Mallorca, al límit
Es hora d’aturar !
Informe sobre la
Situació turística i urbanística de Mallorca
Juny de 2000
Grup Balear d’Ornitologia
i defensa de la Naturalesa
INDEX
1.1. Introducció: una situació límit
1.2 . El creixement urbanístic
Depuradores
Carreteres
Platges
2.9 La pèrdua de qualitat de vida
4) Les actuacions que el GOB proposa
1.1. Introducció: una situació límit
Aquests darrers anys, l’expansió immobiliària i residencial ha assolit fites inimaginables, i està provocant en una evident saturació turística, una degradació dels recursos naturals i un col·lapse de les infrastructures més importants.
Alguns fets, de manera molt clara, posen de manifest aquesta situació:
1 Als darrers tres anys, el nombre de places residencials visades als col·legis oficials ha estat superior a 40.000 cada any.
2 L’increment anual del nombre de turistes està entorn al 5 %, és a dir entre 400.000 i 500.000 persones més cada any.
3 El consum d’aigua augmenta cada any entorn al 7 %.
4 El consum energètic s’incrementa anualment entre un 8 i un 12%..
5 L’any 1999 la producció de residus augmentà un 9’4%.
6 La saturació de les infrastructures, especialment les carreteres, platges, aeroport és manifesta.
7 La qualitat de vida dels habitants de l‘illa s’està ressentint de forma notable.
La situació turística i econòmica dels darrers anys ha experimentat certs canvis en relació a etapes anteriors. De fet els estudiosos parlen d’un nou boom turístic, el "tercer boom", caracteritzat per una sèrie de fets:
Increment dels habitatges unifamiliars i plurifamiliars, i creixement més moderat de la construcció d’instal·lacions hoteleres.
Allargament de la temporada turística alta, que comença el mes d’abril i acaba el novembre.
Increment considerable del turisme residencial.
La compra-venda de finques rústiques amb finalitats immobiliàries.
Encara que una part important dels nous habitatges es fan al sòl rústic i a espais naturals, és dins el sòl urbà on s’hi construeix més.
L’activitat constructora és molt intensa actualment a tot el sòl urbà de l’illa. Després de produir-se un procés de reclassificació de gran part del sòl urbanitzable, el sòl urbà està experimentant un augment espectacular de l’edificació.
Per altra banda, des de 1996 ençà, assistim a un procés intens de compra-venda i de parcel·lació progressiva de finques rústiques amb finalitats immobiliàries. Segons dades que apareixen a les DOT, cada any s’edifiquen dins sòl rústic un total de 2.000 habitatges, molts dels quals entren dins del mercat de l’allotjament turístic.
Aquest procés de construcció i ús turístic del sòl rústic suposa un consum de territori i d’espais naturals molt més important que en altres èpoques.
A aquesta onada constructora li segueix un augment considerable del nombre de residents. El fenomen del turisme residencial, juntament amb l’increment total del nombre de turistes i l’allargament de la temporada, defineixen aquesta nova etapa. La reforma de l’aeroport per augmentar la seva capacitat per transportar viatges en fou la clau d’aquest nou "boom".
No es només és el territori que pateix les conseqüències d’aquests fets, els altres recursos també es veuen amenaçats, especialment l’aigua i l’energia. Mallorca té greus problemes d’aigua, que han provocat que durant uns anys s’importàs aigua amb vaixell des de Tarragona, s’hagin construït dues dessaladores, i ara són a punt d’instal·lar-se vuit dessaladores portàtils d’aigua de mar. Aquestes instal·lacions, a més d’incrementar considerablement el preu de l’aigua, provoquen un impacte ambiental greu com a conseqüència de l’elevat consum d’energia.
D’altra banda l’augment del nombre de turistes i de les construccions residencials està generant un increment de la demanda energètica que es vol satisfer amb la construcció de noves centrals tèrmiques, amb els consegüents impactes ambientals.
A tot això li hem d’afegir un increment en la producció de residus i una saturació de determinades infrastructures, com carreteres, depuradores, etc. Al cap i a la fi una pèrdua de qualitat de vida dels habitants de la nostra illa. Aquest nou model turístic i territorial constitueix un exemple d’insostenibilitat, ja implica una degradació dels recursos naturals i una pèrdua de la nostra qualitat de vida.
La moratòria turística i urbanística és ara més necessària i urgent que mai. Potser que encara hi som a temps d’estabilitzar aquest creixement, reduir la saturació turística, aturar la degradació dels recursos i recuperar la qualitat de vida.
A continuació s’exposen amb més detall tota una sèrie de fets que posen de manifest la crítica situació actual i deixen entreveure un futur dramàtic que ens espera, si no se prenen, amb caràcter d’urgència, determinades mesures.
El planejament urbanístic municipal vigent a les Balears és molt expansionista, és a dir permet un creixement turístic, urbanístic i de població molt gran.
La capacitat de població dels plans generals i les normes subsidiàries dels municipis de les Balears supera els 3.700.000 habitants, una xifra que multiplica per cinc la població de dret de les Illes Balears (750.000 habitants), per tres la capacitat actual d’allò que ja està construït (1.400.000).
La major part dels plans municipals aprovats són molt desenvolupistes, tant els dels anys 70, 80 com els més recents. Tot i que s’han aixecat veus d’alarma des de diferents sectors, els plans i normes aprovats aquests darrers anys o els que actualment se tramiten segueixen, amb molt poques variacions, els criteris expansionistes d’altres dècades. Són els casos dels planejaments urbanístics de Palma, Andratx, Llucmajor, Valldemossa, Alaró, etc., els quals segueixen apostant per un creixement que duplica o triplica la població actual.
Aquests plans no preveuen mai com resoldre la demanda d'aigua derivada del creixement urbanístic, amb la qual cosa s'hipoteca el futur del nostres ja escassos recursos hídrics. Tampoc contemplen com resoldre el necessari proveïment d'energia elèctrica, transport, subministrament de mercaderies i queviures, etd.
Tot i això alguns planejaments han iniciat procediments de modificació o revisió, que en la major part de casos han implicat una certa reducció de la seva capacitat de població i una minva del terreny classificat com a urbanitzable.
b) Els municipis que més creixen: el cas de la Badia de Palma
Allò que el planejament urbanístic permet construir, més prest o més tard, s’acaba executant. Les xifres sobre la construcció als darrers anys posen de manifest una autèntica expansió turística i residencial. A les Balears, l’any 1999 es projectaren de l’ordre de 12.000 habitatges, és a dir unes 40.000 places, un 7 % més que l’any anterior, emperò encara un 3% inferior creixement del primer trimestre de l’any 2000.
Palma segueix essent el municipi on es creix més. L’any 1999 se visaren de l’ordre de 3.600 habitatges (unes 11.000 places) amb un increment en relació a l’any anterior del 38 %.
A Palma la segueixen els altres municipis de la Badia, concretament Llucmajor, Calvià i Marratxí.
Llucmajor experimenta en aquests moments un creixement espectacular, a gairebé tot el municipi, afectant el sòl rústic (Camps de golf de Son Antelm), les urbanitzacions de Sa Marina, S’Arenal, S’Estanyol, Cala Pi, Es Pas i Vallgornera, etc. Al llarg del 1999 se visaren de l’ordre de 959 habitatges (3.500 places), mentre que l’any anterior varen ser 764.
Calvià, que durant 1998 havia visat 1.465 projectes (amb capacitat per a 5.000 habitants), l’any passat havia reduït a 943 projectes (3.500 habitants).
A Marratxí el creixement de l’any 1999 fou de 3.000 places i 858 habitatges, una xifra semblant a l’any anterior.
A diferència de Palma, on predomina les cases de pisos de primera residència, a Llucmajor, Calvià i Marratxí es donen més els habitatges unifamiliars i els adossats, ja sigui de tipus turístic com residencial (a Marratxí quasi exclusivament residencials).
A aquests municipis els segueixen Andratx, Alcúdia, Capdepera i Manacor.
c) L’any 1999, rècord de xalets dins sòl rústic.
La construcció d’habitatges unifamiliars, molts amb finalitats turístiques, afecta no només a sols urbans i urbanitzables, sinó també al sòl rústic i als espais naturals. Precisament un dels creixements urbanístics més importants, quantitativament i qualitativament s’està produint all sòl rústic, a pesar del caràcter teòricament no urbanitzable de les àrees rurals.
Algunes d'aquestes cases s'acaben convertint en apartaments turístics o en "cases de vacances" que es comercialitzen per agències de viatges, incrementant així el nombre de places turístiques.
Estudis recents elaborats per la Universitat de les Illes Balears assenyalen que actualment dins el sòl rústic de Mallorca hi ha de l’ordre de 50.000 cases, la qual cosa està convertint aquests terrenys en una vertadera urbanització dispersa per tota l’illa. El planejament urbanístic vigent de Mallorca permet arribar a les 100.000 cases, amb una capacitat de població de 400.000 habitants al sòl rústic.
L’any 1999 els habitatges unifaniliar a les àrees rurals s’incrementaren un 250%. De fet al llarg dels dotze mesos la Comissió Insular d’Urbanisme de Mallorca va tramitar de l’ordre 1.000 expedients d’edificació dins sòl rústic, de les quals en va autoritzar 671, xifra que romp la tònica descendent d’anys anteriors.
D’altra banda, l’any passat s’aprovaren 312 expedients d’Interès General, bàsicament línies elèctriques lligades a processos edificadors dins el sòl rústic, i es donaren 10.000 cèdules d’habitabilitat.
Fins fa poc, aquest procés també afectava notablement a àrees protegides per la Llei d’Espais Naturals, donat que aquesta llei establia un règim de protecció molt baix. Es permetia edificar a parcel·les de 3 hectàrees dins Àrees Rurals d’Interès Paisatgístic, i de 20Ha a Àrees Naturals d’Especial Interès.
Afortunadament, des del més d’octubre de 1999 la llei de Mesures d’Emergència en matèria d’urbanisme impedeix que s’edifiquen nous habitatges dins les ANEI i se suspenen, a efectes edificadors, les segregacions dins el sòl rústic, tant comú com protegit.
Malgrat tot, no s’ha aturat l'increment de la construcció i la introducció d’usos urbans dins el sòl rústic i els espais naturals, que està provocant greus impactes tant ecològics (abocaments d'aigües residuals, tales d'arbres, destrucció d’ecosistemes…) com paisatgístics (noves edificacions, parets, esteses elèctriques, camins, etc.). Quan es construeix al sòl rústic i als espais naturals, a més a més del xalet, en molts de casos, es construeixen un camí d’accés, s’instal·la una línia elèctrica, es fa un tancament, etc.
No podem deixar de comentar que, per altra bada, una part important d'aquestes construccions, el 80% segons un estudi de la UIB, es duen a terme de forma il·legal i moltes d'elles són a més a més il·legalitzables.
d) Els camps de golf: urbanitzacions encobertes
La realitat ha demostrat que a Mallorca els camps de golf estan lligats estretament a la construcció d’urbanitzacions i complexos turístics. Actualment a la nostra illa hi ha 15 camps de golf en funcionament i dos més en construcció (Biniorella i Son Muntaner). El golf d’Alcanada, que està mig construït, està afectat per la seva recent inclusió dins una Àrea Natural d’Especial Interès.
Darrerament la Comissió Insular d’Urbanisme n’ha autoritzat un altre camp de golf a Palma (a Son Gual), ha declarat la caducitat del de Son Sastre (Calvià) i Son Ferrandell (Valldemossa) i n’ha denegat un a Son Bosc (Muro).
Existeixen altres projectes que es pretenen dur a terme a altres municipis, emperò en aquests moments no hi ha cap nova autorització.
La major part dels camps de golf que s’han autoritzat aquests anys incorporen ofertes turístiques i residencials annexes. Així ha passat a llocs com Son Vida, Bendinat, Santa Ponça, Pula, Biniorella, Vall d’Or, etc. D’altres han començat fa poc a edificar les urbanitzacions annexes. Són els casos de Son Antelm a Llucmajor, Can Porquer a Pollença, Biniorella, a Andratx i Canyamel a Capdepera
En pocs anys els camps de golf podrien ocupar a Mallorca més de 1.500 hectàrees i crear més de 15.000 places turístiques i residencials dins sòl rústic i dins espais naturals.
a) Les places turístiques: un creixement espectacular però alhora amagat
A pesar que darrerament es produeix un augment petit del nombre de places turístiques (especialment hoteleres) autoritzades per la Conselleria de Turisme, la realitat és que el nombre de places turístiques continua augmentant.
La comparació entre els turistes que arriben a la nostres illes i el nombre d’estades als establiments turístics legals demostra que hi ha de l’ordre de 2 milions de turistes que s’allotgen a establiments no legalitzats, molts dels quals s’han creat aquests darrers anys.
Actualment a les Balears hi ha de l’ordre de 400.000 places turístiques legals tot i que el nombre de places turístiques reals (incloent les il·legals) arriba a gairebé les 500.000 places.
Aquestes 100.000 places il·legals es troben a :
Apartaments turístics no donats d’alta i que es troben en règim de lloguer, en el millor dels casos emparats amb la Llei d’Arrendaments Urbans.
Habitatges unifamiliars, molts a sòl rústic, que se col·loquen dins el mercat de l’allotjament turístic. Actualment a Mallorca hi ha de l’ordre de 4.000 establiments d’aquest tipus, que suposen 16.000 places turístiques. Unes 2.000 cases han iniciat el procediment de legalització d’acord amb la nova normativa que regula els habitatges turístics.
b) El planejament turístic permet duplicar el nombre de places hoteleres
Utilitzat com a insígnia per l’anterior Govern autònom, el Pla d'Ordenació de l'Oferta Turística és ben lluny de significar una millora del sector, i en general una millora de les zones turístiques. En comptes de ser una eina de reconversió turística, reduint places i augmentant-ne la qualitat, pot tenir l'efecte contrari, ja que permetent duplicar el nombre actual de places turístiques, fins arribar a prop d’1.000.000.
Ni la suspensió de llicències derivada de l'elaboració del POOT, ni els "decrets Cladera", no varen aconseguir (probablement tampoc s'ho proposaven) posar límits a la febre constructora. La incapacitat per imposar la disciplina (l'oferta il·legal s'atraca a les 100.000 places) només hi afegeix dramatisme a la situació. És clar que el POOT necessita una revisió a fons si volem que tengui una efectivitat real en la reducció de places i millora de la qualitat turística.
c) La Llei General Turística, una passa enrera
L’entrada en vigor, el mes de març de 1999, de la Llei General Turística de les Illes Balears, que afecta les autoritzacions de nous establiments hotelers, no només no va significar una millora en relació a la situació anterior, sinó que en alguns aspectes va representat una passa enrera.
Aquesta norma no és suficient per abordar la problemàtica derivada de l’actual situació turística d’excés d’oferta i de massificació, ja que:
Relanteix, però no atura el creixement turístic:
En l’intercanvi de places, una plaça turística d’un hotel petit donat de baixa es pot reconvertir en dues places noves.
Les instal·lacions hoteleres que es donen de baixa no tenen perquè esbucar-se. Es poden reconvertir en apartaments o habitatges.
Per construir hotels nous de més qualitat, no és necessari donar de baixa places turístiques velles.
Es poden construir hotels a zones verges:
Aquesta llei no és territorial: donant de baixa hotels a zones turístiques, es poden construir hotels a zones verges.
Als espais rurals no hi intercanvi de places:
Donar d’alta noves places de turisme rural, agroturisme, hotels d’interior i "cases de vacances", no requereix donar de baixa places turístiques velles.
No aborda la problemàtica de l’oferta turística il·legal:
una llei general de turisme hauria d’haver tengut en compte el fet que un 25% de la places turístiques són il·legals, però no ho ha fet.
Vistes aquestes mancances i deficiències, la reforma d’aquesta llei és d’una urgència absoluta.
d) Increment constant del nombre de turistes
D’ençà de 1995 s’està produint un augment espectacular del nombre de turistes que arriben cada any a Mallorca. En aquests moments, les previsions que es fan per a l’any 2000 fan arribar a prop de 11 milions el nombre de turistes que visitaran l’illa (recordem que l’any 1990 varen ser 5 milions).
La magnitud del creixement anual del nombre de turistes als darrers quatre anys se xifra entre els 400.000 i 500.000, la qual cosa està tenint repercussions molt negatives, tant en la qualitat dels serveis turístics com en la qualitat ambiental, les infrastructures, la qualitat de vida, etc.
L’evolució del nombre de turistes anuals durant la darrera dècada és la següent: (expressats en milions)
|
1990 |
5,9 |
|
1991 |
5,9 |
|
1992 |
6 |
|
1993 |
6,3 |
|
1994 |
7 |
|
1995 |
8,6 |
|
1996 |
9 |
|
1997 |
9,5 |
|
1998 |
10 |
|
1999 |
10’7 |
Les xifres de passatgers de l’aeroport de Palma, la principal d’entrada de turistes a l’illa, ha experimentat un creixement espectacular. Vet aquí una mostra de la seva evolució (expressada en milions):
|
1991 |
11,7 |
|
1992 |
11,8 |
|
1993 |
12,4 |
|
1994 |
14 |
|
1995 |
14,7 |
|
1996 |
15,3 |
|
1997 |
16,5 |
|
1998 |
18 |
|
1999 |
19,5 |
|
2000 |
21 (estimació) |
S’ha de destacar que darrerament es produeix un augment molt elevat de turistes durant la temporada baixa a la temporada baixa. Es trenca l’estacionalitat i s’estenen així els perills de la massificació durant tot l’any.
Sorprèn la reacció del sector turístic, tant l'empresarial com el polític, el qual en comptes d'evitar aquest augment, el valoren positivament. Ignoren així tots aquells estudis, pagats a vegades per la pròpia Administració, que aconsellen reduir places hoteleres, reconvertir el sector, millorar el serveis i equipaments, reduir el número de turistes, etc. Tot això demostra la incapacitat del sector turístic balear d'assumir les seves responsabilitats a l'hora d'abordar el futur del turisme
e) Mallorca, segona residència d’Europa
En aquests moments, les causes de la massificació turística no són únicament l’augment de places hotelers i del nombre de turistes, sinó molt especialment el creixent fenomen del turisme residencial. Està clar que Mallorca, i les Balears en general, s’estan convertint en la segona residència d’Europa. Actualment prop de 60.000 persones, especialment ciutadans alemanys, tenen a les Balears la seva segona residència, que en alguns casos poc a poc esdevé la primera.
El turisme residencial implica la venda de territori sense una continuïtat empresarial turística. A més a més, comporta un consum creixent de territori i altres recursos, així com la creació i ampliació constant d’infrastructures.
El cost econòmic de la construcció i ampliació de les infrastructures i serveis és molt elevat; ens referim a l’ampliació de l’aeroport, a la construcció de carreteres, esteses elèctriques, sistemes de tractament de residus i aigües residuals, captació i potabilització i desalinització d’aigua, centrals elèctriques, etc. El seu elevat cost l’està pagant tota la societat; d’aquesta manera es reparteixen els costos del sector turístic, però no els beneficis.
Aquesta nova envestida turística i residencial, aquesta massificació, comporta costos ambientals i territorials altíssims, a més de costos socials gens menyspreables. La pressió creixent i constant sobre el territori i els recursos pot conduir a una situació que algun especialista ha anomenat com a d’infart turístic: estan vivint per damunt de les possibilitats del territori i els recursos, això ens fa perdre qualitat de vida i qualitat ambiental, i ens du cap al col·lapse.
A tot això i hem d’afegir els costos econòmics derivats de la necessitat de sobredimensionar les infrastructures per a poder fer front a la demanda turística.
2.1. Consum de territori exagerat
Aquesta nova situació té, com hem vist anteriorment, una novetat característica: la construcció massiva d’habitatges unifamiliars, molts d’ells dins sòl rústic, i amb finalitats turístiques i residencials. El consum de territori derivada d’aquesta nova modalitat és altíssim, no només per la nova edificació, sinó per la necessitat de construir-hi un accés rodat, extracció de pedra i d’arena… Si, a més, s’ocupen sòls agricoles o espais naturals, es perden els terrenys més valuosos socialment i ambientalment.
La construcció d’habitatges dins espais naturals, al litoral i dins àrees rurals, així com la construcció de camins d’accés, explotació de pedreres, camps de golf, instal·lació de línies elèctriques aèries i altres infrastructures, comporta impactes paisatgístics negatius. Al cap i a la fi suposa una degradació del producte turístic i, per tant, una pèrdua de la qualitat del propi turisme i del nostre patrimoni.
2.3. Aigua: extraccions i dessaladores
L’augment constant del nombre de turistes, l’increment de les estades turístiques i el creixement de població a causa del turisme residencial, està provocant un considerable augment de la demanda d’aigua i conseqüentment una sobrepressió dels recursos hídrics.
A aquestes causes hem d’afegir els camps de golf, la generalització d’habitatges amb jardí i piscina, les pèrdues, etc.
Als darrers anys l’increment del consum d’aigua potable se situa entorn al 7% anual.
La conseqüència immediata és la pèrdua de qualitat de l’aigua potable per un procés de salinització dels aqüífers, que en molts casos queden inutilitzats.
Per altra banda, per poder satisfer una demanda que creix contínuament es necessiten grans inversions per dur o "fabricar" l’aigua: l’operació "vaixell", els transvasaments (Sa Marineta), que hipotequen les reserves d’aigua per les generacions futures, i les dessaladores i potabilitzadores. Aquestes darreres instal·lacions, a més d’elevats costos econòmics, tenen uns costos ambientals elevats ja que utilitzen gran quantitat d’energia elèctrica. Incrementen el consum de combustibles fòssils, contribuint així a l’escalfament del planeta, principal causa del canvi climàtic.
2.4. Més consum d’energia elèctrica i més centrals
La saturació turística (més habitatges, més places i més turistes), així com de noves infrastructures i equipaments (dessaladores, depuradores...) ens està abocant a un consum d’energia elèctrica espectacular, ja no només apreciable a l’estiu sinó que és detectable tot l’any.
La demanda d’energia elèctrica dels darrers anys ha augmentat a les Balears de l’ordre d’un 8 % anual. A Mallorca l’increment supera el 10 %.
Per satisfer la demanda creixent d’energia elèctrica s’ha optat per ampliar les centrals existents i construir-ne de noves: més grups a Es Murterar, central a l’aeroport, incineradora de Son Reus i nous grups a Son Reus. Tampoc no es descarta la construcció a d’una nova central o de diverses mini-centrals. Tot això sense oblidar que la central de Sant Joan de Déu no s’ha tancat tal com s’havia planejat.
En tot cas l’augment de la producció d’energia elèctrica provoca un increment de la contaminació, així com l’emissió a l’atmosfera de gasos que afavoreixen el canvi climàtic. En tot cas no ens hem d’oblidar de les conseqüències ambientals i territorials de la possible construcció d’una nova central i un port de descàrrega de combustible.
2.5. La producció de residus es dispara i crea problemes de tractament
La producció de residus sòlids urbans s’està disparant com a conseqüència directa de l’augment del nombre de turistes, de l’increment del turisme residencial, que cada vegada resta més temps a l’illa, i de l’increment del consum domèstic.
L’any 1999 el creixement de la producció de residus ha estat del 9%. Als mesos d’estiu, la producció de residus augmenta unes 400 tones cada dia en relació a un mes normal de la temporada baixa: es produeixen 1300 tones diàries enfront a les 900 tones de la temporada baixa. Hores d’ara cada any se produeixen 470.000 tn, de les quals un 65 % s’incinera, un 26% s’acumula als abocadors de Son Reus i de Calvià i menys del 10% es recicla.
Tot i que enguany s’ha aprovat un Pla de Residus que preveu la construcció de plantes de triatge, de compostatge i de metanització, a més de posar en marxa mesures de reducció, la situació està empitjorant degut al continu creixement turístic i residencial.
Les conseqüències ambientals de l’augment de residus són l’increment de la contaminació atmosfèrica per la incineració i l’abocament, a més d’un consum exagerat i un malbaratament de recursos.
No podem passar per alt el fort increment en la producció de residus provinents de la intensa activitat constructora. Actualment es produeixen 1 milió de tones cada any de residus de construcció i demolició. Aquest residus s’aboquen sense control als més de 80 abocadors situats a tots els racons de l’illa, provocant problemes gravíssims de contaminació.
2.6. Augment de la contaminació atmosfèrica
Entre les conseqüències d’aquesta massificació turística no podem deixar d’esmentar la contaminació atmosfèrica provocada per les emissions de les centrals elèctriques, de la cimentera, de la circulació de vehicles, etc.
La construcció de plantes desaladores, que tenen un consum energètic molt elevat, també són una de les causes de l’increment de les emissions contaminants.
Així mateix l’augment del nombre de turistes suposa un increment del nombre d’avions, una altra font d’emissions de gasos contaminants per la combustió del querosé.
A tot això li hem d’afegir que som una de les comunitats europees amb un nombre més elevat de cotxes per habitant (quasi un per persona), als quals hem d’afegir els 60.000 cotxes de lloguer. Els trànsit és una de les principals fonts de contaminació a les Balears.
Tot plegat aquesta contaminació suposa una minva en la qualitat de l’aire i per tant de la qualitat de vida dels habitants. Les emissions també contribueixen a l’escalfament de l’atmosfera, al canvi climàtic i a l’esgotament dels combustibles fòssils.
2.7. Les infrastructures col·lapsades
La situació turística actual i l’èxit momentani de l’economia mallorquina i balear, pot comportar -de fet ja s’està veient- un col·lapse de les infrastructures bàsiques. Això es pot apreciar perfectament a les depuradores, a les carreteres, a les platges, etc.
Depuradores
Durant el primer semestre d’enguany ja s’han produït abocaments d’aigües brutes o mal depurades a platges i a zones urbanes. La causa és el mal funcionament d’algunes depuradores (Camp de Mar, Cala Sant Vicenç, Portals…). Les depuradores d’aigües residuals són una de les primeres instal·lacions que detecten la saturació turística. L’excés de consum d’aigua provoca un increment del cabdal que arriba a les depuradores.
Així, aquestes instal·lacions veuen reduïda la seva capacitat de tractament.
D’aquesta manera les aigües suposadament depurades no tenen la qualitat adequada per ser abocades a la mar o als torrents, ni per ser reutilitzades per regar.
Així, paradoxalment, les depuradores esdevenen un focus de contaminació i de males olors. Per tant, la insuficiència i el mal funcionament de les actuals depuradores és la causa que les Administracions hagin d’invertir grans quantitats de cabals públics per adequar-ne el rendiment a les noves necessitats.
Carreteres
Últimament estam assistint a un procés greu de saturació de les carreteres de Mallorca, especialment durant la primavera i l’estiu. Una de les principals causes és, a més de l’increment de cotxes per càpita dels residents, la gran envestida turística dels darrers anys. Segons les darreres estimacions hi ha 60.000 vehicles de lloguer que circulen per les nostres carreteres, als que hem de sumar els dels turistes que el porten per via marítima.
Algunes de les conseqüències de l’elevat nombre de vehicles en circulació són el col·lapse de carreteres, que provoca molèsties i accidents, la contaminació atmosfèrica, el consum de petroli, etc.
Per tal de resoldre aquests problemes, els anteriors governs únicament s’havien plantejat la construcció de grans infrastructures (ampliació de carreteres, noves vies, autopistes…). Estava previst un ambiciós pla amb una inversió de 112 mil milions de pessetes per als propers vuit anys.
Tot plegat, a més de suposar una despesa econòmica elevadíssima, que hauríem de pagar entre tots, la construcció de noves infrastructures viàries tendria un impacte territorial, ambiental i social molt greu.
Encara que la construcció d’aquestes grans vies pretén resoldre els problemes de circulació, la realitat és que contribueixen a generar més trànsit i a col·lapsar les carreteres. Al cap i a la fi, la construcció de grans vies de comunicació contribueix a la retroalimentació d’un model de transport insostenible.
Sembla que el nou Govern ha paralitzat els grans projectes i pretén potenciar el transport col·lectiu, emperò els nous plans i les declaracions d’intencions no han donat encara els seus fruits.
Platges exageradament ocupades
Les platges de Mallorca han assolit un nivell d’ocupació tan exagerat, que han perdut bona part del seu atractiu, tant per als turistes com per als propis mallorquins. La pèrdua de qualitat de les platges és precisament una de les conseqüències més tangibles de la massificació.
L’elevat nombre de turistes i residents que en fan ús massivament està provocant la degradació de les platges per sobreocupació. En aquests moments una part important de les platges de Mallorca superen els "ratios" de m2 de platja per usuari que estableix el Pla d’Ordenació de l’Oferta Turística".
Per altra banda, moltes platges han experimentat un accentuat retrocés, ocasionat per les edificacions en primera línia, la construcció de dics i ports, la degradació dels prats de posidònia, etc.
Per tal de fer front al retrocés de les platges i a l’increment d’usuaris, l’administració ha apostat sovint per dedicar mils de milions a la mal anomenada "regeneració" artificial. Aquestes actuacions rompen el cicle natural de la dinàmica del litoral, destrueixen l’equilibri dels ecosistmes marins i litorals, i produeixen impactes diversos, tant a la zona d’extracció com a la zona de deposició de l’arena.
2.8. Conseqüències econòmiques
Les necessitats creixents que el nou model turístic generarà (i que ja genera), especialment d’infrastructures i serveis (energia, proveïment d’aigua potable, depuració d’aigües residuals, tractaments de fems, regeneració de platges, carreteres, etc.) estan essent pagades per tota la socetat mallorquina, sigui quina sigui la vinculació de cada un amb el sector turístic, en tregui o no beneficis econòmics.
D’aquesta manera s’accentua la socialització dels costos del sector turístic, que ja s’ha posat en evidència en els casos d’embelliment de zones turístiques, de modernització d’hotels, passeigs marítims, platges artificials,
En definitiva, aquest model turístic ens suposa a tots els ciutadans uns costos econòmics afegits molt importantes. Entre tots hem de finançar unes infrastructures i uns serveis que s’han de sobredimensionar a causa del turisme, mentre que els beneficis econòmics del sector no sempre s’inverteixen en les millores i necessitats del propi turisme
2.9. La pèrdua de qualitat de vida
Aquest procés de saturació turística i urbanística, tot i que ha provocat un augment del nivell de renda dels mallorquins, al mateix temps està provocant una pèrdua de la nostra qualitat de vida.
De fet algunes enquestes comparatives sobre la qualitat de vida a distintes comunitats autònomes, posen de manifest que, a les Balears, l’elevat nivell de renda (el primer de l’estat espanyol) no va acompanyat d’un nivell de qualitat de vida semblant.
Totes les problemàtiques exposades fins ara tenen una implicació directa en la qualitat de vida, ja que els factors ambientals són paràmetres fonamentals a l’hora de determinar la qualitat de vida d’una població.
La pèrdua de qualitat de vida a Mallorca s’està produint, entre d’altres causes, pels inconvenients de la massificació de les platges i els espais naturals, pel col·lapse de les carreteres i els carrers, per la mala qualitat de l’aigua potable, per la degradació de paisatges, especialment al litoral, pel procés de privatització del territori i de tancament de camins i accessos a la vorera de mar, per la massificació dels serveis sanitaris, pels renous i olors, per la pèrdua de tranquil·litat , per la desaparició de patrimoni, etc.
La situació prevista en el futur immediat, de continuació del creixement turístic i residencial, no fa més que accentuar aquestes tendències que estan provocant una evident i preocupant minva de la qualitat de vida a Mallorca.
L’actual expansió turística i immobiliària és tan exagerada que, no només està posant en perill els recursos naturals de l’illa, sinó que també està provocant la degradació del propi producte turístic i, sobretot, una pèrdua evident de qualitat de vida.
Les mesures que al llarg de 1999 varen adoptar el Consell de Mallorca, l’executiu d’en Matas i el nou Govern de progrés, no han aconseguit reduir, d’una forma important, la capacitat de població permesa al planejament urbanístic: dels quatre milions d’habitants prevists a plans i normes, just se’n retallaren 300.000. Les posteriors reformes aprovades en aquesta legislatura només han reduït en 50.000 places més.
La capacitat de població d’allò que ja està construït a les Balears arriba als 1.400.000 habitants, amb uns increments anuals de més de 45.000 places. Es igualment espectacular l’augment constant del nombre de turistes que arriben cada any a les nostres illes. A l’any 1999 vàrem assolir la xifra de 10,7 milions de turistes.
La realitat d’aquests darrers anys demostra que tot allò que les normes permeten urbanitzar, s’acaba urbanitzant. De fet, actualment s’estan construint edificacions i urbanitzacions que responen a planejaments de fa anys. Així doncs, amb una planejament tant desenvolupista com l’actual, un aeroport, com el de Palma, amb capacitat per transportar 24 milions de passatgers, una demanda que cobreix tota Europa, etc., la barrumbada que ens pot caure pot ser impressionant, si abans no s’aborda una reforma en profunditat de la legislació i sobretot dels instruments de planificació territorial.
D’altra banda és evident que les mesures que el nou executiu està impulsant quant a millorar la gestió de l’aigua o dels residus, poden quedar en no-res davant el potencial de creixement del consum d’aigua o de la producció de residus com a conseqüència dels increments de turistes i residents que s’espera.
En la qüestió dels recursos s’evidencia clarament la insostenibilitat de l’actual model turístic i urbanístic: si ja fa quasi cent anys que depenen de l’exterior per obtenir energia, ara també l’obtenció d’aigua potable necessita del petroli, cada vegada més car i més llunyà. També creix la dependència externa d’aliments, béns de consum, tecnologia, etc.
Es imprescindible no només abordar reformes profundes de la legislació territorial, econòmica, turística o ambiental, sinó amb la màxima urgència adoptar mesures cautelars a fi de congelar el creixement desbocat, i poder afrontar les reformes profundes amb més debat i si és possible amb gran consens social i polític.
El pacte de progrés redactat i signat per les forces polítiques que gestionen el Consell i el Govern compromet les institucions a canviar un model territorial absolutament insostenible i a aprovar tot un seguit de lleis i plans per a aconseguir aquest objectiu. Ha passat gairebé un any i encara esperam mesures clares i valentes que apuntin cap a aquesta finalitat.
4) Les actuacions que el GOB proposa
Ha passat quasi un any d’ençà de la presa de possessió del nou Govern de les Illes Balears. La situació quant a noves normes legislatives, reglamentàries i quant a mesures cautelars és gairebé la mateixa que al principi. La quasi absoluta majoria de lleis que el Govern va anunciar que faria estan encara per enllestir. Això vol dir que la seva aprovació i posterior execució se pot retardar mesos o anys.
És necessari abordar amb la màxima urgència i valentia l’elaboració o la reforma de tot un seguit de lleis urbanístiques i territorials a fi posar les bases jurídiques d’un nou model territorial. La situació que hem anat descrivint posa de manifest els creixents costos ecològics, econòmics i socials d’aquest nou "boom" turístic i la seva insostenibilitat i per tant exigeix aquesta actuació.
Però a més d’actuacions urgents, és necessari trobar alternatives a un model turístic esgotat. Cal doncs una reestructuració de la nostra economia que tengui com a eixos bàsics la contenció del turisme, redimesionant-lo a la baixa i congelant la construcció de nous hotels, apartaments i habitatges.
Per a assolir aquests objectius són necessàries actuacions dins el camp de l’urbanisme i l’ordenació del territori, dins la política turística, a la planificació sectorial (carreteres, energia, aigua, residus…..), inversions públiques, fiscalitat, etc.
Al cap i a la fi, l’objectiu de les mesures que el GOB proposa tenen com a objectius generals, els següents:
Reduir la capacitat d’allotjament i d’edificació tant dins el sòl urbà i urbanitzable com dins el sòl rústic
Estabilitzar i reduir el nombre de turistes que ens visiten i en general posar fre al creixement demogràfic
Gestionar de forma racional i sostenible els recursos naturals
Impedir la construcció de grans infrastructures, especialment les de transport (autopistes i autovies, aeroports. Ports,..)
Canvis en la normativa vigent
Es clar que per a poder assolir aquests objectius i apostar alhora per un desenvolupament sostenible, implica canvis profunds en la normativa vigent, tant pel que fa lleis, com a plans. En aquest sentit bàsicament proposam:
La reforma de les DOT
Restringint dràsticament les possibilitats edificatòries tant dins el sòl urbà com a urbanitzable
Incrementant la protecció del sòl rústic i els espais naturals
Limitant la construcció de grans infrastructures: aeroport, autopistes i autovies, ports esportius
Un canvi en la política turística, hidràulica, energètica, de residus, etc
La modificació dels Plans Directors Sectorials aprovats
Una canvi notable en el marc legal del Sòl.
Mesures cautelars urgents
Mentretant s’aborden aquests canvis profunds en la normativa territorial i ambiental vigent, és urgent que el Govern de les Illes Balears adopti mesures cautelars, tals com les següents:
Restricció de les possibilitats d’edificació dins sòl urbà, especialment pel que fa habitatges plurifamiliars, apartaments i hotels
Reducció de l’edificabilitat a parcel·les i solars a zones del litoral
Suspensió de tot aquell sòl urbanitzable que no tengui Projecte d’Urbanització aprovat definitivament
Establiment d’un "numerus claussus" anuals en el nombre de llicències a atorgar per cada Ajuntament
Congelació del sòl urbà que no tengui condició de solar
Paralització de les autoritzacions i de la construcció de camps de golf
Moratòria en l’autorització i en la construcció de nous ports esportius
L’adopció d’aquestes mesures cautelars són imprescindible no només per a aturar ràpidament processos irreversibles d’urbanització o edificació del nostre territori i del litoral, sinó també per a poder abordar, amb la tranquil·litat necessària, una nova política d’ordenació territorial, ambiental i urbanística que posi les bases per un model de desenvolupament sostenible per a les Illes Balears.