31 d'octubre de 2023

MANIFEST UNITARI: MENYS TURISME, MÉS VIDA

L’any 2017 la gent d’aquesta illa ja es va reunir per la convocatòria de manifestació sota el lema “Fins aquí hem arribat: prou de massificació turística”. Més de 3.000 persones varen sortir per primer cop al carrer per denunciar les veritats incòmodes de la turistificació: impacte ecològic; devastació del territori i dels recursos naturals; precarització de les condicions de vida de les persones residents; i, especialment, de les persones migrades que no aconsegueixen tenir la seva residència regularitzada en unes illes que s’alimenten de treball precari i l’explotació i que neguen la garantia dels drets fonamentals, amb un augment devastador dels discursos i les polítiques de l’extrema dreta; augment de la pobresa, l’exclusió i les desigualtats socials; pèrdua d’identitat: l’habitatge com a mercaderia d’un mercat especulatiu i turístic sense límits… som autèntiques Zones de sacrifici.

Tot això es denunciava ja en aquell moment i aquell mateix any, el Govern de les Illes, ens proposava com a suposada solució, en un exercici suprem d’insult a la intel.ligència col·lectiva i a la dignitat d’aquesta societat, la campanya “Benvingut, Turisme Sostenible”. La sostenibilitat de la maquinària turística no existeix, és una fal·làcia que només es tradueix en MÉS TURISME I MENYS VIDA. Ens diuen que serà sostenible, després s’inventen que circular, després que si regeneratiu, i ara que socialment responsable … tot d’etiquetes múltiples i diverses que només es tradueixen en una empenta i una excusa més perquè la indústria turística reconverteixi i augmenti les seves possibilitats de negoci a costa del territori i les persones que vivim aquí, del clima global, de les migracions des de les societats empobrides per aquest nord global, de manera injusta, racista, ecocida i absolutament, i en tots els sentits possibles, INSOSTENIBLE.

Precisament avui, tornam a ser aquí perquè la situació no ha fet sinó empitjorar, d’ençà de la pandèmia, el 2020. Cada estiu, excepte els postpandèmic, batem rècords i rebem a més persones. Més avions, més creuers, més vehicles a les carreteres, més residus, més violacions, més renou, més inflació, més precarietat i menys habitatge. En definitiva més massificació, més precarització, més degradació i menys vida.

L’actual model turístic ja no només es basa en 6 mesos a l’any a on els estrangers arriben amb una polsera tot inclòs i fan el que volen; ara, amb el fenomen de la desestacionalització – a la que el canvi climàtic resulta ser un aliat suïcida – hem d’aguantar una temporada que comença el marḉ i acaba el desembre.

Avui dematí han començat les reunions ministerials informals aquí a Palma on també es celebrarà el Fòrum Europeu del Turisme, tot això en motiu de la Presidència espanyola – aquest semestre – del Consell de la UE. D’aquestes trobades es pretén extreure la “Declaració de Palma”. Un document on es vol tractar els desafiaments sostenibles i socials que s’han d’afrontar des d’aquest sector. Però com poden pretendre xerrar de sostenibilitat social si es deixen fora les persones, a la societat civil, a les que convivim dia a dia amb les problemàtiques que ens comporta el model turístic massificat? El govern Balear, el govern Espanyol i els ministres de la Unió Europea ignoren els problemes de les persones que sostenim aquest model econòmic i només vetllen per mantenir els beneficis de les elits capitalistes.

Nosaltres podem parlar-los de la REALITAT de les societats turistitzades. Podem contar-los que una de les grans problemàtiques que ens porta el turisme de masses i d’excessos és la gran violència exercida sobre els cossos de les dones. En aquest sector de serveis, sempre mal pagats, les dones treballam en llocs molt precaris on cobram molt menys que els homes. Mallorca és un espai colonitzat pel turisme, que fomenta els excessos. Molts homes creuen que està dins el tot inclòs agredir sexualment i violar, amb la impunitat que suposa estar a Mallorca pocs dies i partir al teu país. Les denúncies per agressions i violacions augmenten cada any a l’estiu, pràctiques moltes vegades exercides en grup i que ridiculitzen i traumatitzen encara més a la víctima. Als nostres governants no els preocupen les agressions sexuals, les violacions, la nostra seguretat, ni la nostra llibertat sexual, els preocupa només que això no trascendeixi al món ni que perjudiqui “la falsa imatge de paradís” ni a “marca Espanya”.

També els contaríem que les dones obligades a migrar per l’empobriment dels seus països d’origen són especialment vulnerables davant aquest model. No se’ls assegura el dret a migrar ni el dret a quedar-s’hi i quan venen es troben amb grans barreres administratives i se’ls hi acaben assignant els treballs que les locals no volem dur a terme. I encara que aconsegueixin regularitzar la seva situació, mai són contemplades com a ciutadanes, sempre són “les altres”. Són les pitjor pagades, les primeres expulsades de cases i barris per l’especulació immobiliària i a les que es releguen els treballs de cures dels menors, malalts i persones majors per uns sous miserables.

Mallorca, encara que molesti escoltar-ho, és una destinació de turisme sexual. A Mallorca hi ha centenars de dones de països empobrits, sense papers, a les quals només els queda l’opció d’exercir la prostitució per a sobreviure, amb una situació de vulnerabilitat i invisibilització enorme, encara que viuen al voltant nostre.

Per tot això, MENYS TURÍSME I MÉS VIDA!

També els podem explicar, com patim la privatització de l’espai públic al servei de l’activitat de restauració i de l’oci que transforma els carrers i barris saturats en espais terciaris en els quals la vida dels residents és impossible. Així, poc a poc, els veïns i veïnades són expulsats i els teixits veïnals i les relacions quotidianes són substituïdes pel negoci turístic, l’especulació immobiliària i el lloguer turístic. Aquest darrer, cada cop més difícil de controlar i que actua de forma submergida en relació a mà d’obra, impostos, legalitat, etc. A més, incideix de forma negativa en els preus per al lloguer de residents i transforma els barris residencials en hotels incontrolats. L’accés a l’habitatge, que hauria de ser un dret fonamental, s’ha convertit en una mercaderia al servei del mercat especulatiu financer, per al lloguer turístic, per a les rendes més altes i per a un mercat internacional que està marcant el preu, mentre la població local és literalment expulsada de les seves llars i li resultat inaccessible.

Per tot això, MENYS TURISME i MES VIDA!

Si ens volguessin escoltar, també els explicaríem com les Illes Balears, de la mà del turisme, originàriament, varen funcionar gràcies a una falsa promesa de millora de les condicions econòmiques i de desenvolupament de les comunitats locals. La realitat ens mostra una situació de precarietat a on el mateix engranatge que sosté aquest model turístic, empobreix cada vegada més a les persones treballadores que ni poden fer front a un lloguer ni cobrir amb dignitat les seves necessitats bàsiques.

Els podríem contar que en el nostre territori, la planificació de les comunicacions i infraestructures de transport, i les inversions de doblers públics que impliquen, se fan des de fa dècades, en funció dels interessos de la indústria turística,i al marge de les necessitats de la població resident.

Les Illes Balears no tenim competències respecte a les infraestructures aeroportuàries, i el govern espanyol de qui depèn l’empresa AENA amb majoria de capital públic, s’ha guiat per una lógica mercantilista ja que l’aeroport de Son Sant Joan de Mallorca és un dels més rentables de tot l’estat. Així s’ha planificat per augmentar la capacitat del nombre de vols ( i rutes aèries) i en nombre de passatgers. L’impacte de la turistització de l’illa s’ha agreujat amb l’arribada de megacreuers , que provoquen impactes ambientals ( contaminació,afectació a la salut de les persones i al medi marì) i socials (massificació i turistització de la ciutat).

Des de fa uns anys, especialment després de la pandemia, assistim a l’eclosió de l’ús de jets privats i mega iots als ports i aeroports d’Eivissa i Mallorca , que constitueixen la màxima expressió de la injusticia climàtica, social i energètica en matèria de transport .L’1% dels mega rics contaminen el doble que els 50% de la població .

La xarxa de transport terrestre no sols s’ha desenvolupat en funció del turisme – inicialment connexió de l’aeroport a destinacions turístiques de litoral i actualment amb l’aparició i afiançament del turisme vacacional per tota l’illa – , sino que es basa en una planificació radial centralitzada a Palma, sense connexions circulars entre pobles/comarques. Aquest model, a més, se basa per una part en l’ús del cotxe privat amb un cotxe per a cada habitant, agreujant-da per la nombrosa oferta de cotxes de lloguer; i per l’altre, en la construcció amb pressupostos públics d’infraestructures viàries pels cotxes, mentre el transport col·lectiu públic és insuficient així com les opcions de mobilitat activa, a peu o amb bicicleta. Tot això genera importants desigualtats territorials i socials per accedir als serveis bàsics , i exclou a més d’un 38% de la població resident que no disposa de carnet de conduir, i per mourer-se ha de dependre d’altres.

Més motius per exigir avui aquí…MENYS TURISME, MÉS VIDA!

També i de manera molt important, societat civil i comunitat científica, els explicaríem aquest model econòmic basat en el monocultiu turístic intensiu és altament carbonitzat, que contribueix de forma desmesurada a la crisis climàtica i no té en compte el riscos climàtics per l’economia, el territori i la població.

El Mediterrani s’encalenteix un 20% més ràpid que la mitjana global. Això fa que les Illes Balears siguin una de les zones més vulnerables al canvi climàtic (IPCC-AR6). Actualment estem experimentat les temperatures més altes des de l’existència de l’homo sapiens sapiens. El turisme és responsable del 5- 8% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle a nivell mundial. El sector turístic està altament carbonitzat i depèn estrictament duns recursos finits com són les energies fòssils. A les Balears, la producció d’energia i el transport emeten més del 80% de Gasos d’Efecte Hivernacle.

No hi ha alternatives factibles a l’aviació impulsada per energies fòssils. Per tal de reduir les emissions de GEH (gasos efecte hivernacle) provinents de l’aviació s’ha de començar limitant el nombre jets privats, d’una banda, i de vols comercials en segon lloc.

No només el sector turístic agreuja el canvi climàtic, sino que el canvi climàtic farà impossible continuar visquent exclusivament del turisme. L’adaptació és clau per ser manco vulnerables i tenir un futur més pròsper. La reducció del nombre de turistes i la diversificació de la nostra economia són essencials.

Així que, MENYS TURISME I MÉS VIDA!

Calen més motius? calen més dades? calen més evidències?

Tenim clar que les propostes que ens puguin plantejar són i seran falses alternatives i falses solucions que acaben sent – ja ho hem vist massa vegades – una redistribució del poder entre les elits que ja dominen l’economia de les illes i del món.

Ni turisme sostenible, ni diversificació turística, ni desestacionalització, ni turisme de luxe, ni ecoturisme, ni turisme responsable, ni turisme circular, ni res. La única solució és MENYS TURISME i la desmercantilització del nostre territori!

Cal reorganitzar l’economia d’aquestes illes per poder viure dignament, totes i tots, ara i en un futur proper plegat d’incerteses i d’emergències, múltiples i cròniques, a totes les escales. Des de la societat civil no només tenim la denúncia, tenim també les respostes. Tenim les alternatives. I les farem arribar als Senyors Ministres. Perquè tenim la solució. Una solució que surt des de les bases, des de la societat civil, des de les treballadores i les classes populars. Hem de reorganitzar l’economia d’aquestes illes per poder viure millor. Ens volem reapropiar dels llocs on vivim, de l’espai públic, dels nostres treballs i de les nostres jornades, per transitar cap a una economia social col·lectiva, plural i transformadora.

I ens volem fer sentir. Per això som aquí avui i per això, durant dos dies hem fet la nostra pròpia contracimera. La dels moviments socials, la de les persones, la de la societat que sap organitzar-se, que sap generar-se les seves pròpies solucions, que sap defensar-se i rebel.larse davant la tirania dels interessos d’aquesta indústria devastadora, i que sap fer-se sentir davant l’ignorància dels màxims responsables polítics que només entenen d’aliances público-privades i que han oblidat que el seu deure és amb la societat, és amb les persones i és amb la vida.

VOLEM MENYS TURISME PER PODER VIURE MILLOR, PERQUÈ MENYS TURISME ÉS MÉS VIDA.