Aquests dies i en ple inici de la plena temporada turística, s’està fent evident la remor social contra la massificació creixent, els canvis en els discursos polítics i els posicionaments del sector turístic.
El drama de l’habitatge – amb una convocatòria de mobilització prevista pel 25 de maig – el debat sobre la limitació dels vehicles de lloguer; la confusió entorn de l’aixecament, ara sí ara no, de la moratòria turística i la rebaixa del sostre de les places turístiques, l’amnistia al sòl rústic, els anuncis de les polítiques de “lloguer segur” del Govern, el Consell de Mallorca cercant noves rutes per Orient Mitjà, la qüestió dels creuers…
Al mateix temps, les empreses del sector privat xerren de la necessitat de gestionar els fluxes i implementar més transport públic, el banc europeu d’inversions anuncia un préstec a l’Aeroport de Palma per ser zona de cohesió – això vol dir amb una renta per càpita inferior a la mitja de la Unió Europea – i ho declara un projecte d’interès comunitari dins de la UE, la des de la Federació Hotelera es demana als residents que no facin servir tant el cotxe i que es facin estudis de capacitat de càrrega i apunten que el problema és el lloguer vacacional il·legal…
Tot plegat un rum-rum que no serveix més que per fer renou sense donar solucions en relació amb les qüestions socials i ecològiques urgents, i que, per tant, no abaixarà la tensió social ni les mobilitzacions ni accions envers una realitat que ja ens supera, i no enfronta la necessitat de de cara a plantejar una vertadera transformació de model econòmic que és el que les illes necessiten. El que cada dia constatam és que mentre el negoci turístic segueix rodant, les persones residents ens enfrontem a una realitat de creixent precarietat i explotació laboral, falta d’accés a l’habitatge i encariment de la vida. Dones, joves i comunitats migrants segueixen veient com augmenta la desigualtat.
Per un decreixement turístic planificat i una economia social.
Des del GOB Mallorca recordam que ja fa anys que el debat sobre la massificació turística està al carrer. El 2017 ja es varen llançar dos documentals sobre la qüestió “Tot Inclòs” i “Overbooking”, es va fer la primera mobilització sota el lema “Fins aquí hem arribat, prou de massificació turística” https://www.endavant.org/mallorca-manifest-de-fins-aqui-hem-arribat-aturem-la-massificacio-turistica/ , es va llançar la campanya “Sense Límits No Hi Ha Futur” https://senselimitsnohihafutur.com/50-propostes/ , s’activaren les plataformes contra l’Ampliació de l’Aeroport, i contra els Megacreuers, es creà la xarxa SET (de ciutats del sud d’europa contra la turistificació), etc.
El GOB Mallorca va llançar el 2017 la campanya “OverBoomking: quan el turisme ho envaeix tot” https://www.gobmallorca.com/2017/05/18/el-gob-impulsa-la-campanya-overboomking/
https://www.gobmallorca.com/wp-content/uploads/2017/05/overboomking.pdf
I el 2018 la campanya “Salvar Mallorca és Ara o Mai” https://www.gobmallorca.com/2018/07/21/salvar-mallorca-es-araomai/
Des de llavors ençà i especialment després de la pandèmia s’han succeït les demandes enfocades al decreixement de la intensitat turística de la nostra economia, reduint la dependència del monocultiu intensiu turístic i la necessitat d’impulsar un canvi de model econòmic i social a les Illes: iniciatives com La Vida al Centre: Manifest de Propostes per la transició ecosocial, amb un apartat específic de propostes per enfocar la qüestió turística https://www.lavidaalcentre.org/2020/05/07/ambit-turistic/ , o el Fòrum de la Societat Civil – des del que al juny llançarem el primer Congrés de la Societat Civil sobre Turisme https://www.gobmallorca.com/2024/05/08/arranca-el-i-congres-de-turisme-de-la-societat-civil-amb-lobjectiu-de-replantejar-el-model-turistic-abans-que-no-sigui-massa-tard/ – han estat espai de plantejament de propostes alternatives per tal de transitar cap a un model econòmic més just i que sigui capaç d’enfrontar amb garanties les incerteses globals derivades de la crisi climàtica, la crisi de recursos i la inestabilitat global.
Propostes de caràcter urgent per enfocar l’acció política.
És ben hora que la classe política escolti la societat. Propostes n’hi ha moltes per enfocar bé la transició de model que aquestes illes necessiten.
En relació amb els anuncis i confusions generats aquests dies, apuntam les següents propostes per tal de garantir que el discurs s’adiu amb les polítiques, almenys pel que fa, de moment, a contenir nous creixements i evitar tensionar més la societat.
En relació amb la pressió turística:
-
Mantenir la moratòria de places turístiques definitivament eliminant la borsa de places per evitar consolidar més capacitat d’acollida turística i avançar amb propostes de decreixement real de places turístiques (hoteleres i vacacionals).
-
Actuació contundent i efectiva sobre l’oferta turística il·legal.
-
Regulació del nombre de vehicles a l’estiu com va fer Formentera, ha anunciat Eivissa i reclamam des de Mallorca i Menorca i no habilitació d’aparcaments il·legals en sòl rústic com han fet Alcúdia i Sóller davant l’afluència turística.
-
Aturar qualsevol iniciativa de promoció turística amb doblers públics i l’obertura de noves rutes aèries de connexió.
-
Exigir el decreixement del nombre de vols operats a l’aeroport de Palma adduint la realitat insular i la capacitat de càrrega ecològica i social (no turística) de les Illes.
-
Prohibir els jets privats vinculats a l’auge del turisme d’elit per justificar un decreixement en quantitat de turistes i generant tendències que acabin repercutint encara més en l’exclusió dels residents.
-
Moratòria de creuers limitada a un al dia.
-
Impulsar la regulació de les càrregues de treball previst a la Llei turística i visibilització de les demandes i situació de precarització laboral de les Kellys.
En relació amb el territori i l’habitatge
-
No a la legalització de cases en sòl rústic.
-
Derogació de la Llei 3/2024, de 3 de maig, de mesures urgents en matèria d’habitatge que pretén resoldre per la via del mercat, propiciant condicions d’infrahabitatge i desbordant les competències en la planificació urbanística municipal des del punt de vista de serveis i equipaments.1
-
Limitar compra habitatges a no residents: més del 40% d’habitatges que es venen a les Illes són per a no residents.
-
Programes de rehabilitació destinats a lloguer social,
-
Intervenció en el mercat amb mesures d’alt impacte que baixin els preus i posin límits als fons d’inversió i grans tenidors. Hi ha fons que controlen habitatges que mantenen buits per apujar artificialment els preus.
-
Polítiques públiques d’habitatge: regulació preu dels lloguers i reserva estratègica d’habitatges de parc ja construït (habitatges buits). Estam en un mercat tensionat (més del 30% dels ingressos de les llars es destinen al lloguer).
-
Limitar nous creixements urbanístics i, en el cas de justificar-se per les necessitats socials (i no especulatives), garantir que un 40% de les noves promocions siguin destinades a habitatge social.
I mentrestant, nosaltres seguim fent.
I mentrestant, ens seguim organitzant i mobilitzant per fer-nos sentir i seguir generant propostes i demandant actuacions polítiques pensades per garantir la sostenibilitat social i ecològica d’aquest territori:
1https://www.gobmallorca.com/2023/12/11/el-gob-demana-una-esmena-a-la-totalitat-per-la-llei-dhabitatge/
