 |
L’Autopista
de Migjorn-Llevant, una nova agressió a l’interior de Mallorca |
Campanya contra la construcció de l'Autopista de Migjorn-Llevant
Index
|
L’Autopista
de Migjorn-Llevant, una nova agressió a l’interior de Mallorca |
El Govern Balear ha anunciat la seva decisió de construir una autopista que unirà Palma amb Manacor. Aquesta nova via travessarà zones rurals de Llucmajor, Porreres, Campos, Felanitx i Manacor i tendrà una longitud de 60 Km.
Segons informacions del propi govern aquesta autopista estarà llesta l’any 2000 i el seu cost superarà els 30.000 milions de pessetes.
| ELS
IMPACTES DE L’AUTOPISTA ELEVAT CONSUM DE TERRITORI La nova autopista consumirà de l’ordre de 400 hectàrees de terreny rústic. A una illa de dimensions reduïdes la conservació del territori hauria d’esser una prioritat. A més a més suposarà xapar centenars de finques, moltes de les quals quedaran inservibles. OCUPACIÓ DE ZONES AGRÍCOLES Una part molt important dels terrenys que ocuparà la nova autopista constitueixen zones agrícoles de notable valor agronòmic, que aquesta obra destruïrà irremeiablement. EL COMERÇ DELS POBLES EN SORTIRÀ PERJUDICAT Com ja ha passat en altres casos, la construcció de l’autopista significarà una pèrdua considerable del petit i mitjà comerç dels pobles afectats, i en conseqüència repercutirà negativament les economies locals. GREU IMPACTE AMBIENTAL I PAISATGÍSTIC Una part de la nova via afecta diversos espais naturals, especialment zones de pinar i garriga, que quedaran totalment destruïts. D’altra banda, pel fet d’afectar paratges naturals i rurals ben conservats, generarà un impacte paisatgístic negatiu. |
| En vermell, el traçat previst per a l’Autopista de Migjorn-Llevant; en blau, les principals carreteres actuals. |  |
| L'AUTOPISTA EN XIFRES |
|
 |
És imprescindible i
urgent l’obertura d’un debat públic en el qual
hi participin entitats socials, empresaris, pagesos,
comerciants, partits polítics, ajuntaments, etc. Una decisió que afecta tanta de gent i que pot tenir conseqüències tan negatives, necessita un ample consens social. |
Les Plataformes creades en contra de l’autopista, no només diuen no a aquesta nova via, sinó que proposen una sèrie de mesures que, amb un impacte molt menor, poden resoldre els problemes que segons el Govern justifiquen aquesta obra.
| LES PROPOSTES ALTERNATIVES |
|
Què pots fer tu?
L’objectiu de paralitzar aquest projecte implica esforços col·lectius, mobilitzacions,... emperò sobretot necessita de la teva ajuda. Per això te demanam que, en la mesura de les teves possibilitats:
| Les Plataformes contra l’autopista Des que es va anunciar el projecte s’han
creat distintes Plataformes Locals que s’oposen a PIMEM: «Comissió anti-autopista». Avda. Alemanya, 2, 3r. 07003-Palma. Tel.: 206614 Fax: 757269 UNIÓ DE PAGESOS: C. de Manacor, 20, 2n, 07006-Palma. Tel.: 464142 Fax: 464061 GOB: Verí, 1, 3r. 07001-Palma. Tel.: 721105 Fax: 711375 |
Conseqüències ecològiques, econòmiques i socials de l`autopista de Llevant
Alternatives a un model de transport obsolet
Introducció
El conveni amb el Ministeri de Foment per a la financiació de carreteres de les illes pot suposar la inversió d`uns 57.000 milions de pessetes en els propers 8 anys. Entre les actuacions previstes està l`autopista de Llevant, que pot implicar l`astronòmica inversió d`uns 30.000 milions de pessetes si consideram el cost de les expropiacions. Això convertiria aquesta autopista en la major obra pública realitzada a les illes Balears després de l`ampliació de l`aeroport de Son Sant Joan. Altres actuacions previstes són la prolongació de l`autopista Central cap a Alcúdia i la de Ponent fins a Santa Ponça.
Les polítiques de transport tenen fortes implicacions econòmiques, socials i ambientals. L`ocupació i els usos del territori es veu condicionada per les infraestructures de transport, fent més accessibles per als usos residencials zones interiors mantingudes fins ara relativament al marge de la pressió urbanística.
El trànsit motoritzat contribueix de forma important a la contaminació de l`àire, tant a escala global agreujant el problema del canvi climàtic, com a escala local provocant una disminució de la qualitat de vida a causa dels fums i dels renous.
D`altra banda, les polítiques de transport impliquen fortes inversions econòmiques que repercuteixen en tota la població. A més, en condicionar els usos del territori, determinen les necessitats de desplaçaments que s`han de realitzar per satisfer les activitats quotidianes.
No menys important és el problema dels accidents de trànsit, que s`ha convertit en una de les principals causes -la principal entre els joves- de mortandat a les nostres societats superdesenvolupades. Sovint es pretén justificar la construcció de noves vies ràpides al.legant que incrementen la seguretat del trànsit, disminuint els accidents de circulació. Però les vies ràpides incrementen la gravetat dels accidents a causa de l`augment de velocitat.
La justificació real per a la construcció de noves autopistes és la disminució del temps de desplaçament de l`aeroport a les zones turístiques. Però no podem seguir sacrificant més territori, ni perjudicant altres sectors econòmics com l`agricultura i el petit comerç, els quals pateixen especialment la construcció de noves macroinfraestructures de transport.
A causa de les seves fortes implicacions, la planificació de les polítiques de transport s`hauria de democratitzar i consensuar al màxim. Ningú no pot deixar-se de veure afectat per les discussions sobre transport ni sobre les prioritats de les inversions en la creació d`infraestructures; i per tant tothom ha de jugar un paper important en la presa de decisions.
Per aquests motius, les entitats i persones oposades a la construcció de l´autopista de Llevant volem fer una crida al debat social sobre les polítiques de transport aprofitant l`exemple i la urgència del projecte d`autopista a Manacor a través del Migjorn de Mallorca que volem evitar.
Pensam que necessitam reflexionar sobre les conseqüències negatives, socials i mediambientals, del model de tranport del Govern Balear i de la seva Conselleria de Foment basat en la creació de grans infraestructures. Aquest model pretén donar resposta a una demanda creixent de desplaçaments en vehicle privat, però l`acaba incentivant en funció de les noves possibilitats que ofereix.
Estam convençuts igualment que existeixen alternatives a aquesta visió miop, i que aquestes alternatives es poden començar a aplicar ja per evitar la construcció de l`autopista de Llevant. Només és una qüestió de voluntat política!
Esperam que aquest document sigui útil no tans sols per evitar la construcció d`aquesta autopista, sinó també per avançar cap a una política de transport sostenible, capaç d`assumir el repte que tenim a Mallorca de limitar el consum de territori i recursos per fer possible un futur digne per a nosaltres i per a les properes generacions.
1.- Conseqüències ecològiques i socials del model de transport del Govern. L`autopista de Llevant com a exemple
a) Conseqüències ecològiques
- Consum de territori i destrucció d`espais naturals
No només s`ha de considerar el territori directament afectat per la construcció d`infraestructures de transport sinó que també perden valor les finques xapades i les dels voltants. Aquest consum de territori implica destrucció de sòl rústic i de zones d`activitat agrícola, contribuint a la desaparició del ja prou castigat sector agrícola i dels pagesos.
Un quilòmetre d`autopista afecta quinze quarterades de terreny. Mallorca viu del seu territori i del seu paisatge. Per les seves dimensions reduïdes no hauríem de permetre la destrucció de més patrimoni natural: demà el necessitarem per poder oferir un model turístic de qualitat sensibilitzat pels valors naturals que avui continuam sacrificant.
- Increment de la pressió urbanística
L`ampliació de la xarxa viària pretén facilitar l`accés a les zones turístiques i residencials reduint el temps dels viatges des de Palma. Però aquesta disminució del temps dels viatges provoca un increment de la pressió urbanística que acaba saturant les noves infraestructures poc temps després de ser inaugurades.
Aquesta pressió residencial i turística incrementa el preu de la terra i modifica els seus usos, passant de la funció agrícola a la funció turística i residencial.
En el cas de l`autopista de Llevant és clar que la seva funció és facilitar l`accés a la zona turística de Llevant. Però disminuir el temps de desplaçament des de Palma i l`aeroport implicarà incrementar la pressió urbanística i fins i tot provocar la creació de nous pobles dormitori al llarg del itinerari de l`autopista.
- Contribució al canvi climàtic
Les principals fonts de diòxid de carboni que incrementen l`efecte hivernacle i modifiquen el clima són la producció d`electricitat i el transport. Un automòbil emet uns 20 Kg de CO2 en un recorregut de 100 Km, i en les condicions habituals de utilització consumeix quatre vegades més combustible que l`autobús. Sense una modificació de les polítiques de transport per desincentivar l`ús del cotxe privat i per fomentar el transport públic, els objectius de reducció de les emissions de CO2 quedaran en paper banyat.
El Parlament Balear va adoptar per unaminitat el compromís de reduir les emissions de CO2 en un 20% per a l`any 2005 en relació als nivells de 1990. Apostar per una política de foment d`autopistes no és la millor forma de traduir en fets aquest compromís.
S`ha de recordar que segons tots els models científics, les conseqüències del canvi climàtic seràn especialment greus a la regió mediterrània, amb la desaparició de platges i la salinització d`aqüífers a causa de l`augment del nivell de la mar, i amb un increment de la sequera a l`estiu i dels fenomens meteorològics extrems com a principals riscs.
- Contaminació i renous
El trànsit és la causa principal de disminució de la qualitat de vida a les zones urbans. Els fums dels vehicles a motor contribueixen a les malalties respiratòries. Quant als renous, a l`Estat Espanyol el 23% de la població està exposada a nivells sonors originats pel trànsit superiors a 65 dB(A), que és el límit de tolerància ambiental habitualment acceptat.
b) Conseqüències socials
- Elevades inversions econòmiques que impideixen altres prioritats
El conveni amb el Ministeri de Foment per a la financiació de carreteres de les illes que suposarà la inversió de més de 50.000 milions de pessetes hipotecarà el futur del tren, que no es considera una prioritat. El transport públic a Mallorca no podrà competir mai en igualtat de condicions amb el cotxe privat mentre no disposi de financiació suficient.
Els arguments economicistes en contra del tren basats en la seva baixa rendibilitat ignoren el fet que en aquest cas es contempla l`amortització i el manteniment de les infraestructures ferroviàries, cosa que no es pren en consideració per avaluar la rendibilitat del transport en vehicle privat. Per avaluar la seva rendibilitat no es consideren les despeses en construcció i manteniment de carreteres, les mesures de seguretat i vigilància, senyalitzacions, etc.
Però sobretot, s`ignoren costos ecològics i socials com els provocats pel consum de recursos no renovables que contribueixen al canvi climàtic, els costos de la destrucció del territori o de les morts en accidents de circulació, del consum de temps social per adquirir i mantenir els vehicles... Si ignoram aquests costos, no podem comparar la rendibilitat dels diferents mitjans de transport.
També es podria plantejar la conveniència de destinar les elevades inversions previstes per a carreteres a altres actuacions. La sanitat, l`educació, la millora dels nivells de depuració d`aigües residuals o les energies renovables, per posar només uns exemples, tenen importants mancances financeres i a Mallorca són actuacions clarament més prioritàries que la construcció de noves autopistes.
- Especialització del territori
L`aposta pel cotxe privat crea distàncies i necessitats de desplaçament creixents en afavorir l`especialització del territori en usos monofuncionals (polígons comercials, d`oci, escolars, etc). Els ciutadans que no disposen d`automòbil pateixen especialment les conseqüències de l`augment de les distàncies que s`han de recórrer per realitzar les activitats quotidianes.
- Destrucció del petit comerç
El petit comerç també pateix les conseqüències de especialització del territori. Les noves ries ràpides atrauen l`activitat comercial cap a les afores dels nuclis de població, afavorint les grans superfícies comercials i perjudicant el petit comerç dels interiors dels nuclis de població. Aquest sector econòmic dóna ocupació a una part important de la població i està més lligat al consum de productes locals que les grans superfícies comercials.
- Increment del preu de la vivenda
La pressió residencial als pobles provoca un increment en el preu de la vivenda, que les fa inaccessibles a les parelles joves que se volen emancipar i adquirir un habitatge. Aquest problema s`agreuja per la manca d`un sector públic de l`habitatge mínimament rellevant a la nostra comunitat.
- Accidents de circulació
Els accidents de circulació són la principal causa de mort no natural a Espanya i la primera, incluïda la natural, entre els 18 i 25 anys. També són la causa principal de minusvàlues i discapacitats. Les mesures tècniques que atorguen protecció davant del perill i la construcció de vies ràpides no creen seguretat, sinó que afavoreixen formes de conducció més temeràries, agreujant les conseqüències dels accidents de circulació i incrementat la mortandat a causa de la velocitat. De fet, l`excés de velocitat és la causa directa o complementària de quasi dos terços dels accidents de trànsit.
2.- Un nou camí per al transport
A Mallorca el territori és un recurs escàs, l`únic que a diferència del que succeeix amb l`aigua o l`energia no se pot ampliar artificialment mitjançant tecnologies costoses. Per aquest motiu, el territori ha de ser un factor limitant per al creixement urbanístic i turístic. Les entitats i persones oposades a l´autopista de Llevant exigim un pla global de transport supeditat a aquest objectiu i no actuacions aïllades basades en la creació de grans infraestructures que destrueixen el territori i modifiquen els seus usos, incrementant la pressió urbanística.
La política de carreteres del Govern es basa en l`adequació de l`oferta a una demanda sempre creixent. Aquest enfocament no fa front a la dependència de l`automòbil sinó que la incentiva: les carreteres estimulen la demanda en funció de les noves possibilitats que ofereixen. Les vies ràpides afavoreixen l`especialització del territori en usos residencials i turístics, provocant més necessitats de desplaçament.
Aquest enfocament perjudica greument l`agricultura i el petit comerç lligat al consum de productes locals. El monoconreu turístic es converteix així no en un fet inevitable com sovint s`ens vol fer creure, sinó en una conseqüència de decisions miops en matèria de transport i altres, com en relació a infraestructures per al subministrament d`aigua i energia que també estimulen el consum i afavoreixen un creixement "ad infinitum" de la pressió turística i residencial.
Necessitam un nou camí per al transport que eviti continuar destruint més territori. Aquest objectiu implica mesures d`ordenació territorial per reduir la pressió urbanística, però també mesures de transport per reduir la dependència de l`automòbil.
Per reduir la dependència de l`automòbil, una visió alternativa del transport ha de fomentar un acostament dels llocs de treball, serveis i equipaments a la gent, enlloc de fer-la anar cada vegada més lluny i més ràpid mitjançant grans infraestructures. La qualitat de vida està en funció de l`accessibilitat als serveis i les activitats, no en funció dels quilòmetres recorreguts per cada ciutadà per arribar-hi.
Per aquest motiu, per reduir les necessitats de transport s`ha d`avançar cap a una descentralització administrativa que permeti la creació de proximitat mitjançant una comarcalització dels serveis i els equipaments.
Aquest nou camí per al transport ha d`implicar també una reducció de l`elevat cost ecològic i social de l`obsolet model de transport vigent basat en el cotxe privat transferint mobilitat de l`automòbil cap al transport públic, ja sigui autobús o tren.
El transport públic per carretera a Mallorca és insuficient, car i sovint incòmode, i això resulta disuasori per als possibles usuaris. La majoria de línies comuniquen Palma amb els diversos pobles de l`illa, però n`hi ha ben poques que comuniquin els pobles entre si. A més, moltes línies turístiques no s`adapten a les necessitats de la població resident.
Quant al ferrocarril, la seva marginació només és fruit d`una mentalitat economicista que ignora els costos socials i ambientals del model de transport vigent. Recuperar les antigues línies a Manacor i Artà, sa Pobla, Felanitx i s`Arenal-Santanyí, i crear nous traçats a la UIB, a l`Aeroport, i entre sa Pobla i Alcúdia, seria la millor decisió perquè l`avanç cap al desenvolupament sostenible no es quedi en altra declaració retòrica de bones intencions a la que cada vegada ens tenen més acostumats les nostres autoritats i el sector turístic.
Els recursos econòmics per potenciar el transport públic han de sortir d`una reorientació de les inversions previstes en autopistes, així com de la participació del turisme en la financiació de les infraestructures de transport, ja que aquest sector ha de pagar per les infraestructures i els recursos que utilitza.
3.- Alternatives a l`autopista de Llevant
- Reduir les expectatives urbanístiques i limitar el creixement de l´oferta turística
- Comarcalització dels serveis i equipaments
- Potenciar el transport públic partint de les necessitats de la població resident i fer-hi campanyes educatives per fomentar el seu ús
- Millorar les carreteres existents: crear tercers carrils i variants per rodejar els nuclis de població
Una primera passa:
- Estudiar les causes que provoquen mobilitat a la comarca per trobar-hi solucions alternatives basades en la creeació de proximitat
- Estudiar el traçat d`una línia de tren
- Fer campanyes educatives en favor del transport públic i d`altres mesures alternatives (compartir vehicles, evitar hores punta...)