueristes (Font: Autoritat Portuària de Balears). Són vertaderes ciutats flotants, compten amb instal•lacions de tot tipus, oci, serveis.
Es calcula que un d'aquests creuers contamina igual que 12.000 cotxes (Font: Contaminación por cruceros, OCEANA, 2014). La manca de regulació internacional dels creuers i l'exclusió de l'empresa creuerística del protocol de Kyoto a causa de les fortes pressions dels lobbies fa que ningú no sigui responsable de l'impacte ambiental que provoca.
Presentació del conflicte
– Un creuer consumeix el fuel equivalent a 12.000 vehicles (OCEANA, 2014), molt per damunt del permès per la Unió Europea. Per tal d’abaratir costos les empreses responsables compren fuel de baixa qualitat, que arriba a ser cinquanta vegades més tòxic que l’habitual. Està compost pels residus d’hidrocarburs més pesants que queden després de produir combustibles de més bona qualitat.
– Al 2015 el consum mitjà va ser de 65,7 litres per persona al Port de Palma, segons les dades d’Autoritat Portuària de Balears.
– La gestió dels residus als creuers és un problema al que encara no s’ha trobat solució. L’autoritat portuària de les Balears s’encarrega, mitjançant d’empreses terceres, de la recepció d’aquests residus. Es calcula que un creuer de 3000 passatgers produeix 7 tones de residus cada dia (Font: OCEANA internacional). Vegeu a continuació la llista dels principals residus que es generen als creuers:
• Aigües negres: contenen un nivell alt de patògens, paràsits intestinals i agents virals. Han de rebre un especial tractament abans de ser alliberats a l’aigua per tal d’evitar que la mar sigui transmissora de malalties.
• Aigües grises: són les utilitzades per netejar i contenen un alt nivell de metalls pesants i components químics.
• Aigües oleaginoses: són les aigües que s’han fet servir a processos mecànics i que han estat en contacte amb olis, benzines, pintures… Han de tractar-se adequadament abans de ser abocades. L’any 2015 els ports de les Balears varen tractar 8.221 litres d’aquestes aigües.
– La contaminació atmosfèrica: Per tal de mantenir tota la maquinària elèctrica en funcionament quan el creuer és a port, no deixa de cremar fuel. Els fums de la combustió contenen diòxid de sulfur i nitrogen. La presència d’aquestes partícules propicien malalties pulmonars i sanguínies, inflamacions cardiovasculars i càncers. Un creuer de la talla de The Harmony of the Seas durant una estada de 10 hores a port emet 66 tones de CO2 (Font: abb.com).
– L’excés d’afluència de creuers als ports fa que l’aigua de la zona, ja afectada per tota la quantitat de vaixells que hi amarren, es torni tèrbola i posi en perill l’ecosistema marí. A més, si tenim en compte la mida dels nostres ports, l’ augment de la flota creuerística pot comportar la necessitat de construir nous ports per acollir nous creuers. La construcció de ports té un impacte mediambiental molt fort per a la mar.
Propostes pel canvi
– Limitar l’arribada de creuers als nostres ports.
– Planificar la temporada d’estiu d’una altra manera per evitar l’acumulació de grans creuers, com la que s’ha produït aquest estiu a Palma. 142 escales de grans creuers en un any és més del que Mallorca pot suportar.
– Donar preferència als vaixells fabricats amb turbines de gas en lloc de fuel ja que redueixen les emissions a l’atmosfera un 90% (OCEANA, 2004). En el cas dels vaixells amb fuel, exigir que facin servir fuel de bona qualitat menys contaminant.
– Promoure la instal•lació de sistemes per a tractar les aigües residuals als vaixells i introduir sistemes de deshidratació, polvorització i compactament dels residus sòlids.
– Fer que els creuers es connectin a la xarxa elèctrica quan arribin a port per tal que deixin de cremar combustible quan estiguin a la nostra illa i redueixin així les emissions de gasos contaminants.
Què pots fer tu?
•Si planifiques unes vacances tingués en compte la petjada ecològica si vas en creuer.
•Conscienciar de l’impacte dels creuers sobre els nostres recursos, i instar a les administracions a posar un llindar sostenible envers al consum i estada de creuers.
Littering – Fems a la mar
Introducció
Una nova demostració que vivim a un món globalitzat: el fems que neda a la nostra mar prové de per tota arreu del planeta! El littering és el nom pel que es coneix avui en dia a la gran quantitat de fems i material de rebuig que arriba a la mar. Cada cop més veim la mar i les platges cobertes per una capa de plàstics i productes de rebuig bruts i oiosos. La presència de fems a la mar és un indicador de contaminació evident a més d’una font de malalties i suposa alhora un cost econòmic.
L’origen de la brutor és molt diversa. Hem tengut episodis d’aglomeracions de brutícia a la mar que ens envolta, gran part provinent del nord d’Àfrica, on hi ha molts d’abocadors incontrolats. No obstant, els torrents de les Illes Balears quan aboquen les aigües a la mar transporten també residus de tot tipus, i els creuers i vaixells recreatius també en són responsables.
La crisis econòmica ha fet que s’inverteixin menys recursos en la neteja de la mar. No obstant això, les Balears aquest estiu han estat pioneres en impulsar un servei de neteja format per 33 petites embarcacions que arrepleguen fins 500 kg al dia (Font: Diari de Mallorca, Agost 2016). Encara que la finalitat primordial d’aquest servei no sigui col·laborar amb el medi ambient sinó oferir als turistes unes platges blanques i lliures de fems és d’agrair la feina que fan.
El 70% dels plàstics acaba al fons marí en front del 15% que n’arriba a les platges. Sí tenim la sensació que les platges estan molt sovint brutes, és d’imaginar com estarà el fons marí. A més gran part dels residus es van degradant i disgregant fins incorporar-se a la columna d’aigua i a la cadena tròfica.
Conflictes ambientals
– Una gran part del fems a la mar són plàstics. La mar tarda segles en processar el plàstic. Això vol dir que si ara mateix deixéssim tots d’utilitzar plàstics la mar en tindria restes fins d’aquí 500 anys ( Greenpeace, Plásticos en los océanos, datos, comparativas e impactos).
– Pesca: degut a la presència de plàstics a la mar i oceans els peixos ingereixen restes de plàstics. Ens trobam doncs que els peixos que menjam els humans contenen plàstics, a més dels diversos metalls pesants i olis que pugui haver-hi per la mar. El plàstic es fabrica a partir del petroli, en conseqüència, la presencia de plàstics a la mar, la ingesta pels peixos i el posterior consum humà fa que estiguem introduint cada cop que menjam peix petites quantitats de substàncies nocives al nostre cos.
– Un altre problema greu que no deixam de veure per Internet és que els animals queden atrapats amb trossos de fems que els creen deformacions inclús els provoquen la mort. Al Mediterrani aquest fet podem veure’l en la disminució de tortugues marines, que duu com a conseqüència mediata l’augment dels grumers, atès que la tortuga és el principal depredador. Moltes tortugues tenen problemes derivades de la ingesta de plàstics grossos que confonen amb grumers, se’ls mengen i moren.
– Nedar entre fems no és saludable. La mar transporta tot sovint gran varietat de residus, entre d’altres, residus sanitaris que poden contenir elements patògens i bactèries. És un problema que posa de manifest la falta de consciència de la ciutadania envers on acaben els residus que generen i un problema d’imatge pública.
– Els patrons d’embarcacions coneixeran molt bé el risc del fems marí. Sense previ avís, un tros de plàstic o una xarxa pot quedar-se enganxat a l’hèlix provocant un accident, si més no, una avaria.
– El cost econòmic d’aquest conflicte és evident. Si volem viure del turisme com fins ara, hem de proporcionar platges netes i saludables als visitants. Deixar el fems surant a la mar ja no és una opció. S’han d’invertir milers d’euros cada any per solucionar aquest conflicte. Un cost econòmic innecessari si es fes una gestió adequada dels residus i es procurés per la reducció d’aquests.
Propostes pel canvi
– L’agent més important per canviar aquesta situació és el Govern. Encara que el més convenient és una cooperació internacional per a la gestió de residus, amb la situació actual hem de promoure l’actuació a nivell local i regional. Una bona gestió de residus als nostres pobles augmenta la qualitat de vida.
Què pots fer tu?
– La presència de fems a la mar ens demostra la quantitat de fems que produïm. L’ajuda més gran és fer servir menys plàstics. Per exemple, davant l’opció de comprar fruita empaquetada o fruita a granel, hem de triar la segona opció; reutilitzar tant com sigui possible; assegurar-se de tirar els residus al contenidor; deixar la platja i la mar més neta de com la trobem.
– Proposa’t un objectiu ambiciós: consciencia a la teva família de la necessitat de reduir l’ús de plàstics i motiva’ls a reutilitzar el que ja hagueu comprat. Reutilitzar els objectes et farà apreciar-los encara més!
Emissaris i contaminació dels residus dels vaixells
Introducció
Estiu rere estiu veim a la mar taques d’escuma groguenca surant a la mar o passam nedant per una zona especialment calenta que ens fa sospitar que podria ser d’origen humà. I així és, són conseqüència de la falta de depuració de les aigües brutes. Durant l’estiu l’excés de població fa que les plantes de depuració i les depuradores d’hotels i restaurants no siguin capaces de filtrar tota l’aigua que reben i l’aboquen o bé sense depurar o indegudament depurada al medi marí.
Les depuradores filtren les aigües brutes fins que estan en les quantitats químiques establertes a la normativa. L’aigua, llavors, té dues destinacions: ser reutilitzada, com ara per regar camps de golf, parcs, camps de sembrat o acabar a la mar mitjançant emissaris submarins. Els emissaris són grans canonades submarines que s’encarreguen de transportar les aigües depurades fins a la mar.
Apostar per l’ús dels emissaris en lloc de per la reutilització de l’aigua demostra que vivim en una societat rudimentària i estancada al passat. El segle XXI és el segle on tot s’ha de reutilitzar i utilitzar amb eficiència. Gastar milions en depurar una aigua que acabarà a la mar és del tot ineficient, sense oblidar el cost que duu la fabricació i constant manteniment de la canonada.
Presentació del conflicte
L’abocament d’aigües depurades a la mar té unes conseqüències molt negatives per a l’ecosistema marí.
– Les depuradores tenen una capacitat limitada de magatzematge d’aigua. Les pluges torrencials i la superpoblació de Mallorca a causa del turisme fan que les plantes de depuració no puguin filtrar totes les aigües i les aboquin directament a la mar, transportant en molts casos aigües fecals, que són portadores d’elements patògens i agents virals.
– Els abocaments dels emissaris, encara quan les seves aigües han passat tots els controls exigits, modifiquen l’ecosistema marí de la zona afectada. Espècies com la Posidonia Oceanica, tenen una capacitat d’adaptació a nous medis molt baixa, el que fa que al rebre periòdicament canonades d’aigua dolça portadora d’elements externs sofreixin malalties arribant inclús a destruir-se.
– Els abocaments incontrolats dels emissaris posen en perill la vida marina, especialment aquella dels peixos que van en cerca d’aliments als abocaments, on hi ha un alt contingut de nutrients. Si s’aboca aigua mal depurada, que contengui metalls pesats o aigües fecals, els peixos s’alimentaran d’aquesta aigua, agafaran malalties, inclús moriran.
– Degut a l’excés d’embarcacions que fondegen sense fer atenció al que hi ha al sòl marí els emissaris es trenquen molt sovint provocant abocaments a zones de costeres i de bany.
– Els emissaris submarins no són l’únic problema de contaminació de l’aigua de les nostres costes. L’excés de vaixells que naveguen té importants conseqüències en tant que aboquen les aigües brutes sense depurar directes a la mar, així com olis i productes de neteja de manera irregular (Font: ABAQUA).
Propostes pel canvi
– Apostar per l’economia circular: La Comissió Europea està fent feina per implementar el model d’economia circular dins tot el territori europeu. La reutilització d’aigua depurada juga un paper clau al procés. En aquest nou model res no es dóna per perdut, l’aigua que ara s’aboca directament a la mar hauria de ser utilitzada per altres fins, com regar, fer-les servir per la industria, etc. L’abocament de les aigües depurades a la mar és una solució inconcebible al món en que vivim.
– Utilitzar les aigües depurades per regar tots els camps i parcs de Mallorca, sempre evitant aquells sembrats que tenen contacte directe amb l’aigua, i per tots aquells processos que no requereixin que l’aigua hagi passat per un tractament terciari, com per exemple, per netejar carrers o per fer servir a processos industrials.
– Incentivar les indústries a depurar les aigües que utilitzen i a no abocar mai productes químics a la mar.
Què pots fer tu?
– Si s’ha de fer net el vaixell utilitzant productes químics o pintures, s’ha de fer fóra de la mar.
– En tant que sigui possible, tenguent en compte l’excés de vaixells que navega els estius per la nostra mar, no s’haurien de tirar les aigües brutes del vaixell a la mar, sinó dur-les al port per depurar.
– No utilitzis el vàter de paperera. Les tovalloles, cabells, restes mèdics i d’higiene no han d’abocar-se pel vàter.
Prospeccions petrolieres
Introducció
Des de fa uns anys la indústria petroliera en la seva recerca de petroli ha iniciat la investigació i extracció de combustibles fòssil als fons marins. La recerca d’hidrocarburs (exploració o prospeccions) sota el llit marí implica tres fases d’investigació: la primera fase consisteix a obtenir informació bibliogràfica, sísmica, batimètrica, etc, sobre la zona per la qual s’ha obtingut el permís d’exploració; la segona fase és la de l’adquisició sísmica, on es comença per buscar l’existència de formacions geològiques subterrànies a les quals potencialment hi hagi pogut quedar atrapat gas i/o petroli (trampes geològiques) mitjançant la presa de mostres de sediments del fons marí per mitjà de sondejos acústics; i a la tercera fase es passa a la perforació d’uns pous de sondeig per al tast dels hidrocarburs. Per a, un cop haver detectada l’existència d’aquests, passar a la fase d’explotació comercial (Font: Aliança Mar Blava)
Les prospeccions petrolieres a l'àmbit espanyol s’estan estenent pel Mediterrani, Cantàbric i aigües canàries. Al Mediterrani ja són diverses les prospeccions permeses al golf de València i davant les costes de Tarragona (Font: OBSAM), i, actualment al mar Balear es troba envoltat de projectes de prospeccions petrolieres de diferents promotors: Projecte Spectrum, projecte MEDSALT-2 i permisos vigents a la costa de Catalunya i València. Recentment (juliol 2016) s’ha arxivat per caducitat el projecte SCHLUMBERGER al Golf de Lleó.
Presentació del conflicte
Aquest tipus de prospeccions sísmiques duen associats un gran nombre d'impactes sobre la fauna i els ecosistemes marins, que es veurien multiplicats amb la instal·lació i funcionament de les explotacions petrolieres que podrien posar-se en marxa en cas de que es trobessin dipòsits aprofitables.
– Afecta a l’estoc pesquer, sobretot als alevins, les larves i les postes. D’acord estudis realitzats a zones amb plataformes petrolieres la població de peixos va disminuir fins un 54%.
– Posa en perill els cetacis i les tortugues marines
– Al cas de les Balears, la realització de les prospeccions afectaria directament a zones amb protecció de la xarxa NATURA 2000 que deriva de la Directiva Hàbitats 92/43 CEE.
Propostes pel canvi
– Proposició No de Llei Mediterrani Lliure de prospeccions
– Declaració ZEPIM corredor de migració de cetacis: s’ha proposat la declaració del corredor de cetacis de la demarcació levantina-balears Zona d’Especial Protecció de Importància per a la Mediterrània (ZEPIM) de Conveni de Barcelona per a la `protecció de la Mar Mediterrània contra la contaminació, i a aplicar un règim preventiu de protecció i mesures de reducció del renou submarí a l’àrea localitzada entres les costes de Catalunya, País Valencià i Illes Balears. Tot un seguit d’administracions tant local com autonòmiques ho han remès a la Comissió Europea.
– Prosseguir en l’arxiu dels diferents projectes per incompliment de terminis i denegació de permisos pel greu impacte ambiental de l’activitat de prospecció petroliera.
Què pots fer tu?
– Exigeix un canvi de model energètic a nivell nacional.
– Redueix el consum d’energia de casa teva.
– Informa al teu voltant de les conseqüències negatives de les prospeccions.
Pesca i reserves marines
Presentació de la situació
Les reserves marines són espais protegits dins la mar i a la costa que cerquen conservar i millorar la qualitat dels mars i oceans. La presència de reserves ha demostrat l’augment de la població de peixos en número i talla. A més de l’evident benefici ecològic que comporten aquestes reserves, la pesca i l’economia també en treuen profit.
Als darrers cinquanta anys la població de peixos s’ha reduït en nombre i en talla com a conseqüència de la sobreexplotació i la contaminació dels mars. Les reserves marines han frenat aquesta degradació pesquera i han permès seguir oferint peix de qualitat. Un exemple és l’anfós, que en quatre anys la reserva marina ha augmentat la seva talla de entre els 11 a 93 cm inicials fins els 120 cm al final del període (Oceana, Areas Marinas Protegidas: una herramienta para combatir la sobrepesca y conservar los ecosistemas marinos).
Conflictes
– La Unió Europea ha promogut per mitjà de diverses directives la importància de les reserves marines, com la Directiva Hàbitats, i la creació de plans de gestió d’espècies protegides. Tot i així a nivell estatal, autonòmic i local no s’han dut a terme la normativa europea: de les 55 espècies marines protegides el Servei de Protecció d’Espècies de les Illes Balears reflexa només 4 plans de maneig, recuperació i conservació d’aus marines. No existeix cap pla per espècies aquàtiques, el més proper que tenim és el projecte de decret de Posidonia oceanica. És evident que el Govern pot fer més en relació als plans de protecció de les espècies.
– La llei exigeix que les reserves marines comptin amb un control i vigilància de la zona per ser efectives. El GOB ha denunciat repetides vegades la manca de vigilants de reserves marines. Al 2014 es va fer un comunicat deixant constància de la disminució de vigilants de 16 a 8 a les Balears. No tenim dades que aquesta situació hagi millorat. Els vigilants són una figura clau per la conservació de les reserves marines.
– L’augment de pescadors furtius comporta un greu problema, i és que no es tenen dades reals de la situació dels pescadors a la mar. Les llicències permeten dur un control dels estocs i de les temporades de veda.
– No es respecten les temporades de veda: cada any es repeteix el mateix problema, els pescadors furtius no fan cas de les temporades establertes. La manca de vigilants impossibilita la sanció d’aquests pescadors il•legals. D’altra banda, el nombre de captures autoritzat és abusiu. En el cas del raor es permeten pescar-ne cinquanta per persona. Si cada pescador s’enduu el cup màxim ja podem imaginar com d’ aviat acabarà la temporada de pesca de raor.
Propostes pel canvi
– Augmentar el nombre de reserves marines a les Illes. Comptar amb reserves marines a les zones sensibles implica una millora dels estocs pesquers, tant en talla com en nombre. Apostar per elles beneficia en primer lloc al sector pesquer, que podrà oferir un peix de qualitat i més valorat al mercat. A més, els peixos que habiten a les reserves tenen un èxit reproductiu més alt que els que no hi habiten, per tant, hi haurà més peixos.
– Contractar més vigilants per tal de que puguin controlar eficaçment totes les zones de reserves i assegurar així la utilitat d’aquestes.
– D’altra banda, instam el Govern a posar un límit pel que fa als cups autoritzats a les llicències.
Què pots fer tu?
– Si t’agrada pescar no dubtis en treure’t la llicència de pesca! Si volem tenir un estoc pesquer de qualitat i que duri anys hem de col•laborar entre tots per tenir un control real de la situació pesquera.
– Sigues prudent. No pesquis més peix del que et menjaràs. Encara que la quota per persona permesa per la llei sigui alta pensa bé el que necessites i deixa de pescar quan hagis complert els teus objectius.
– No oblidis mai que les temporades de veda són molt importants per l’adequada reproducció i creixement dels peixos. Pescar fóra de veda posa en risc la supervivència de les espècies marines.
ANNEX I
Denúncia administrativa en relació a les infraccions sobre la posidònia
Senyor/senyora__________________________________________, major d’edat amb domicili a efectes de notificació a
______________________________________________________________________, DNI ______________ i e-mail
_________________________ faig constar el següent:
Expòs que a _____________ dia __ _______ 20___ van ocórrer els següents fets:
Ubicació dels fets ocorreguts:
_______________________________________________.
Documents aportats:
Foto
Coordenades
Denúncia previa
Testimonis
Altres: _______________________
Fonaments de dret
La Posidonia oceanica és una planta endèmica del Mediterrani, que es troba protegida per la Llei 42/2007 de patrimoni natural i de la biodiversitat. Està inclosa dins l’annex I, baix la rúbrica “tipus d’hàbitats naturals d’interès comunitari que requereixen la designació de zones d’especial conservació”. Aquesta llei deriva de la transposició de la directiva europea 92/43/CEE relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestre.
La Posidonia està recollida al Llistat d’Espècies d’Especial Protecció pel Reial Decret 139/2011.
A més està inclosa dins l’annex I del Conveni de Berna, relatiu a la conservació de la vida silvestre i del medi natural d’Europa com a espècie de flora estrictament protegida.
A continuació s’enumeraran les diferents activitats prohibides per normativa referent a la Posidonia Oceanica.
Per abocaments contaminants sobre praderies de Posidonia:
– D’acord amb l’article 80.1.a de la llei de patrimoni natural i de la biodiversitat la realització de abocaments , sòlids o líquids i el vessament de residus serà qualificada com a infracció molt greu si els danys superen els 100.000 € o greu si no els supera. També serà motiu d’infracció encara que l’abocament no produeixi danys concrets.
Per arrabassaments de Posidònia, tant per l’ancoratge de vaixells sobre praderies com per l’arrabassament directe.
– L’article 80.1. h de la llei 42/2007 preveu els casos d’alteració de les condicions d’un espai natural protegit mitjançant tècniques com ocupació, trencament, tallada, arrabassament o altres accions, considerant-les infraccions greus. L’autor dels fets haurà de pagar una multa d’entre 3.001 i 200.000 €.
– A més, l’article 5 del Conveni de Berna, ratificat a Espanya l’any 1986, obliga a l’Estat espanyol a adoptar les mesures que siguin pertinents per protegir la flora enumerada als annexes així com a prohibir l’arrabassament, recol•lecta, desarrelament i poda intencionada de Posidònia.
Tractant-se de l’arrabassament produït per les ancores del vaixells, es pot entendre que sempre serà intencionat degut a que el capità del vaixell està en possessió d’un títol de navegació que l’obliga a tenir cura del medi ambient, i del fons marí; els capitans de vaixells coneixen la protecció de la Posidònia i per tant el que hagin fondejat damunt una praderia (clarament visible i recognoscible des de la superfície) demostra una voluntat clara de produir els efectes consegüents, si més no, de no voler evitar-los, que és l’objectiu de la normativa mediambiental.
-1/1991- per espècie protegida.
Com a conseqüència de la pesca:
– L’article 3.3 del Reglament 1626/94 de la CE, pel que s’estableixen determinades mesures tècniques de conservació dels recursos pesquers del Mediterrani, prohibeix expressament la pesca d’arrossegament de fons passant per damunt de praderies de Posidònia.
En tot cas, serà d’aplicació la normativa autonòmica referent a espais protegits concrets, quan la infracció tengui lloc a zones amb un pla de gestió propi.
Sol·licitud
En conseqüència, es sol·licita que es tengui en compte tot el que s’ha exposat fins aquí i que les autoritats administratives no ignorin una vegada més la destrucció de la Posidonia oceanica, i tenguin per formulada aquesta denúncia, actuant d’acord amb el que prescriu la normativa abans esmentada i qualsevol altra que hi sigui d’aplicació.
A _________________, el______ de___________del 20____ .
Firma
A LA CONSELLERIA DE MEDI AMBIENT, AGRICULTURA I PESCA DEL GOVERN DE LES ILLES BALEARS
Direcció: Carrer Gremi de Corredors, 10 (Polígon Son Rossinyol)
AL SEPRONA
Direcció: Carrer de Moll Vell, 9, Palma.
