Després de que la pressió veïnal salvés la zona boscosa de Can Tàpera de ser destrossada per un vial, ara DRACPLUS S.L.U envesteix el projecte d’urbanització a Sant Agustí per a posteriorment edificar-hi 207 habitatges.
El GOB ha presentat al·legacions al projecte.
04/09/2013. El GOB alerta de la destrucció del bosc de vora Can Tàpera
Després de que la pressió veïnal salvés la zona boscosa de Can Tàpera de ser destrossada per un vial, ara DRACPLUS S.L.U envesteix el projecte d’urbanització a Sant Agustí per a posteriorment edificar-hi 207 habitatges.
El GOB ha presentat al·legacions al projecte.
_________________________________________________________________________________________
La promotora DRAPCPLUS S.L.U vol urbanitzar i edificar una superfície de 42.533m2 a Sant Agustí. L’objecte del projecte d’urbanització és la creació d’un vial i zona verda i la dotació de serveis urbans per a l’increment de població previst amb la construcció de 207 habitatges plurifamiliars per a de 621 persones i la creació d’un altre vial vial que comunica amb els dos existents separats per un torrent.
Es tracta d’una superfície densament boscosa, annexa a Can Tàpera que el PERI de Cala Major-Sant Agustí tenia previst atravessar amb un gran vial i que va ser aturat gràcies a la mobilització social (Plataforma Salvem Can Tàpera) en contra del projecte per l’impacte negatiu que generava des dels punts de vista del paisatge, la xarxa de drenatge, els esllavissament, la incidència visual, la vegetació natural, la fauna, etc. Així al 2008 el Comitè d’Avaluacions d’Impacte Ambiental hi va informar en contra i el PERI va ser suspès al desembre del mateix any per evitar la destrossa d’aquest darrer bosc urbà de Palma.
Zona afectada pel projecte d’urbanització. Font: Ajuntament de Palma. Visor cartogràfic GEOportal IDE (http://idepalma.iver.es/?lang=es)
Impacte negatiu: risc d’esllavissament
A part de ser, com ja s’ha esmentat, una superfície densament boscosa, té unes fortes pendents que fan que els terrenys resultin inedificables sense crear un greu impacte com a conseqüència dels moviments de terra i dels murs de contenció que seran necessaris per tal de garantir l’estabilitat dels talusos.
Hi han pendents superiors al 50%, que fan desaconsellable la construcció de vivendes. Cal recordar casos semblants a la zona amb xalets afectats per esllavissaments a on hi ha intervingut el IGME per cercar solucions molt difícils.
Afectació al torrent
El mes d’agost de 2010 La Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears, va suspendre el termini per emetre informe respecte d’aquest projecte d’urbanització per considerar que calia tenir un informe de la DGde Recursos Hídrics en relació a l’afecció del projecte sobre el Domini Públic Hidràulic i perquè tampoc no s’havia justificat la suficiència de sanejament i depuració per part de l’Administració hidrològica (EMAYA, en aquest cas) per a l’increment de població previst, al marge d’altres deficiències detectades. El torrent de sant Agustí es un afluent del torrent de cala Major que presenta i ha presentat molts problemes a la seva desembocadura. A l’expedient consultat, només hem vist referència a l’afectació de part de la urbanització a la llera pública però cap referència en relació a aquest tema.
Consideram que la Direcció general de Recursos Hídrics hauria d’emetre un informe tècnic descartant un agreujament d’aquesta desembocadura. La construcció de xalets i vials augmenta l’escorrentia i els agreuja. Per tant, creim que és incompatible.
Altres impactes
L’oposició social que va paralitzar la destrossa de Can Tàpera va deixar palèsa la necessitat d’apostar políticament per mantenir la integritat d’aquest pulmó verd de Palma ubicat en un dels nuclis més densos, com és la zona turística de Cala Major i Sant Agustí. Ara amb aquest projecte d’urbanització es destrossaria la zona i a més es crearien greus impactes crítics pel que fa al paisatge, el relleu, el perill d’esllavissaments, la incidència visual pel perfil topogràfic de la zona i naturalment sobre la vegetació natural i la fauna de l’indret.
En definitiva, impulsar ara i aquí aquest projecte d’urbanització i posterior edificació de més de 200 habitatges en una zona ja tan saturada i amb un impacte ambiental tan greu no pot tenir cap altre justificació que no sigui consolidar drets urbanístics sobre actuacions planificades al PGOU de 1998 front a possibles i desitjables reclassificacions d’aquests espais a sòl rústic que hauria d’impulsar-se via revisió del PGOU anunciada recentment per l’Ajuntament de Palma, encara pendent de l’avanç.
