El GOB reitera els arguments que ja va plantejar al 2009 contra aquest megaprojecte i que poden sintetitzar-se: canvi d'usos del sòl i pèrdua d'identitat d'una zona rural, afectació a recursos hídrics, contaminació i afectació de bens patrimonials
Es tracta d'un projecte que va iniciar la seva tramitació al 2005. De llavors ençà, hi ha hagut diversos canvis normatius en relació a la construcció de camps de golf amb oferta complementària. Concretament el GOB presentà al·legacions a aquest projecte, tot just aprovada la Llei 4/2008 de 14 de maig que prohibí l'oferta complementària, com a conseqüència de la derogació íntegra de la Llei 12/1988, de 17 de novembre.
Criteris d'inoportunitat d'implantació; els impactes.
Ens remetem a la Llei 4/2008, de 14 de maig, que en el seu capítol II fixà la possibilitat de la denegació de la declaració d’interès general sobre la base de criteris d’inoportunitat d’implantació d’aquests usos per raons de la seva incidència territorial o paisatgística, l’afectació als recursos naturals, l’oferta de camps de golf ja implantada a cada illa o àrea homogènia, així com per aplicació del principi de desenvolupament sostenible.
Malgrat la normativa sobrevinguda després, des del GOB consideram que per a la declaració d'interès general d'aquest projecte, s'hauria de denegar, atenent la incidència territorial i paisatgística, així com per la greu afectació que representa als recursos naturals, especialment l'aigua i també, i molt especialment, per la incidència sobre un bé patrimonial, a més de no tenir cap justificació des del punt de vista de d'equilibri territorial de l'oferta de camps de golf implantada a l'illa.
Reincidim en els impactes que, des del nostre punt de vista justificarien sobradament la denegació de l'interès general del projecte de Son Aversó, malgrat els canvis introduïts pel promotor arran de l'informe de deficiències elaborat per la Comissió Balear de Medi Ambient el 2 d'abril de 2013 i que va motivar la presentació de nova documentació i la petició de nous informes a les administracions competents:
Incidència territorial i paisatgística
El projecte de camp de golf i hotel a l'antiga possessió de Son Aversó, a més de l’oferta complementària, generarà uns impactes no només ambientals, sinó també paisatgístics, socials i territorials molt significatius.
Representa el deteriorament d'un conjunt paisatgístic molt valuós i la seva substitució per configuracions repetides i banals, sense integració a l’espai heretat. En el cas dels camps de golf, comporta una terciarització del territori. Una hipertròfia exagerada del sector turístic que va en detriment de l’agricultura i provoca la desaparició inexorable del treball al camp i de tota la possibilitat de reconversió del sector. La construcció de camps de golf i de les seves instal·lacions residencials/turístiques complementàries suposen una transformació i una degradació evident del paisatge rural.
El projecte plantejat a Son Aversó desfigurarà una àrea rural ben conservada, ja sigui pel complexe hoteler, com pels camps de golf prevists, però també, per les vies d'accés i els equipaments corresponents i prevists en el projecte exposat.
Suposa la vulgarització d'un paisatge cultural molt valuós per convertir-lo en una zona de gespa impròpia d'aquest indret. Aquest projecte, i especialment tot allò que fa referència a la construcció d’aparcaments, piscines, pistes de tennis, futbol, criquet, etc,.. suposarà una pèrdua de qualitat paisatgística i una vulgarització i banalització del valuós paratge rural d’aquella part de Palma.
La construcció d’aquestes instal·lacions esportives suposarà a més a més a més arrabassar centenars d’arbres fruiters de secà, que tan defineix aquesta possessió i aquest tipus de paisatges rurals.
Afectació als recursos naturals
L’increment de la pressió sobre els recursos hídrics constitueix un dels problemes més importants derivats de la construcció i funcionament dels camps de golf, a causa del seu elevat consum d’aigua. En aquest cas, l'afectació als recursos hídrics es manifesta en dos aspectes principalment: l'elevat consum d'aigua i la contaminació d'un aqüífer molt rellevant en l'abastament de Ciutat.
Efectivament, aquest projecte suposarà un consum molt elevat d'aigua equivalent als que actualment empren els pobles de Son Sardina, Sa Garriga, Establiments, Son Espanyol i Palmanova, junts. L'aigua s'usarà per regar l'herba dels golfs i per l'hotel.
Tot i que el camp de golf en qüestió disposi d'autorització per a regar els camps amb aigua depurada, per part de la Direcció General de Recursos Hídrics, cal tenir en compte que l'aigua depurada tampoc no representa una solució íntegra a la incidència d'aquesta activitat a la problemàtica de l'aigua. El reg intensiu amb aigües depurades, la majoria d'elles sotmeses única i exclusivament a una depuració secundària, pot contaminar els aqüífers, ja que són aigües amb una elevada salinitat i amb nivells alts de nitrogen, fòsfor, matèria orgànica i altres compostos derivats d’una depuració ineficient. Per altra banda, hem de pensar també que utilitzar les aigües depurades per al golf impedeix que es destinen a usos prioritaris (agricultura, indústria, neteja de carrers, etc.), on realment substituirien els cabals utilitzats actualment, procedents dels rius o dels aqüífers.
Per altra banda, cal recordar que un camp de golf necessita, per a la seva supervivència, convertir-se en una àrea abiòtica – sense vida – per a la qual cosa la utilització de substàncies químiques tòxiques (pesticides, herbicides, insecticides, fertilitzants…) se converteix en una necessitat. De fet l’Institut d’Ecologia aquàtica de Girona ha equiparat els seus efectes als d’una activitat industrial molt contaminant.
Per a poder mantenir les gespes dels camps de golf, aquests han d’esser tractats amb nombrosos productes químics, per evitar , per una banda que creixen herbes que no interessen i per evitar que determinats insectes o rosegadors facin malbé la gespa…Als greens , pel fet de necessitar més atencions, la quantitat de productes que s’utilitzen són molt nombroses i tòxics, tals com el bromur de metil, així com productes com clortalonil o carbaril.
No cal dir que aquest excés de productes químics pot acabar afectant la qualitat de les aigües subterrànies. El resultat de tot això és que molts d’aquests tractaments acaben convertint un camp de golf, especialment els greens, amb una zona biològicament morta a pesar de la imatge que pot semblar tenen els camps de golf.
Des d'aquest punt de vista, en el seu moment, els regants de la zona ja advertiren, en el seu moment, dels prejudicis que podia generar el golf de Son Aversó sobre la Font Mestre Pere, sobretot des del punt de vista de contaminació de l'aqüífer.
Patrimoni
La zona de Son Aversó constitueixen una àrea de notable interès etnològic i patrimonial Al seu entorn neixen fonts que han proveït des de fa segles les hortes de Palma.
Fonts, síquies, calçades, pontets… són elements que l’arquitectura de l’aigua que cal preservar a les totes.
De fet, això va motivar que ARCA aportés al Consell de Mallorca, tota la documentació necessària per avalar la petició de declaració de ZONA ETNOLÒGICA el conjunt de la xarxa hidràulica de la font de Mestre Pere i els elements etnològics com el camí passatemps (andalussí) antigament conegut amb el nom de camí de Biniatzent i les fites reials, donat que és l’únic sistema d’aquesta tipologia que ens resta les illes balears. Una declaració feta però impugnada pels promotors als jutjats i que encara no ha estat resolta.
Oferta dels camps de golf a l'illa.
El projecte presentat, contradiu el Pla Territorial de Mallorca, aprovat recentment que considera que els municipis de Ponent de Mallorca (Andratx, Calvià i Palma), hi ha camps de golf de sobre i per tant no considera adequat construir-ne de nous a aquests municipis.
Per tot això, hem sol·licitat de nou que es denegui la declaració d'interès general d'aquest camp de golf i hotel de 5 estrelles promogut per DRACPLUS S.L.
