Juny 2017 PER GOB, LA HIDRA COOPERATIVA i ALBASUD
1. Informació bàsica
LLOC: Centre FLASSADERS
SESIONS: 6
DATES I HORARIS: DE LES 19:00H A 21:00H dimecres 31 de maig i els dimecres 7, 14, 21 i 28 de JUNY I EL DIVENDRES 30 DE JUNY
COORDINACIÓ: gob, ALBA SUD & LA HIDRA COOPERATIVA
CONTACTE i inscripcions a: info@gobmallorca.com
2. Inscripció
INSCRIPCIÓ:30 EUROS
*PLACES LIMITADES
DADES PER A LA REALITZAR EL PAGAMENT DEL CURS
Transferència bancària indicant el primer llinatge i el curs
Ejemplo: Ramis_Ecologiapolíticaturisme
Dades bancàries: Caixa Colonya
IBAN: ES4920560004481000734127
3. Presentació
El turisme ha tingut un paper fonamental en la configuració del capitalisme espanyol des dels anys 60, en especial als territoris de la costa mediterrània i les illes Canàries. Aquesta especialització turística dins d’Europa, que s’inicià en temps de la dictadura franquista, es va veure reforçada arran de l’ingrés d’Espanya a la Comunitat Econòmica Europea (avui Unió Europea) l’any 1985, i encara més amb la darrera crisi financera global a partir de l’any 2008. Paral·lelament, grans cadenes hoteleres de capital espanyol no només van fer el salt arreu del país sinó que també es van llançar a la conquesta de nous territoris, en especial al Carib, convertint-se en empreses cada cop més globalitzades i amb una influència política creixent.
En aquest context, la presència cada cop més destacada de les activitats turístiques a llocs com Barcelona o Mallorca, sumada al desmantellament o crisi d’altres activitats i a la irrupció de nous fenòmens com les “economies col·laboratives”, en especial en relació a l’habitatge d’ús turístic, ha portat a una situació de dependència creixent envers aquestes activitats. Les conseqüències d’aquest model econòmic s’han anat aguditzant en els darrers anys amb la massificació turística a determinats territoris: increment del cost de la vida, desplaçament de la població de menys poder adquisitiu cap a espais perifèrics per la turistització dels seus barris, i impactes ambientals i territorials cada cop més greus, que aguditzen problemes globals com el canvi climàtic. Al mateix temps, el retorn social d’aquest tipus d’activitats, tant pel que fa a la qualitat del treball generat com a la seva fiscalitat i redistribució cap a necessitats col.lectives, és clarament deficient.
En aquesta conjuntura, els moviments socials crítics amb el turisme han anat creixent i s’han trencat els consensos que el capital turístic havia aconseguit imposar durant anys. La proposta de “decreixement turístic” encapçala mobilitzacions i accions veïnals. Treballadores i treballadors del turisme es fan visibles i qüestionen cada cop més la precarització que estan patint. Així, el debat públic sobre el turisme està cada cop més present i les administracions vinculades a propostes de canvi s’enfronten amb la necessitat de regular i generar polítiques turístiques que prioritzin les necessitats de la majoria de la població, i en especial dels sectors populars més afectats pels impactes d’aquesta especialització i massificació turística.
Aquest curs, que és una segona edició després del mateix curs organitzat per la Hidra i Albasud a Barcelona aquest passat mes d’abril, adreçat a activistes i a la ciutadania, pretén enfortir l’anàlisi crítica del turisme des de les perspectives de l’economia i l’ecologia política. Un curs i un espai de debat compromès amb les necessitats i drets de les grans majories sobre el seu territori i els seus recursos. L’èxit del curs a Barcelona, ens ha duit a dur-lo a Mallorca per a extendre el debat i la crítica al turisme a la societat de les Illes.
4. Programa del curs
1ª SESSIÓ | Una economia política del turisme a Espanya
DATA: 31/05/2017
LLOC: Flassaders
PONENT: IVAN MURRAY (UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS)
El turisme ha jugat un paper cabdal en la història del capitalisme espanyol. Tot i que sovint no s’ha valorat la seva rellevància, hi ha qui sosté que les bases morals de la dictadura franquista es van erosionar gràcies al turisme, facilitant la seva modernització. Al mateix temps, mitjançant l’expansió turística es va aconseguir salvar financerament el règim i també es van assentar les bases del model neoliberal espanyol. Les zones turístiques del litoral es van convertir en laboratoris des d’on es difondrien les estratègies espacials del capital i d’on es va perfilar el nexe entre el sector financer-immobiliari com a eix d’expansió. És per això que el tsunami urbanitzador ha assotat amb gran intensitat el litoral turístic. Però el capitalisme hispà ha anat deixant unes enormes petjades ecològiques, i a pesar de les promeses del progrés, el subdesenvolupament social s’ha aguditzat. Després del recent període d’eufòria del totxo i el turisme, l’economia espanyola es va encallar en la Gran Depressió. La solució que han plantejat les elits són, entre d’altres, noves dosis de ciment i turisme.
2ª SESSIÓ | Gentrificació turística de la ciutat
DATA: 07/06/2017
LLOC: Flassaders
PONENTS: SÒNIA VIVES ( UNIVERSIDADE DE SANTIAGO DE COMPOSTELA) I MARC MORELL ( UNIVERSITAT ILLES BALEARS )
En els processos de gentrificació el turisme està prenent de cada cop més un paper central, donada la intensa especialització de la nostra economia en aquesta activitat. La gentrificació que coneixíem fins ara a Palma es basava principalment en processos de transformació urbana que amb major o menor èxit tenien com a objectiu «revitalitzar barris degradats» atraient nous residents amb alts ingressos i desplaçant la població assentada, normalment de recursos escassos. Per múltiples mecanismes el turisme potencia de manera exponencial aquests processos, tot esdevenint-ne un element gentrificador en si mateix. De fet, si abans la gentrificació representava una substitució de residents per residents, ara ens trobam amb una substitució de residents per visitants, dinàmica que, entre d’altres, accentua encara més la privatització de l’espai públic, la substitució del comerç de proximitat per més oferta turística i l’assetjament immobiliari, dinàmiques que fan part d’un mateix procés de desplaçament poblacional i que implica la definitiva mercantilització dels àmbits residencials de la ciutat. Mentre que per una banda hom pot copsar el moment d’expectativa de rendes que propicia el lloguer turístic en el mateix augment de desnonaments d’habitatges en lloguer residencial, i que ja superen a Palma els desnonaments hipotecaris, per l’altra s’hi observa l’augment de la fractura social a la classe treballadora entre aquelles fraccions que en són propietàries i aquelles que en són llogateres. Tanmateix, aquesta nova onada gentrificadora no s’entén sense la concentració extrema de la mateixa acumulació de rendes que no té altra correlat que l’explotació a partir de l’extracció de plusvàlues de la mateixa precarització residencial de bona part de la població. El cas de Palma esdevé un exemple paradigmàtic d’aquest tipus de fenomen.
3ª SESSIÓ Saturació turística glocal: canvi climàtic i territori?
DATA: 14/06/2017
LLOC: Flassaders
PONENTS: MACIÀ BLÀZQUEZ (UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS, GOB I ALBASUD) I JOAN BUADES (ALBA SUD)
Els apologetes empresarials del turisme sovint fan referència a aquest conjunt d’activitats com la “indústria sense xemeneies”. Malgrat els discursos propagandístics, les implicacions socioambientals del turisme són enormes, des de recursos materials i energètics que exigeix , als residus que genera o la desigualtat social en que es fonamenta. En aquesta sessió, analitzarem l’empremta territorial, social i ambiental del turisme; particularment la contribució global del turisme al canvi climàtic i la relació amb el desenvolupament geogràfic desigual d’un sector sovint volgudament invisibilitzat.
4º SESSIÓ Treball turístic: de les Illes Balears al Carib. Expansió de la precarietat
DATA: 21/06/2017
LLOC: Flassaders
PONENTS:ERNEST CAÑADA (ALBA SUD) I RAFEL BORRAS (CCOO I ALBA SUD)
A les Illes Balears el turisme ha anat, de sempre, associat a unes relacions laborals més o menys precàries i amb una distribució inequitativa dels guanys empresarials. Però les dues últimes Reformes Laborals ha empitjorat la situació. Avui “l’èxit turístic” de les Illes Balears és l’èxit del model sociolaboral dels “working poor”, és a dir, de la pobresa laboral i social. Per altra banda, els mateixos capitals hotelers balears quan s’han expandit a Amèrica Llatina i el Carib han generat unes condicions laborals profundament precàries. Analitzarem el cas de la República Dominicana i el model de resorts tot-inclòs àmpliament difosos.
5ª SESSIÓ | La necessitat (urgent) d’un decreixement turístic. El cas de Mallorca i Eivissa
DATA: 28/06/17
LLOC: Flassaders
PONENTS: MARGALIDA RAMIS (GOB) NEUS PRATS (GEN-GOB)
Organitzacions socials diverses reclamen un decreixement turístic en espais profundament turistitzats com a única forma real de fer front al conflicte creixent provocat per l’expansió d’aquest tipus d’activitats. Els casos de Mallorca i Eivissa mostren la necessitat urgent d’apostar per polítiques decreixentistes.
Com s’estan organitzant aquests moviments socials? Quines experiències i aprenentatges s’estan generant? Com podem posar límits a l’expansió i reduir el pes de la indústria turística? Com desturistitzar la nostra economia? Sobre quines bases i com s’ha de dur a terme? Com podem fer que el decreixement ens serveixi per pal·liar ambdues crisis, l’ecològica i la social?
6ª SESSIÓ | Taula rodona: Moviments socials davant el turisme. Una lluita compartida a diferents territoris i ciutats
DATA: 30/06/2017
LLOC: centre social flassaders (sessió oberta)
TAULA RODONA AMB representants de col·lectius i moviments socials de Barcelona, Mallorca, Palma, Eivissa, Lisboa i Madrid.
