Opinió

25/05/2012 L’amenaça de les illes-tot-ciutat del decret-llei “Company”

[OPINIÓ]
El decret llei “Company” és clarament fet d’un promotor i no d’un agricultor. Company veu el camp com un lloc més on estendre la especulació urbanística.

[OPINIO]
25/05/2012
L’amenaça de les illes-tot-ciutat del decret-llei “Company”


 

El decret llei “Company” és clarament fet d’un promotor i no d’un agricultor. El malnom que li donam al decret llei 2/2012 fa referència a qui és conseller de medi ambient del govern presidit per José Ramón Bauzá, que abans fou president de la patronal l’associació agrària ASAJA. Paradoxalment, Company veu el camp com un lloc més on estendre la especulació urbanística.

La principal característica del decret “Company” és que obre el pastís del negoci immobiliari amb la ruralia balear. Els detalls de com ho fa són complexos i tècnics, però en citarem un enfilall: legalitzar xalets i consolidar parcel·lacions il·legals –encara que siguin dins espais naturals protegits!–, aixecar per fer-ho possible les moratòries de les directrius territorials i del pla territorial que contenen el creixement urbanístic, desregular la perforació de més pous –de mitjana ja s’obren uns 500 a l’any–, tornar a permetre l’oferta complementària amb camps de golf, fer innecessaris els catàlegs de patrimoni per a les modificacions del planejament inadaptat, permetre usos inadequats amb l’adulteració de les declaracions d’interès general que dependran de la discrecionalitat política i no de criteris tècnics, fer quasi be innecessàries les avaluacions d’impacte ambiental –per la via de deixar-les sense efecte pel pas del temps si l’administració no es desembossa (la qual cosa no sembla que sigui, dit sigui de pas, la intenció dels governs del Partit Popular com és el cas del govern Bauzá)–… per citar-ne només les més escandaloses.

Els responsables de la Conselleria de Medi Ambient declaren que la seva tramitació al Parlament Balear corregirà alguns d’aquests despropòsits, fins al punt que sembla talment que s’empegueeixin del que han aprovat. Però el decret llei és plenament vigent i publicat al BOIB de 18 de febrer de 2012, on el podeu trobar per la seva denominació completa: decret llei 2/2012 de 17 de febrer, de mesures urgents per a l’ordenació urbanística sostenible (el cinisme amb la perversió dels termes pot no tenir límits).

El discurs ja clàssic sobre les pulsacions del creixement urbanístic i turístic a les Illes Balears –els “booms” turístics– aporten clarícia al que aquest decret “Company” pot suposar pel territori de les Illes Balears. Si al “primer boom” s’aixecaren hotels i al “segon boom” complexos més extensius d’apartaments, la revifalla econòmica que persegueix el govern Bauzá consisteix en esventrar el camp balear per llançar-lo als peus dels especuladors.

El foravila que ens pot llegar el decret llei “Company” és el d’illes-tot-ciutat, allà on l’especulació urbanística podrà depredar fins als racons. Aquesta és la fórmula dels mercats financers –amb la mediació de polítics corruptes i titelles– per les Illes Balears: seguir amb el creixement per ús turístic, residencial o senzillament d’inversió especulativa amb blanqueig de capitals. Els mateixos que ens han arruïnat el futur amb hipoteques, urbanitzacions fantasma o autopistes, ara també ho podran fer amb els nostres paisatges rurals més preuats. La financiarització del capitalisme “verd” ara vol especular amb la natura, les emissions de carboni, els aliments, l’energia, l’aigua… per satisfer als mercats que es refan de la fallida hipotecària amb la carnisseria del deute públic. Però aquestes són “solucions” només per als capitals, perquè ja es demostra que agreugen la crisi col·lectiva.

L’ecologisme denuncia aquesta evidència de manca d’escrúpols dels que just cerquen guanys individuals a costa de l’interès col·lectiu. La seva és la formula que ens ha dut a l’actual crisi del capitalisme voraç. La proposta ecologista de solució a la crisis és la contenció del creixement, amb l’esperit dels èxits de la protecció dels espais naturals, les moratòries urbanística i turística o l’ecotaxa al turisme¬; com exemples assumits de creativitat, precaució i cura pel comú al marge del capitalisme.

 

La Junta Directiva del GOB-Mallorca, Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa

 

Tags: decret-llei company, Llei Agrària,, Llei Company,, negoci immobiliari, urbanisme

Ajuda’ns a seguir impulsant aquesta i altres línies de treball

Més notícies de la mateixa àrea temàtica

No s'ha trobat cap resultat.
Notícies recents