10/01/2011 El GOB reclama que les polítiques d’urbanisme i ordenació del territori tenguin en compte l’impacte climàtic.
El GOB presenta aportacions a la revisió del Pla d’Acció de Lluita contra el Canvi Climàtic. Ressalta la necessitat de coherència de les polítiques sectorials amb els compromisos per fer front al canvi climàtic i reclama que les accions siguin obligatòries per Llei
Dilluns, 10 de gener de 2011
El GOB reclama que les polítiques d’urbanisme i ordenació del territori tenguin en compte l’impacte climàtic.
El GOB presenta aportacions a la revisió del Pla d’Acció de Lluita contra el Canvi Climàtic. Ressalta la necessitat de coherència de les polítiques sectorials amb els compromisos per fer front al canvi climàtic i reclama que les accions siguin obligatòries per Llei
El GOB ha presentat les seves aportacions a la revisió del Pla d’Acció de Lluita contra el Canvi Climàtic. Els punts més importants són:
- la necessitat de concretar les mesures que es pretenguin impulsar a través del Pla, establint indicadors de seguiment, pressupostos concrets, cronograma per a cada mesura i definició del paper de cada una de les administracions implicades amb l’impuls de la mesura.
- que s’assumeixi a nivell de Govern el compromís de tenir en compte els principis rectors de lluita contra en canvi climàtic en les polítiques sectorials necessàries pels canvis estructurals de model econòmic que requereix un compromís seriós de lluita contra el canvi climàtic, evitant així incoherències entre el discurs i la realitat
- l’impuls d’una Llei contra el canvi climàtic que estableixi mesures i estratègies d’obligat compliment.
- garantir la participació de les entitats i organismes socials en el seguiment i implementació de les mesures derivades del Pla d’Acció
A continuació, reflectim el contingut complet del document lliurat a Direcció General de Canvi Climàtic i educació ambiental de la Conselleria de Medi Ambient i mobilitat:
CONSIDERACIONS GENERALS
El Pla de lluita contra el canvi climàtic en revisió té una mancança de concepció en les mesures proposades que el fa esdevenir un instrument no viable per garantir la reducció d’emissions de CO2 per tal que les Illes Balears compleixin en el seu compromís per al compliment dels objectius fixats per Kioto i els successius compromisos d’emissió de gasos d’efecte hivernacle assumits en el marc de les convencions internacionals de canvi climàtic, això és, la reducció d’un 30% de les emissions pel 2020.
Aquesta mancança de concepció es deriva de la manca de compromís institucional que es va aconseguir en el moment de l’aprovació del Pla de lluita. La prova d’això és que les mesures adoptades al Pla de Lluita contra el canvi climàtic no responen a objectius quantificats per sectors ni tenen establers els períodes temporals en que s’executaran ni el pressupost que s’hi destinarà.
Aquesta és probablement la principal mancança del pla inicial. Aquest fet a més, és reforçat per la incoherència amb les polítiques sectorials impulsades pels departaments i institucions amb competències reals sobre sectors amb una incidència significativa sobre les emissions de GHI a les Illes Balears: infrastructures viàries del Consell de Mallorca, territori i urbanisme, Consell de Mallorca i Ajuntaments, residus del Consell de Mallorca, (nou forn incineradora), planificació hídrica (més dessalació) planificació energètica (manteniment del carbó com a principal vector energètic), etc.
De fet, el Pla d’acció de lluita contra el canvi climàtic per ser vertaderament efectiu, cal que impliqui els Ajuntaments i el Consell de Mallorca.
LLEI DE CANVI CLIMÀTIC
Tal com ja s’ha posat de manifest amb col·laboració amb altres entitats ecologistes i ambientalistes de Mallorca, consideram imprescindible l’impuls d’una llei de canvi climàtic que esdevengui el marc normatius de l’Estratègia Balear de Lluita contra el canvi climàtic, aprovada al 2005 i de la que penja el Pla d’acció ara en revisió.
La llei hauria d’actuar transversalment ens els àmbits de l’energia, el transport, l’ordenació territorial, l’urbanisme, l’habitatge, l’educació o l’agricultura, contribuint al canvi estructural cap a una model econòmic alternatiu que assumís el repte de fer front a aquesta probla,àtica i la interioritzàs en totes les polítiques sectorials que afecten directa o indirectament la qüestió relativa al canvi climàtic.
Com ja s’ha esmentat, cal que la llei involucri a totes les administracions públiques de les Illes Balears, des del seu respectiu àmbit territorial i competencial. També ha de garantir la implicació de tots els agents socials per aportat, cadascún des del seu àmbit de responsabilitat, la seva contribució a la transició cap a una economia baixa en carboni.
La llei, ha de tenir un doble objectiu que també cal incorporar amb mesures concretes al Pla d’Acció: per una banda, la reducció d’emissions de GEI i per l’altre, establir el marc de les polítiques d’adaptació que s’han de complementar amb les corresponents mesures d’adaptació d’un Pla d’Acció complet i efectiu.
Cal que la llei actuï dons en diferents àmbits (específicament sectorials, normatius, fiscals, etc) i a diferents nivells (administració supramunicial, administracions locals, empresaris i ciutadants).
En aquest sentit, per tant cal potenciar la mesura que el pla d’acció defineix al sector transversal com a mesura 7.1.1. en relació a l’estudi de l’abast i possibilitats d’implantació d’una reforma del marc fiscal regional per afavorir el compliment dels objectius del Pla d’Acció.
INDICADORS, CRONOGRAMA I PRESSUPOST A TOTES LES MESURES
Les mesures proposades al Pla d’Acció, tant les existents, com les noves cal que estiguin complementades amb la informació bàsica que cal que tenguin per garantir el seu compliment i la seva incidència. Així, les mesures han de disposar a més de la descripció de la mesura i l’administració que lidera la mesura, de:
Desenvolupament de les accions (papers i contribucions de cada un dels agents implicats)
Cronograma d’implantació
Emissions estalviades/Impacte de la mesura
Cost econòmic(€)
Indicadors de seguiment i periodicitat de càlcul
PLA D’ACCIÓ AMB REVISIÓ ANUAL; PRESSUPOST ANUAL
Cal que el Pla d’Acció estableixi una revisió anual i l’elaboració d’informes periòdics de seguiment sobre el compliments dels objectius determinats pel Pla. Això implica que cada any s’ha de constatar la disponibilitat pressupostària en el marc dels pressupostos de la Comunitat autònoma i de les diferents administracions implicades, per a poder implementar cada una de les mesures o les fases corresponents, si és el cas.
LES CONTRADICCIONS DE LES MESURES DEL GOVERN
En alguns casos, les polítiques sectorials impulsades des de les diferents administracions, entren radicalment en contradicció amb les iniciatives que serien necessàries per fer front d’una manera efectiva al canvi climàtic, ja que aquestes implicarien canvis estructurals que de moment, sembla que no es pretenen assumir però que són imprescindibles.
Ens referim per exemple, a la política de residus impulsada des del Consell de Mallorca que prioritza la incineració per davant de les mesures de reducció, reciclatge i reutilització; el Pla Director Sectorial Energètic en vigor, que preveu seguir mantenint la producció elèctrica a partir de carbó a la central tèrmica d’Es Murterar i que no té objectius significatius pel que fa a la implantació d’energies renovables i de la seva participació en el mix energètic; el Pla Director Sectorial de Carreteres, la revisió del qual es va aprovar ara fa un any al Consell de Mallorca i que actuacions que responen a un model viari que preveu convertir Mallorca en l’àrea metropolitana de la ciutat de Palma i que ni tan sols té en compte les iniciatives impulsades en matèria d’optimització del transport públic per carretera; el Pla Territorial de Mallorca que manté uns sostres de creixement elevats, que no configura la illa des del punt de vista de la proximitat pel que fa a la implantació de noves infrastructures i nous usos del sòl, incitant així als desplaçaments en cotxe privat, etc.
En aquest sentit i pel que fa al model territorial i als projectes urbanístics que es desenvolupin consideram imprescindible, incorporar una nova mesura que impliqui la creació d’un equip de treball amb representació a totes les àrees amb competències sobre ordenació del territori i urbanisme per establir els criteris mínims a incorporar per tenir en compte els efectes significatius que poden tenir sobre la mitigació i les mesures necessàries per incorporar l’adaptació en les noves iniciatives urbanístiques i d’infrastructures.
SECTOR TRANSPORT
Es proposa que les iniciatives de foment passin a ser directament mesures d’obligat compliment.
En aquest àmbit, ja s’ha esmentat la necessitat d’incorporar els instruments de planejament i les polítiques sectorials que afecten a la mobilitat: transport, infrastructures viàries, ampliacions de ports i aeroports, etc. Així, la llei de canvi climàtic hauria d’obligar a la revisió dels instruments esmentats planejament (Pla Director Sectorial de carreteres, Pla Director Sectorial de Transports, Plans directors sectorials dels aeroports, etc) en funció dels objectius que es fixin en matèria de reducció d’emissions pel sector transport.
SECTOR AGRÍCOLA
Consideram imprescindible que dins del sector agrícola es potenciïn les mesures 6.2.1., 6.2.2, 6.2.3., 6.2.4., 6.2.5., 6.2.6.
Cal però que el Pla d’Acció, determini de quina manera es potenciaran, quines seran les accions per a garantir l’impuls d’aquestes i altres mesures que la revisió del Pla anuncia que es potenciaran.
LLEI D’ENERGIES RENOVABLES I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA: HA D’AFECTAR A TOTS ELS SECTORS.
Aquest és un tema crucial en la lluita contra el canvi climàtic, com és crucial el·limanar del parc de generació elèctrica de les Illes Balears la central elèctrica d’Es Murterar i la producció amb carbó.
En aquest sentit, cal vertaderament l’impuls d’una llei d’energies renovables i eficiència energètica que, tal i com s’esmenta preveu la inclussió d’una disposició addicional per a la substitució progressiva i no parcial, sino total, del carbó i el gasoil que actualment s’empra a Es Murterar. En definitiva, cal anar una mica més enllà i plantejar el desmantellament progressiu d’aquesta central i per això, necessitam que, juntament amb l’impuls d’aquesta llei, es faci també una revisió del Pla Director Sectorial energètic de les Illes Balears, amb l’obejctiu t’introduir nous escenaris per a cobrir la demanda energètica futura.
La mesura relativa a la promoció del vehicle elèctric deixa de tenir sentit des del punt de vista ambiental si l’electricitat segueix sent generada principalment amb carbó.
En el cas del sector energètic, també cal impulsar mesures adreçades al control i gestió de la demanda energètica a tots els sectors i per tant, una mesura amb aquest sentit s’inclouria a l’apartat de mesures transversals.
LLEI DE RESIDUS I ENVASOS
Consideram imprescindible que la redacció d’aquesta proposta de llei tengui com a objectiu prioritari la reducció de residus, la priorització de la reutilització i el reciclatge i que plantegi com a sistema general els SDDR (Sistemes de dipòsit, devolució i retorn) d’envasos com a sistema més eficient i que contribueix a una millora del reciclatge d’aquests tipus de residus majoritaris.
SEGUIMENT: PARTICIPACIÓ ACTORS SOCIALS I ENTITATS ECOLOGISTES
Cal garantir la participació dels diferents actors socials en el seguiment i implementació de les mesures derivades del Pla d’Acció. En aquest sentit el proposa la creació d’un Consell Consultiu de Canvi Climàtic, com a òrgan permanent de consulta de la Comissió Interdepartamental de Canvi Climàtic, constituït per especialistes dels sectors acadèmic, social i privat, per donar seguiment als treballs de la Comissió i avaluar el seu desenvolupament i presentar recomanacions que condueixin a enfortir i millorar les accions determinades al Pla.
En aquest sentit, esmentar l’exemple de la creació de la Convenció Catalana de Canvi Climàtic impulsada des del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya i adreçat a representants dels agents locals i econòmics i dels ens locals, a representants empresarials, de col·legis professionals i universitats i també a la ciutadania. En definitiva, és una iniciativa adreçat a tothom que tingui interès en col·laborar a desenvolupar els eixos que guiaran la política catalana contra el canvi climàtic els propers anys.
