La badia de Portocolom és un espai marí de 75,95 hectàrees molt conegut de l’illa de Mallorca. El que no és tan conegut és el fet que des del 2006 està integrat dins la Xarxa Natura 2000, com a Lloc d’Importància Comunitària (LIC), en comptar amb hàbitats de gran valor ecològic i que generen beneficis ecosistèmics. Entre ells es troben les praderies de Posidònia, representant l’hàbitat 1120*, les comunitats d’algueró Cymodocea nodosa – formant l’1110, els esculls – 1170 o les coves marines submergides o semisubmergides – 8330. A més, la mateixa badia crea un hàbitat per ella sola, el 1160 – Grans cales i badies.
Però tot i el seu valor ecològic, aquesta badia ha patit i pateix l’abandonament de la seva gestió, per part de les administracions responsables. Són molts els impactes que sofreix i les pressions i amenaces a les que s’enfronta, però tots acaben esdevenint en un empobriment de les aigües i la destrucció de la biodiversitat.
Anys permentent i generant greus impactes dins la badia, tot i ser un espai protegit
Per una banda hi ha una sobrecàrrega del nombre d’embarcacions dins la badia, ja que el nombre d’amarraments que gestiona Ports IB tant de manera directa com indirecta, a través del Club Nàutic, és elevat i ocupen una gran superfície de la badia. És per això que moltes embarcacions que entren per trobar refugi, acaben fondejant sobre la praderia de Posidònia la qual és arrabassada al extreure l’àncora. I encara que la badia compta amb una embarcació de vigilància del fondeig, aquesta no és suficient ja que a més, se’n encarrega de la vigilància del tram de costa que va des de prop de Cala Figuera fins s’Estany d’en Mas. Així, demanam que es reforci aquest servei de manera que, almenys, hi hagi una embarcació pròpia encarregada de vigilar les aigües del terme municipal de Felanitx. La llibertat de fondeig que hi ha dins la badia, també provoca la destrucció de la praderia de Cymodocea nodosa que es troba en la part més interior de la badia i que requereix actualitzar la seva distribució ja que no apareix en la cartografia publicada per la Conselleria de Agricultura, Pesca i Medi Natural.
Per altra banda, la badia sobreix una contaminació de les seves aigües a causa de la infiltració al mar de les aigües residuals d’habitatges que es troben a primera línia de costa i que no compten amb un sistema de clavegueram (urbanització de Sa Punta), així com altres abocaments per falta de connexió al clavegueram tot i tenir-ne accés. Demanam així a l’Ajuntament de Felanitx, administració competent, que posi a disposició dels habitatges, la xarxa de clavegueram i que garanteixi que tots els habitatges del municipi comptin amb adequats sistemes de recollida d’aigües residuals, sense pèrdues al subsòl que acabin al mar o als aqüífers.
La contaminació de l’aigua, no acaba aquí, una font de contaminació greu la trobam en el Club Nàutic. Sobretot, procedent de la zona d’avarada d’embarcacions que es troba contigua a la làmina d’aigua. En aquesta explanada es realitzen les tasques de neteja, reparació, rascat i pintada de patens d’embarcacions, etc. Així, la superfície acaba amb quantitats de residus tòxics com les restes de pintura, els olis i hidrocarburs (aigües de sentina) que suposadament acaben dins un decantador per evitar que acabin al mar, però que resta molt de ser així. Els decantadors es troben en molt mal estat, molt rovellats, d’uns 10 cm d’amplada i a poc més d’un metre de l’inici del mar, de manera que és fàcil que hi hagi pèrdues o desbordaments especialment si hi ha pluges. Així, demanam solucions eficients per evitar que es continui contaminant l’aigua del mar, de dins el Club Nàutic, a causa de la seva activitat. A més, al Port, els col·lectors de recollida d’aigües residuals i de sentines requerits per a que les embarcacions que amarren puguin descarregar, es troben avariats des de fa anys, de manera que les embarcacions en molts casos aboquen aquestes aigües a la pròpia badia. Demanam a Ports IB l’activació del seu funcionament i el control de la seva utilització.
Altrament, des de principis del 2023, aquest espai protegit es va convertir en Zona d’Especial Conservació (ZEC) i compta amb un Pla de Gestió. Tot i això, les pressions ja mencionades no han disminuït ni s’han pres mesures per eliminar-les. Tot i això, una de les mesures de gestió que recull el Pla, és la navegació per dins la badia a una velocitat màxima de 3 nusos i la prohibició de la navegació amb motos d’aigua. L’objectiu és evitar l’agitació de les aigües i reduir la seva terbolesa, la qual afecta a les comunitats vegetals que no poden fer la fotosíntesi d’una manera òptima repercutint a tot el conjunt de la biodiversitat. Això fins al moment, tampoc s’ha controlat i durant els mesos d’estiu es poden veure circular embarcacions i motos d’aigua a velocitats molt superiors. Demanam a les administracions competents que habilitin els sistemes de vigilància i control necessaris per garantir el compliment de la norma.
Altres impactes a l’entorn marí de Portocolom
Aquests són alguns dels problemes que té la badia, però n’hi ha altres. També, ben a prop, tot i que fora de la badia, trobam la platja de Cala Marçal, on hi ha un emissari submarí que allibera aigua de la depuradora de Portocolom. Ja són varis els anys que aquesta platja en un o varis moments de l’estiu ha hagut de tancar temporalment per mala qualitat de la seva aigua. Els problemes amb la bomba d’impulsió de l’aigua residual que va cap a la depuradora són habituals durant l’estiu, probablement per l’augment de la població durant aquests mesos. Si a això es suma l’aigua que surt de l’emissari, teòricament depurada però que segueix alliberant matèria orgànica, el que acaba passant és una eutrofització de l’aigua de la platja. Això es pot apreciar amb la coloració verda de l’aigua i esdevé en un empobriment de l’oxigen dissolt, afectant a tota la biodiversitat.
Els companys de la Plataforma Salvem Portocolom, van detectar, a finals de maig, una taca en la superfície de l’aigua que feia sospitar que l’emissari submarí tenia una fuita i que l’aigua estava alliberant-se molt més a prop de la costa. Van poder comprovar-ho i van veure com l’aigua no fa tot el recorregut de l’emissari, ja que aquest està espatllat, en molt mal estat, i allibera a 16 m de fondària i únicament a 440 m de la platja. A més a més, els valors de bacteris fecals presents supera, en gran mesura, els valors permesos per a tenir unes aigües aptes pel bany. Podeu veure les imatges al següent enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=WNePLtqCwCc
Des del GOB hem sabut que l’Agència Balear de l’Aigua – ABAQUA té coneixements d’aquesta ruptura des del 2021 i no ha estat fins al maig d’aquest any, 2024, que no ha aconseguit adjudicar el projecte de reparació.
Ens preocupa enormement la falta de preocupació i de prioritat que es dona des de les administracions competents (ABAQUA, Conselleria del Mar i del Cicle de l’Aigua i Ajuntament de Felanitx) a la gestió de l’aigua. Els emissaris es troben envoltats de Posidònia, i les fugues o ruptures del conducte en molts casos impliquen l’abocament directament sobre aquesta, o a escassos metres. Això suposa un impacte en el seu rendiment fisiològic i la biodiversitat associada. Fins al moment, els científics havien considerat una distància de seguretat de 500 m a la praderia, però un estudi recent de l’IEO i l’Universitat d’Alacant, han determinat que per evitar impactes, la distància mínima al punt d’emissió hauria de ser de 2,5 km.
Això no es compleix per a cap dels emissaris que tenim a les Balears, però ens serveix per veure la urgència que hi ha en impedir que aquests emissaris, que es troben en mal estat, continuïn abocant en aquestes condicions, a prop de la costa i a prop de la Posidònia.
Ens preocupa enormement que el nou Decret-llei de simplificació administrativa, Decret-llei 3/2024, regularitza els emissaris construïts abans de l’entrada en vigor de la Llei 22/1988, de costes, i que actualment es troben en servei. Això, és molt greu, perquè regularitza unes infraestructures que no han estat construïdes ni instal·lades segons criteris que tenguin en compte l’impacte socioambiental, permetent reparar unes infraestructures que seguiran sense complir amb aquests criteris.
La Conselleria del Mar i del Cicle de l’Aigua, ja ha anunciat que repararan l’emissari de Portocolom i alguns altres de la Costa de llevant. Però tot i la necessitat d’evitar que es continuï contaminant el mar com s’està fent, el que és necessari és evitar que s’alliberi aigua al mar que tengui impacte en la biodiversitat marina.
Per això demanam que s’inverteixi en la millora del sistema del clavegueram, de la depuració de l’aigua i que aquesta pugui ser regenerada, utilitzada per a altres usos, com el reg, en comptes de ser abocada al mar. L’aigua és un recurs escàs i és intolerable no reutilitzar-la i que sigui abocada al mar quan no es pot evitar que tengui un impacte en l’ecosistema marí, i fins i tot en la salut de les persones.
