La desmesurada operativitat a l’aeroport de Son Sant Joan durant aquest estiu posa en evidència tots els límits, riscos i vulnerabilitats del model econòmic hiperturistitzat de les Illes.
La sensació de saturació i angoixa ha provocat ja la reacció social favorable a posar límits a la pressió turística a Mallorca i a la necessitat de reaccionar davant l’evidència del caos climàtic que ha propiciat ja, un estiu sense precedents de temperatures màximes i durada de les onades de calor.
La massificació i saturació turística avui
La massificació turística aquest estiu a les Illes Balears, i concretament a Mallorca, està en xifres de rècord en tots els àmbits superant les dades del 2019, abans de la pandèmia. Aproximadament 16 milions de turistes arriben per les portes d’entrada a l’illa, sigui per l’aeroport o els ports de Mallorca, allotjant-se en el gran nombre de places turístiques disponibles de l’hoteleria i en habitatges turístics.
Al dia d’avui l’oferta hotelera es troba amb una ocupació del 95% a les Illes Balears. Lideram la recuperació del sector turístic a Espanya tancant el segon trimestre d’enguany amb un 6’4% més de venda que el 2019, segons EXCELTUR, tot i que la meitat de turistes no s’allotja a hotels sinó al lloguer turístic vacacional.
La pressió urbanística creix també a un ritme molt preocupant, les obres visades en el primer semestre de l’any estan en un 3% i un 5% per sobre de les visades en el mateix període de 2021 i 2019 respectivament segons les dades del Col·legi d’Arquitectes de Balears. El sector recupera els nivells previs a la pandèmia representant la xifra semestral d’obres més gran des del 2008. I a més, la construcció es concentra en un segment de luxe mentre, degut a la pressió turística, no hi ha habitatges accessibles per a la població resident.
La massificació turística suposa una pressió social (índex de pressió humana) elevadíssima a l’illa -en aquest mes d’agost ja s’han superat els 2 milions de persones – i una saturació de totes les infraestructures que no poden donar l’abast a una excessiva demanda de recursos bàsics com l’aigua, l’ocupació del territori i la demanda energètica. Les depuradores, les carreteres i les platges plenes a vessar generant gran quantitat de problemes pels residents i visitants. Mentre, hi ha alarma de sequera i diferents municipis com Artà, Deia i Manacor ja apliquen restriccions a l’alt consum d’aigua. Recordem que segons dades oficials un litre de cada quatre es deu al consum turístic.
El cost d’aquest model econòmic basat en la intensificació turística és elevadíssim en l’àmbit econòmic, social i ambiental. Depenem cada vegada més del “tot turisme” que impossibilita una diversificació econòmica, mentres es facilita el negoci de grans empreses i fons financers que veuen en aquest sistema uns guanys a curt termini amb un cost mínim i uns efectes col.laterals altíssims per a la població i els recursos naturals. Mentrestant es destina gran quantitat de diners públics a prioritzar la construcció o ampliació d’infraestructures viàries, aeroportuàries i portuàries per augmentar la seva capacitat operativa, privatitzant-se els guanys i socialitzant-se les pèrdues.
Emissions i plans de creixement
Aquest model econòmic suposa una generació d’emissions de CO₂ que no s’atura de créixer, fent-ho paral·lelament al creixement dels indicadors relacionats amb el model de massificació turística, sobretot degut a l’augment de la demanda energètica en un estiu amb onades de calor continuades i a l’ús de sistemes de transport molt contaminants com els avions, vaixells i vehicles de transport privat. Tot això suposa una greu contradicció amb les declaracions d’emergència climàtica realitzades pel Govern de les IB i el Govern Espanyol i amb els Acords de París que ens obliguen a baixar les emissions de forma urgent.
La massificació turística ens fa més pobres
Un model de massificació turística que augmenta la creació de llocs de feina però amb unes condicions de precarietat laboral, desigualtat social i emergència habitacional cada vegada més preocupants augmentant les desigualtats i la injustícia social.
El model de creixement i excés de turisme no millora els indicadors econòmics, ambientals i socials, ans al contrari, ens empobreix. Actualment la CCAA de les IB, amb més de 16 milions de turistes anuals, ens trobam en la dotzena posició del PIB espanyol quan en el 1980 amb 5 milions de turistes ens situem en la primera posició del PIB. La massificació turística ens fa més pobres segons els indicadors econòmics actuals.
Un model que fa de les infraestructures viàries, aeroportuàries i portuàries l’eix vertebrador de la massificació turística i urbanística, i la saturació del territori i les infraestructures. Per posar un exemple, en el Port de Palma el dissabte 20 d’agost varen coincidir 5 creuers internacionals i 7 ferris de diverses navilieres amb un gran nombre de passatgers, una part dels quals utilitzen el port base de Palma per embarcar-se en els creuers per a la Mediterrània després d’arribar a l’aeroport de Palma procedents de distints països europeus. Port i aeroport lligats en el cercle de la “massificació turística”.
L’aeroport
Davant tota aquesta situació de massificació i essent la porta d’entrada més important de turistes a Mallorca, l’aeroport de Son Sant Joan a Palma ha superat el mes de juliol el nombre de vols i passatgers del 2019. En el darrer cap de setmana de juliol s’han comptabilitzat 2.958 vols i en el pont de la mare de Déu d’Agost més que el 2019 amb 1.033 vols programats, 43 vols cada hora. Això comporta una previsió dels mesos d’estiu de 170.000 operacions, essent dels aeroports amb més vols de tota Europa i de tota la zona mediterrània i amb un trànsit de 29 milions de passatgers a l’any. El mes de setembre s’espera superar les xifres de 2019 amb l’arribada de més de 3’7 milions de passatgers. En el 2022 més avions i més passatgers que mai. Rècord històric. Un vol cada minut.
No hem d’oblidar les xifres també rècord en el nombre de vols privats a les Illes augmentant un 65% respecte al 2019 essent Mallorca l’aeroport d’Espanya amb més vols privats acumulats, després d’Eivissa, amb més de 2000 vols sols a la primera quinzena de juliol.
AENA ha calculat que amb aquest creixement de nombre de vols i passatgers, les emissions de CO₂ augmenten un 15% i les d’òxid de nitrogen N0x augmenten un 17%.
Recordem que el 62% de les emissions de CO₂ a les Illes provenen de la mobilitat i el transport. A escala mundial l’aviació comercial suposa almenys un 5,9% de les emissions i no un 2% com l’indústria defensava. Aquesta indústria continua amb la filosofia d’un creixement infinit, així es veu reflectit amb l’increment de les emissions en un 35% entre el 2013 i 2018 o en els plans d’ampliacions d’aeroports com el de Palma.
AENA empresa pública (tot i un 49% de participació privada d’empreses financeres i fons voltors) que depèn del Ministerio de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana del Govern d’Espanya està “remodelant” la terminal de l’aeroport, les pistes d’enlairament i aterratge i reordenant les maniobres de l’espai aeri perquè sosté que es troba al límit de la seva capacitat. Amb operacions d’increment de la capacitat operativa, vol continuar amb el creixement d’arribades de vols i passatgers per augmentar els seus beneficis al marge totalment de les declaracions institucionals d’emergència climàtica, de la necessitat de reduir emissions, de rebaixar la massificació turística i la pressió sobre els seus recursos bàsics a Mallorca.
L’exemple més devastador de priorització del benefici privat sobre el bé comú que permet el Govern Espanyol i que malauradament, no troba, a les institucions de les Illes un posicionament fortament oposat, sinó més aviat al contrari. Unes institucions que, malgrat determinats discursos, continuen invertint en promoció turística i sense posar límits reals ni a la capacitat d’allotjament ni de creixement urbanístic i territorial, ni d’infraestructures.
Els Plans Aeroportuaris aprovats pel Govern Espanyol, concretament el PLAN DORA, preveu que en el 2025 l’aeroport de Son Sant Joan pugui admetre 33,8 milions de passatgers – 4 milions més que el 2019 i 10 milions més que el 2015– amb un creixement d’un 14% respecte al 2019 tant en nombre de passatgers com d’arribada d’avions.
El Govern de les IB i el Consell de Mallorca no es queden enrere amb el beneplàcit a l’arribada de més avions i més turistes rebent de forma molt positiva l’obertura de la nova ruta d’enllaç aeroportuària de Palma amb Nova York , la qual suposarà l’arribada de més passatgers i del negoci immobiliari, de fet NOVA MALLORCA ha anunciat que es convertirà aviat en la immobiliària de referència de EEUU a Mallorca.
La inversió en diners públics a l’aeroport és molt elevada. El PLAN DORA xifra amb 90 milions la remodelació de l’edifici terminal amb una inversió total de 361,4 M€ fins al 2026.
DOBLERS de TOTS i TOTES que van al benefici d’AENA i de les empreses privades que hi formen part. Els pressupostos generals del Govern d’ Espanya pel 2022 a les Illes Balears han estat de 680 M€, dels quals 268 M€ s’han destinat al transport aeri i marítim per ajudes i subvencions, 95 M€ destinats a la millora de la seguretat i digitalització dels aeroports de les IB i 44 M€ en projectes portuaris de Palma i Botafoc (Eivissa).
DOBLERS PER A MÉS INFRAESTRUCTURES AEROPORTUÀRIES I PORTUÀRIES, enlloc de destinar els doblers públics a millorar la les necessitats bàsiques de la ciutadania com habitatge l’educació, sanitat i serveis socials.
Turisme massiu, turisme excessiu
És urgent i necessari posar fre a un model de monocultiu turístic basat en el creixement sense límits i la massificació que ens duu al desastre econòmic, social i ambiental per a les illes i els seus habitants, un model que no posa a les persones i al planeta en el centre per millorar-ne les condicions de vida de forma més justa i equitativa per a tots i totes.
Molts països europeus són conscients de la necessitat de limitar l’activitat aeroportuària i reduir les emissions de CO₂. Les aerolínies europees han cancel·lat quasi 16.000 vols pel mes d’agost d’enguany. Un informe de CIRIUM confirma l’anul·lació d’un 2% de vols a tota Europa degut, entre altres temes, a la manca de treballadors.
França ha aprovat una llei que prohibeix els vols nacionals que es poden fer en menys de 2 hores i mitja i es poden substituir pel tren. L’objectiu del govern francès és reduir-ne el consum energètic i fer front a la crisi climàtica rebaixant el nivell de contaminació i retallar un 40% les emissions de CO₂ d’ara al 2030.
A Alemanya l’aeroport de Frankfurt ha reduït la seva capacitat respecte al nombre d’avions en els aterratges i enlairaments per hora passant de 96 a 88 i reduiran 13.500 passatgers per dia.
Holanda retalla un 11% els vols a l’aeroport de Schiphol a Amsterdam
En el Regne Unit els aeroports de Gatwick permeten un màxim de 825 vols per dia, i el d’Heathrow els límits de passatgers diaris no podran superar els 100.000 i s’exigirà a les aerolínies que es redueixin els enlairaments programats. Així ja ho ha anunciat British Airways que retallarà uns 10 mil vols entre octubre i març d’aquesta temporada 2022-2023.
Per tot això, des de la Plataforma contra l’ampliació de l’aeroport:
- Exigim de forma urgent que al Govern d’Espanya amb col·laboració amb el Govern de les Illes Balears limitin l’arribada d’avions i passatgers a l’aeroport de Son Sant Joan de Palma seguint el full de ruta d’altres països europeus i per la necessitat de limitar les emissions.
- Exigim la cogestió aeroportuària de l’estat espanyol amb la CCAA de les IB. És una anomalia democràtica no poder participar i decidir la possibilitat de regular i limitar la porta d’entrada a l’illa de Mallorca per evitar una illa saturada, massificada i amb una pressió sense límits sobre els seus recursos.
- Exigim al Govern Espanyol la realització urgent d’un nou Pla Director de l’Aeroport de Palma adequat a la realitat de crisi ecològica global i les declaracions institucionals d’emergència climàtica, amb la participació de les administracions i entitats de les Illes Balears i amb una visió necessària de reducció de vols i passatgers a l’aeroport de Son sant Joan a Palma.
- Demanem el compliment de les declaracions d’ EMERGÈNCIA CLIMÀTICA realitzades pel Govern de les Illes Balears i pel Govern Espanyol, i actuacions urgents enfront de la situació d’augment de les emissions de CO₂ provocades per la massificació turística i l’activació exagerada dels transports més contaminants com són els AVIONS, entre d’altres.
- Demanem responsabilitat política en els governants, siguin del Govern Espanyol com del Govern de les Illes Balears, per prendre les mesures necessàries per reduir la intensificació turística i reduir així les emissions de CO₂ del transport aeri i fer polítiques concretes per evitar un model econòmic de massificació turística i precarietat laboral i social. Els combustibles fòssils són finits i s’estan acabant, tot i saber-ho ambdós governs continuem apostant per les polítiques de més passatgers i més avions per seguir amb la dependència econòmica d’un sector destinat al col·lapse.
