Variants de Llubí i Portocristo: més asfalt sobre el sòl rústic i permís per créixer
Dijous, 1 de juliol de 2010
Continua la destrossa amb noves carreteres
Variants de Llubí i Portocristo: més asfalt sobre el sòl rústic i permís per créixer
El Consell de Mallorca ha iniciat el procés de licitació de les obres de les variants de Llubí i Portocristo que tendran un cost d’11 milions d’euros.
Els projectes corresponen als prevists en la primera fase d’execució del Pla Director Sectorial de Carreteres que va ser aprovat el passat mes de desembre de 2009 per PSOE, UM i Bloc al Consell de Mallorca.
EL GOB QÜESTIONA LA PERTINENÇA I DENUNCIA L’IMPACTE D’AQUESTES INFRASTRUCTURES
En les al·legacions presentades pel GOB a la revisió del Pla Director Sectorial de Carreteres, el passat any 2009, un dels temes en que es va fer més incidència és en l’afectació que poden tenir arreu dels municipis de Mallorca, la proliferació de variants i rondes que ja han desfigurat l’entorn de molts municipis de Mallorca.
Amb l’excusa de suprimir les travesseres urbanes, el Pla Directori planteja variants i rondes que s’allunyen del límit urbà del municipi i que per tant indueixen el creixement dels municipis. Així les rondes i variants es converteixen en un incentiu per a urbanitzar els afores dels municipis. Un impacte territorial més, derivat de la construcció d’aquestes infrastructures. És el cas de les variants de Llubí i especialment, la de Portocristo.
Els nombrosos projectes de variants i rondes contemplats al Pla Director Sectorial de Carreteres no es justifiquen, en la seva majoria, pels volums de trànsit i, en qualsevol cas, els costos econòmics i ambientals que suposen no compensen les possibles millores del trànsit objectiu pel qual, teòricament es plantegen.
LA VARIANT DE LLUBÍ
La variant de Llubí permetrà l’eix Inca-Santa Margalida i envoltarà el municipi pel sud, a més d’eliminar la travessia urbana amb una longitud de 2,7 quilòmetres. Amb una inversió de 5,8 milions, la secció tipus serà de calçada de 10 metres amb dos carrils de 3,5 metres i vorals d’1,5 metres d’amplitud.ens trobam amb una ronda que respon a la necessitat de consolidar l’eix de comunicació transversal Pollença – Sa Pobla – Llubí – Sineu – Sant Joan – Montuïri – Porreres – Campos – Ses Salines, i que no queda justificada en termes de capacitat potencial de trànsit per aquesta via, si l’objectiu no és precisament, induir més trànsit i impulsar, un cop més, l’execució d’obres innecessàries i que responen a un model viari i territorial completament obsolet. Es tracta d’un model que, via actuacions aïllades justificades amb arguments locals, però que pretén impulsar impulsar infrastructures que connectin Palma amb els principals centres turístics i amb els principals nuclis de població de l’illa, obrint la porta a l’expansió urbanística a poblacions prou allunyades de Palma.
La reserva viària per aquesta nova infrastructura afecta un espai qualificat al Pla Territorial de Mallorca com a Àrea d’Alt Nivell de Protecció (AANP) i afectada per la Llei d’Espais Naturals.
LA VARIANT DE PORTOCRISTO
En el cas de Portocristo, el projecte connectarà les carreteres Ma-4020 i Ma-4014, que uneixen Porto Cristo amb Manacor i Porto Colom, respectivament, amb una longitud de dos quilòmetres. Amb una inversió propera als sis milions d’euros, la infraestructura pretén evitar el pas dels vehicles pel centre de la localitat per arribar a les urbanitzacions de Cala Anguila, Cala Magrana, Cala Murada i Cales de Mallorca. Ens trobam amb una infrastructura en que l’impacte de les obres no queda justificat en absolut pel volum de trànsit, amb una proposta de traçat molt allunyada del casc urbà i que representa un impacte ambiental, urbanístic, territorial i paisatgístic molt greu, perquè travessa una àrea de garriga classificada com a Sol Rústic Forestal i afectada per una Àrea de Prevenció de Risc d’Inundació, que corresponen a una de les darreres taques de marina vinculades al torrent de na Llebrona.
El GOB, via al·legacions en va demanar la seva supressió.
CONSEQÜÈNCIES AMBIENTALS, SOCIALS I PAISATGÍSTIQUES D’AQUESTES INFRASTRUCTURES
- S’afavoreix el creixement i l’especulació urbanística
- S’afavoreix el transport privat
- Una planificació irresponsable des del punt de vista ambiental
- Impacte paisatgístic i conservació d’espais naturals.
- Minva de la permeabilitat del territori
- Impactes socials
- Un cost econòmic molt important i no prioritari, en temps de crisi
FA FALTA UNA PLANIFICACIÓ INTEGRAL DE LA MOBILITAT PER MALLORCA.
NO MÉS INFRASTRUCTURES PER A MÉS COTXES.
El GOB fa un clam a la responsabilitat: qualsevol política de carreteres ha de respondre a una política de transport que integri d’una forma global, a part de la política de carreteres, altres polítiques sectorials, ja sigui infrastructura ferroviària, transport col·lectiu per carretera, transport urbà, enllaços de distints sistemes de transport, ordenació del territori, estudis de la demanda, aspectes ambientals, etc. En aquest sentit, s’ha de tenir clar que la xarxa viaria és la que estructura el model territorial, per tant, si volem impulsar un model territorial diferent, haurem de modificar irremeiablement, i a més de forma substancial, el model viari al que responen aquestes obres aïllades.
Per altra banda, mai, la solució a una problemàtica de trànsit no es resol únicament mitjançant una actuació a una carretera concreta sinó combinant distintes actuacions i, malauradament, cap de les actuacions plantejades en aquest Pla Director Sectorial de Carreteres respon a l’avaluació prèvia de la interacció i possibilitats de distintes actuacions que han de complementar i esdevenir prioritàries en plantejar la mobilitat a l’illa de Mallorca: noves línies de tren (Sa Pobla – Alcúdia, Manacor – Artà – Capdepera), millora de línies i freqüències de transport públic, etc.
