Aquest increment té efectes sobre els recursos naturals del parc i sobre la qualitat de l’experiència gaudida per part dels visitants.
El Decret llei 3/2024, de 24 de maig, de mesures urgents de simplificació i racionalització administratives de les administracions públiques de les Illes Balears, justificat com una eina per a la simplificació procedimental, normativa i documental, va molt més enllà (com era previsible) i aprofita per eliminar limitacions no de tràmit administratiu sinó de contingut substancial. Una d’elles és l’ampliació de la capacitat de càrrega de visitants en transport col·lectiu a l’illa de Cabrera.
El primer Pla Rector d’Ús i Gestió del Parc Nacional Marítimoterrestre de l’Arxipèlag de Cabrera (1995), aprovat pel Govern estatal mitjançant el Real Decreto 277/1995 (la gestió de Cabrera encara no era compartida amb Comunitat Autònoma) disposava pel que fa al transport col·lectiu de visitants que “El número máximo de visitantes por día será de 200, salvo el mes de agosto que podrá llegar a 300 personas por día.”
El 2006 el Govern de les Illes Balears (PP) aprovà el segon PRUG de Cabrera (Decret 58/2006), on aquest límit es va variar substancialment. Així, “es fixa la capacitat de càrrega instantània de visitants en transports col·lectius (golondrines) per a l’illa de Cabrera en 300 persones simultàniament.” Aquesta modificació, evidentment promoguda per les empreses que es dediquen al transport col·lectiu de visitants fins a Cabrera, suposà que el nombre de visitants ja no tenía un límit establert (200 diaris amb caràcter general, i 300 els dies d’agost) sinó que es podia “estirar” en funció de la capacitat i estratègia de les empreses per embarcar i desembarcar viatgers al llarg del dia. Mentre no es superàs el límit dels 300 simultanis sobre l’illa, les empreses podien transportar visitants sense límit. Així, alguns dies es superaren els 600 visitants.
Aquest canvi de criteri té unes implicacions evidents tant sobre la càrrega ambiental de l’illa com sobre la qualitat de la visita. El pas de més visitants diaris implica més consum de recursos, com l’aigua per a usos higiènics (un bé extremadament escàs a Cabrera), i a la vegada més generació d’aigües brutes, més generació de fems, més emissions de diòxid de carboni (ja que les barques fan més viatges), etc. D’altra banda, l’estratègia empresarial de fer el major nombre de viatges possible al llarg del dia afecta negativament el temps que el visitant pot romandre a l’illa i gaudir adequadament dels seus valors com a Parc Nacional, i satura també la capacitat gestora de parc per atendre adequadament els visitants amb informació, guiatge, etc.
El 2020 el Govern progressista establí mitjançant la Llei 2/2020 que “la capacitat de càrrega de visitants en transport col·lectiu per dia de l’illa de Cabrera Gran es fixa en 300 persones a l’àmbit terrestre i en 150 persones a les aigües adjacents.” Aquesta modificació situà el màxim de visitants diaris de Cabrera per damunt del que havia establert el primer PRUG del parc, però clarament per davall del límit establert el 2006 pel Govern del PP i, sobre tot, establint un límit màxim diari, que com hem vist és important tant per a la gestió dels recursos ambientals del parc nacional com per a la qualitat de la visita. Evidentment aquesta mesura no va agradar gens a les empreses que exploten el transport col·lectiu de visitants a Cabrera.
Idò bé, com era d’esperar, a la més mínima oportunitat (i evidentment un Decret-Llei de gran abast com el que acaba d’aprovar el Govern de Prohens era una ocasió perfecta) el límit s’ha tornat a modificar, i a l’alça evidentment. Així, es recupera la redacció del PRUG de l’època Matas, establint de bell nou que “la capacitat de càrrega de visitants en transport col·lectiu per dia de l’illa de Cabrera Gran es fixa en 300 persones simultàniament en l’àmbit terrestre”.
Consideram que aquesta mesura, clarament clientelista, com hem explicat rema en direcció contrària a la contenció de l’impacte de l’ús públic al parc nacional (incrementant el consum de recursos i la producció de residus i contaminants), i impedeix una millora de la qualitat de la visita per tal que les persones que arriben al parc nacional (en una excursió gens econòmica, per cert) puguin aprofitar la seva estada i puguin ser ateses adequadament per part del personal de Cabrera. Se prima l’interès privat empresarial per damunt de l’interès públic general que hauria de regir la gestió del Parc Nacional.
Igualment aquesta disposició entra en contradicció flagrant amb el nou discurs de Prohens proclamant que “ha arribat l’hora de posar límits i demanar-nos cap on anam i què volem ser”, i que cal “créixer en valor i no en volum”. Però aquesta contradicció no sorprèn a ningú.
