|
|
|
L’entrada en vigor de la Llei d’Espais Naturals, produïda dia 10 març de 1991, no va significar en absolut el final de les agressions a les àrees naturals protegides.
Ja sigui per manca de control dels Ajuntaments, deixadesa del Govern Balear o tolerància del Consell Insular, la realitat és que a la majoria d’àrees protegides per la Llei d’Espais Naturals (ANEI i ARIP), segueixen patint un procés de degradació per determinades actuacions, tant legals com il.legals.
El GOB ha anat denunciant les nombroses actuacions que han afectat negativament tant a les Àrees Naturals d’Especial Interès com a les Àrees Rurals d’Interès Paisatgístic, ja sigui davant les pròpies administracions, els Tribunals de Justícia com davant els mitjans de comunicació i l’opinió pública.
Mapa d’agressions
Ara, el GOB ha elaborat mapes de cada una de les illes on se localitzen les principals agressions que al llarg d’aquests sis anys han patit els espais protegits. En total són 410 les principals agressions detectades, de les quals unes 220 corresponen a Mallorca, 100 a Menorca, 65 a Eivissa i 25 a Formentera.
Tipologies d’agressions
Les agressions s’han classificat en 16 categories, que són les següents:
Abocament de fems. Des de grans abocadors municipals a abocaments incontrolats, tant de fems, com de runa.
Abocaments d’aigües residuals, ja sigui provinents de depuradora, ja sigui abocament sense depurar.
Edificació, normalment de tipus residencial i sol anar acompanyada d’obertura de camins i instal·lacions elèctriques.
Camp de golf. A pesar de la Llei s’han edificat camps de golf dins ANEI.
Carretera. Promogudes per l’Administració, distintes obres públiques han afectat negativament determinats espais protegits.
Pedrera. La major part de pedreres consumeixen espais protegits, algunes d’elles obertes després de l’aprovació de la LEN.
Obertura de camí, normalment lligat a l’edificació de xalets.
Antena. Especialment als cims de moltes muntanyes, darrerament hi ha hagut un increment en la col.locació d’antenes, sobretot de telefonia mòbil, amb gran impacte estètic.
Estesa elèctrica. Tant línies d’alta, com mitja i baixa tensió travessen àrees protegides.
Tala abusiva. Se tracta d’explotacions forestals abusives, amb tales poc respectuoses i obertura de camins, que acaben afectant a la conservació del bosc.
Incendi. Al mapa se recullen els incendis que de forma reiterada han afectat a zones protegides.
Trànsit de vehicles per llocs d’especial fragilitat ambiental, ja sigui amb motos o cotxes tot terreny.
Acampada, en general zones d’acampada massiva i il.legal
Massificació. Concentracions exagerades de persones a zones protegides
Retall de la LEN. Aqui s’assenyalen les àrees que varen esser eliminades amb la modificació de la LEN de 1992.
Altre impacte. Agressions diverses, com per exemple la construcció d’un camp de tir, d’un hangar d’ultralleugers, de depuradores, etc.
Entre totes aquestes hi destaca pel seu nombre i per les seves conseqüències, l’edificació de xalets i de cases per a usos residencials i turístics, la qual cosa provoca no només impactes derivats de la pròpia edificació sinó a més a més, en moltes ocasions, l’obertura de camins, la instal·lació de línies elèctriques, l’abocament d’aigües residuals, etc.
Distribució de les agressions
Dissortadament la distribució territorial de les agressions posa de manifest el fet que poques zones queden substretes a les actuacions negatives. Gairebé a totes les àrees protegides s’hi detecten impactes ecològics o paisatgístics més o manco greus. Tot i així se’n poden treure una sèrie de conclusions:
les àrees més extenses concentren més agressions: Serra de Tramuntana, Muntanyes d’Artà, Barrancs de Son Gual i Xorrigo.
els espais costaners pateixen unes agressions derivades de la massificació (Cala Agulla, Es Trenc, S’Albufera...) i l’ús residencial (S’Algar, Mondragó, etc)
les àrees protegides situades devora zones molt humanitzades són especialment afectades: S’Albufera, Punta de n’Amer, Mondragó, Es Trenc, la Serra, Cap de Cala Figuera, etc.
Entre totes les àrees naturals cal destacar pel seu nombre d’agressions, els següents casos:
Serra de Tramuntana.- Es la més extensa i la més afectada per les agressions. En aquest fet no n’és aliè en absolut l’assentament de més de 12 nuclis de població, 60.000 habitants i una activitat econòmica molt important. Aquí se localitzen tot tipus d’agressions ecològiques i paisatgístiques.
S’Albufera.- Està declarada parc natural des de 1988. La seva ubicació, entre una zona turística molt saturada i en constant creixement, la central tèrmica d’Es Murterar i una zona d’agricultura intensiva, li confereix una problemàtica que afecta negativament a la conservació d’aquesta zona humida, de reconeguda importància internacional.
Sant Salvador-Santueri.- Se tracta d’una zona prou extensa situada entre Felanitx, Santanyí i Portocolom, on s’hi dóna una pressió immobiliària brutal, que fa que tant de forma legal com il.legal s’edifiquin nombrosos xalets, s’obrin camins de forma massiva, etc.
Davant aquesta situació, el GOB proposa tres mesures urgents:
1) Pacte entre partits i institucions a favor de la disciplina urbanística especialment dins les àrees de la LEN
La indisciplina urbanística és un fet lamentable que afecta a gran part del territori de les illes Balears. Els espais naturals no se n’escapen d’aquesta indisciplina, per la qual cosa els Consistoris han d’incrementar la vigilància alhora que s’ha de produir un pacte entre partits i institucions a fi d’acabar amb aquesta situació. En aquest sentit és necessari que el Consell Insular, mitjançant un servei de disciplina urbanística col.labori activament amb els Ajuntament en el compliment de la Llei d’Espais naturals.
2) Desenvolupament normatiu
És necessari que el Govern Balear redacti i aprovi amb urgència els plans territorials parcials de la Serra de Tramuntana (Mallorca) i d’Ets Amunts (Eivissa).
És necessari que amb la màxima urgència s’elaborin Plans Especials i Plans d’Ordenació del Medi Natural de la resta d’espais naturals. Igualment és urgent que se delimitin els ANEIs d’alt grau de protecció (zones humides, sistemes dunars, alzinars, ullastrars, savinar, cims, etc).
Per últim el Govern ha de declarar, amb caràcter d’urgència, aquells Parcs Naturals o Reserves Naturals previstes a la Disposició Addicional Tercera, i dotar-los dels mitjans adequats per una bona gestió.
3) Més vigilància
És evident que a pesar que la LEN és una norma bàsicament urbanística i que el control l’han d’exercir els Ajuntaments, creim que és necessari que el Govern Balear, que té les competències de la protecció del medi ambient i dels espais naturals, s’ha d’implicar en el control i la vigilància d’aquests espais i de les activitats que s’hi duen a terme.
En aquest sentit és imprescindible que els Agents Forestals se reconverteixin en Agents del medi ambient i amb una plantilla ampliada i amb els mitjans adequats, controlin totes aquelles actuacions que afecten al medi ambient de les Illes Balears.
