El màxim òrgan ambiental, amparant-se en la declaració de projecte industrial estratègic, s’exhimeix del seu deure de garantir el compliment dels principis de precaució i de prevenció: no es pot donar el vistiplau a una activitat d’aquesta envergadura amb una solució transitòria i sense resoldre, pel que fa a les aigües de rebuig de la planta d’hidrògen i les procedents del separador d’hidrocarburs.
Dictàmens com aquest posen en evidència la necessitat i idoneïtat de la proposta de Llei d’iniciativa popular que llançada pel GOB: Avui per demà i que al gener iniciarà la campanya de recollida de signatures arreu del territori.
El projecte POWER TO GREEN HYDROGEN emmarcat dins l’acord per a reindustrialitzar la zona de Lloseta entre el Govern Balear, ENAGAS, ACCIONA, CEMEX, REDEXIS i l’IDAE («Instituto para a la Diversificación i Ahorro Energético») ha rebut el vistiplau del Ple de la Comissió Balear de Medi Ambient. El GOB, que assisteix al Subcomitè d’Avaluacions d’Impacte Ambiental, va votar-hi en contra en la sessió prèvia a la realització del Ple. Des del GOB no podem entendre com el màxim òrgan ambiental, amb un projecte d’aquesta envergadura; 1) no qüestiona les suposades bondats i impactes incerts de l’hidrògen i 2) no exigeix totes les garanties ambientals abans de donar-li el vistiplau.
En els últims mesos, estem presenciant un degoteig incessant de promeses i anuncis polítics relacionats amb l’hidrogen verd a Mallorca que l’ha situat en el debat polític i mediàtic com una espècie de panacea davant els problemes i desafiaments que planteja la descarbonització del nostre model productiu i energètic.
Des del GOB ens sumam a les veus crítiques en relació a l’hidrògen com a gran solució i compartim els arguments exposats pels companys d’Ecologistas en Acción i l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG) que alhora es sumen a les veus crítiques que des de molts espais del món acadèmic, científic, social i ambiental estan alertant dels riscos i incerteses que plantegen les propostes llançades per administracions i empreses https://odg.cat/wp-content/uploads/2021/09/informe-hidrogeno-2021-catalan.pdf
- Primer, és important remarcar que l’hidrogen no és una font d’energia primària, sinó un vector energètic que compta amb la particularitat de ser capaç d’emmagatzemar energia per ser utilitzada posteriorment, però que necessita una aportació inicial d’energia primària per obtenir-lo en estat pur, ja que normalment es troba combinat amb altres elements químics com l’oxigen, el carboni o el nitrogen. La font d’energia utilitzada serà la que marqui el tipus d’hidrogen que obtinguem, i avui dia menys de l’1% de la producció mundial de H2 és d’origen renovable o verd.
- Les seves propietats fisicoquímiques seran determinants per establir valoracions sobre el paper que pot jugar, ja que en dificulten el transport i l’emmagatzematge. Avui dia l’eficiència en el procés d’obtenció de l’hidrogen varia entre el 20% i el 40%, segons el sector i la tecnologia d’aplicació, la qual cosa suposa unes pèrdues molt importants.
- L’elevat cost de la producció d’aquest gas, així com altres problemes tècnics com la necessitat de comprimir-lo a altes pressions en alguna de les seves aplicacions, han estat darrere de la seva manca de desenvolupament. Les bondats i possibilitats de l’hidrogen han estat sobreestimades nombroses vegades i, avui dia, segueixen sense complir-se les esbombades promeses i les aplicacions rendibles continuen retardant-se.
En relació al Projecte Power to Green Hydrogen Mallorca, el propi informe de la CBMA diu,
Pel que fa al subministrament d’aigua diu:
1.El promotor ha sol·licitat la tramitació d’aprofitament del pou Els Mitjans, tenint en compte que l’aigua serà utilitzada per diferents usos (industrial, consum humà i extinció d’incendis) la corresponent autorització ha de contemplar els diferents usos prevists.
Això implica que li donen el vistiplau tot i que encara no compta amb l’autorització corresponent per a l’aprofitament del pou Els Mitjans i per tant sense cap autorització que avali la disponibilitat d’aiogua pels diferents usos prevists a la planta.
Pel que fa a les aigües de rebuig, diu:
Les aigües de rebuig de la planta d’hidrogen i les procedents del separador d’hidrocarburs han de ser reutilitzades (per a usos de les pròpies instal·lacions o per a altres usos externs) complint sempre amb la normativa vigent. Si no es poden reutilitzar aquestes aigües, per motius tècnics o ambientals, es sol·licitarà autorització a l’autoritat hidràulica per abocar-les al torrent; en aquest cas, les característiques de l’efluent hauran de permetre la consecució dels objectius de qualitat per a les masses d’aigua establerts en el PHIB.
Cal indicar que l’abocament a la xarxa de clavegueram municipal, tal com proposa el projecte presentat, no és recomanable ja que (tal com indica l’informe d’ABAQUA) provocaria una sobrecàrrega hidràulica al sistema sense cap benefici ambiental (no es millora la qualitat de l’aigua tractada).
Això no obstant, a fi de no ajornar la posada en funcionament de la planta, en tractar-se d’un projecte declarat com a industrial estratègic per a les Illes Balears per Acord del Consell de Govern del dia 24 de maig de 2019, i atès l’informe d’Abaqua de 22 d’octubre de 2021, l’autorització ambiental integrada podrà preveure l’abocament al clavegueram en els termes que estableixi la Direcció General de Recursos Hídrics en l’informe de condicionants que elabori per a l’autorització ambiental integrada.
Sense perjudici d’allò que estableixin dits condicionants de Recursos Hídrics, en principi, s’establiran les següents condicions:
– L’abocament a la xarxa de clavegueram serà transitori per al temps imprescindible per a la tramitació dels projectes i permisos per a la reutilització o, en el seu defecte, per a l’abocament al torrent. En aquest cas, l’Autorització Ambiental Integrada haurà de fixar els terminis per a presentar els projectes escaients i per a la seva tramitació, moment a partir del qual quedarà prohibit l’abocament al clavegueram, excepte que l’informe de la DG de Recursos hídrics, emès en el procediment d’AAI, habiliti a mantenir l’abocament al clavegueram i en els termes i terminis en què ho faci.
– Ha de donar compliment a l’ordenança municipal d’ús de la xarxa de clavegueram i, en el seu defecte, a l’art. 82 del PHIB 2019, o normativa que el substitueixi.
– El cabal instantani abocat a la xarxa de clavegueram no podrà superar els 6’5 m3/h (1’8 l/s).
És a dir, que el requeriment de la reutilització de les aïgues residuals no està resolt per part de les empreses promotores i ni tan sols garantit que es pugui fer. Així, com a solució transitòria, s’accepta l’abocament al clavegueram tot i que ABAQUA no ho recomana. Una transitorietat que no té cap tipus de garantia que sigui pel temps imprescindible i tampoc determinal quin és el temps imprescindible i que per tant podria provocar efectes negatius Sine die.
Davant tot això, el GOB considera inacceptable el posicionament de la Comissió Balear de Medi Ambient, com a principal i màxim òrgan ambiental que ha de ser el garant dels principis de precaució i prevenció en matèria d’impactes ambientals i que en un projecte de tan gran envergudura, inversió i implicació, s’exhimeixi del seu principal objectiu.
“Avui per demà” la iniciativa legislativa popular que començarà la campanya de recollida de signatures al gener de 2022 més necessari que mai.
Projectes i actuacions de les adminsitracions com aquesta, són un dels motius pels que cal impulsar la Llei de Benestar per a les generacions presents i futures de les Illes Balears. Totes les decisions que es prenen avui, tenen i tendran impactes i conseqüències per les futures generacions en termes de benestar, accés als recursos i el tema energètic n’és una qüestió clau. No podem permetre’ns tornar a caure amb grans projectes de grans monopolis energètics que, amb la connivència i ajud de les administracions, imposen el model energètic a futur ignorant tots els condicionaments i impactes de cara a la democratització i sostenibilitat del futur energètic a les Illes.
La Iniciativa Legislativa ja ha estat admesa a tràmit pel Parlament i previsiblement al gener, començarà la campanya de recollida de signatures que avalin una norma que ens sembla urgent i imprescindible en els moments actuals per garantir que les passes, inversions i polítiques actuals no comprometin el futur de les generacions que ens succeiran. En termes energètics cal que el model que es dibuixi en la transició energètica per la que apostam tengui com a pilars bàsics l’eficiència energètica, l’estalvi i la baixada de consum, reduint les necessitats energètiques i adaptant-les a la futura disponibilitat, que serà notablement més baixa que l’actual, amb una potència disponible quantitativament i qualitativament més petita. El nostre model s’haurà de basar en energies netes que redueixin al màxim el seu impacte en l’extracció de recursos materials, en l’ocupació del territori, l’impacte sobre els ecosistemes i en la generació de residus.
