Després d’haver treballat amb la Plataforma Maria Poble Petit i analitzats els documents el GOB considera que el creixement que preveu Maria té més component especulatiu que voluntat de garantir la demanda social del dret constitucional a un habitatge digne.
El GOB ha registrat avui les al·legacions al Pla General i Pla d’Ordenació Detallada aprovats inicialment per l’Ajuntament de Maria de la Salut i en exposició pública fins avui.
Des del GOB posam en dubte els objectius real dels nous desenvolupaments de sectors urbanitzables del municipi, Clot de’n Maiol i Son Puig. En primer lloc aquest dos sectors i el creixement de construcció d’habitatges que comporta no sortien a cap de les alternatives plantejades i discutides al municipi en la fase d’avanç.
La memòria justifica que – arran, suposadament, del procediment participat- l’equip redactor elabora una nova alternativa que és l’adoptada en la fase d’aprovació inicial. En cap cas però, quan es recullen les respostes i ajustos introduïts a l’avanç, es justifica en absolut la presentació de l’alternativa 4, que contempla la delimitació de dos nous sectors de Sòl Urbanitzable Directament Ordenat d’ús residencial de 58.911,2m2 que impliquen la construcció de 161 habitatges, un nombre molt superior a cap de les alternatives plantejades en la fase d’avanç que no es justifica en absolut.
Creixement injustificat i incoherent
La justificació dels nous creixements es fa en base a un creixement de població que no s’adiu per res amb la tendència demogràfica de Maria. La proposta de la memòria social parla d’arribar a un sostre de 3.300 habitants nous a l’any 2040 la qual cosa implica un creixement de més de 930 habitants a raó de 55hab/any quan el màxim de creixement registrat històricament al municipi ha estat de poc més de 35hab/any.
A més en els primers 5 anys s’executaran el 42% dels habitatges d’un creixement que es preveu a gairebé 20 anys vista. No té cap coherència en termes de planificació i cobertura de les necessitats d’habitatge des del punt de vista social i de creixement natural del poble, fins i tot assumides les tendències a l’alça en termes de saldo migratori, i que potser s’explica més en termes d’expectatives de generar segones residències amb les que poder especular i/o de disposar de més habitatge per destinar a usos turístics (una tendència a l’alça al municipi).
Tot i que en la memòria del POD inicial a l’apartat d’informació urbanística, al punt 1 de la conclusió de la diagnosi considera, textualment, “un potencial latent total de 84.217,36 m2s, que permetria construir 169 nous habitatges més”. I tot i que parla d’aplicar incentius per evitar la permanència de solars buits dins la trama urbana, el cas és que el PG i POD resolen la suposada necessitat, no justificada, de nous habitatges sense atendre aquesta possibilitat i optant per la via fàcil de nous creixements.
Els desenvolupaments urbanístics prevists tenen més a un component especulatiu – prohibit a la Constitució – que la voluntat de garantir la demanda social del dret constitucional a un habitatge digne. Aquesta proposta de PG i POD sembla més destinat a revalorizar els terrenys que a desenvolupar una activitat econòmica i socialment necessària pel municipi, contradient així mateix de l’objectiu d’ordenació punt 1, recollit a la memòria del POD, “ d’establir una estratègia de contenció del creixement per tal d’aconseguir un nucli urbà compacte, prioritzant la consolucació del sòl urbà i preservant els sòls naturals”.
Manca de dotació de recursos i serveis pels creixements prevists
Les previsions del Pla, entre cases buides que s’estima que n’hi ha al voltants de 300, més els solars buits que es podrien construir, més els habitatges prevists als nous sectors que actualment són sòls rurals ben conservats, podrien arribar a significar més de 1200 persones noves al municipi, això és gairebé augmentar en un 50% la població actual.
Aquest increment de població resident ha d’implicar necessàriament tenir garantits l’accés als recursos hídrics suficients i de bona qualitat, així com la possibilitat d’evacuació i tractament de les aigües brutes del municipi. Actualment Maria ja té greus mancances pel que fa a la disponibilitat d’aigua. El proveïment actualment depèn de l’artèria de proveïment d’ABAQUA que proveeix, entre altres, d’aigua dessalada amb un important consum energètic i un cost elevat pels consumidors. L’increment de la demanda agreujarà el problema d’abastament hídric, energètic, de costos i augment de la petjada ecològica del proveïment en un escenari de crisi climàtica.
Per altra banda, Maria de la Salut no disposa de cap estació depuradora d’aigua, depèn de la d’Ariany que dona servei a Ariany, Petra i Maria. El creixement de població implicarà necessàriament la creació de noves infrastructures de depuració d’aigües, no previstes en el PG i POD de Maria, ara en exposició pública, i que la memòria deixa totalment sense resoldre ni sense previsió de sòl disponible al propi municipi per a la seva construcció.
Ara mateix no hi ha informes de les administracions pertinents que garanteixin aquestes dues qüestions fonamentals i imprescindibles per a poder plantejar el desenvolupament de nous processos urbanístics.
ZEPA Pla des Blanquer no grafiada als Plànols
Al plànol d’”Estructura general i proteccions ambientals” ni al de “Qualificacions de sòl rústic”, no surt grafiada la ZEPA Pla des Blanquer com a sòl rústic protegit. Declarada mitjançant Acord del Consell de Govern de 18 de gener de 2019 pel qual s’aproven la declaració i l’ampliació de zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA) en l’àmbit de les Illes Balears
La ZEPA apareix reflectida en el document de l’Estudi Ambiental Estratègic, però no es trasllada ni als plànols informatius ni d’ordenació. Una qüestió fonamental per garantir els termes de la seva protecció.
Un nou model que atengui el canvi climàtic.
En un escenari de crisi climàtica, els municipis han d’aprofitar les eines que implica la planificació urbanística per fer una feina, no només de mitigació sinó també d’adaptació als canvis que vendran derivats de la crisi climàtica: minva de disponibilitat de recursos hídrics, sòl fèrtil, preparació per sobrevinguda de fenòmens meteorològics extrems, etc. I tot els processos artificialització del sòl van en detriment d’aquesta mirada necessària que exigeix la crisi climàtica. Cal tenir cap a més disponibilitat de sòl fèrtil, creixements continguts, minva de desplaçaments, i atenció als camins naturals de l’aigua en cas de plogudes intenses. De fet, les zones de Clot de’n Maiol i clot de Son Puig recullen l’escorrentia dels episodis de pluja, tot i no ser zones d’inundació, són la part d’adalt de petites valls que canalitzen l’aigua de les zones ja urbanitzades situades al seu entorn. Amb la urbanització d’aquestes zones es modificarà l‘escolament de les aigües per impermeabilització del sòl, modificació de la topografia i creació d’estructures pantalla que actuen a mode de presa. Actuacions urbanístiques que poden acabar lamentant-se i comportant pèrdues materials i humanes que acabin implicant pèrdues econòmiques significatives per indemnitzacions o actuacions d’emergència.Per tot això des del GOB demanam que es suspengui la tramitació i retiri aquesta proposta duita a aprovació inicial per no estar en absolut justificada, no haver estat objecte de les sessions de participació pública fetes en fase d’avanç, presentar greus deficiències de plantejament, i no respondre al que pretén justificar la memòria com a objectius de la planificació.
