El GOB recorda que MES, PSOE i Podem varen donar suport en la ILP i vàrem assumir el compromís de tirar-la endavant si governaven, com és el cas de MES i PSOE.
El GOB torna a posar damunt de la taula la proposta de Iniciativa Legislativa Popular en defensa del territori que es va promoure dins el 2014 amb l'objectiu d'impulsar un marc regulatori proteccionista que contrarestés els efectes perversos de les iniciatives legislatives impulsades pel Govern Bauzá i que pretenien sotmetre el territori i les persones als interessos econòmics de determinats sectors. La ILP s'orientava a modificar les Directrius d'Ordenació del Territori, l'instrument bàsic i comú a totes les illes, i va aconseguir el suport de més de 16.000 signatures i les declaracions públiques dels partits que ara són al Govern de tirar-la endavant en cas de governar.
És per aquest motiu que el GOB torna a posar damunt de la taula la ILP però a més, el GOB ha treballat a nivell de totes les illes unes propostes de revisió/derogació dels articles més desreguladors en matèria territorial de les diferents lleis impulsades o modificades per Bauzá. La Llei del sòl, llei de mesures urgents, llei de sòl rústic, la llei del Turisme, llei d'impacte ambiental, llei minera, llei agrària i llei de ports són les lleis amb implicacions més greus sobre el futur del territori.
24-02-2015. Imatge de la defensa de la ILP al Parlament per part de Mika Noguera
Per posar un exemple, pel que fa a la llei agrària, aquesta establia que “El planejament territorial, urbanístic o mediambiental no pot establir limitacions o restriccions al règim de segregacions que preveu la legislació agrària”. Aquest és un dels continguts de la Llei Agrària feta per Gabriel Company, que suposadament havia d'ajudar als pagesos però que en realitat facilitava el trossejar les finques per donar-les un ús urbanístic. Per assegurar-se, la “Llei Agrària” deia que ni els plans territorials, ni els municipals, ni els ambientals podien posar-hi limitacions.
Articles com aquest, són abordats en la proposta de modificacions i derogacions d'algunes lleis que s'han elaborat aquesta passada legislatura i que anaven orientades a facilitar nous creixements urbanístics, generalment en sòl rústic, o a dinàmiques clarament enfrontades al medi ambient.
Certament, hi ha articulats d'autèntic escàndol, com l'article 6 de la Llei Minera, també impulsada pel departament de Company, que diu que el Consell de Govern podrà acordar la continuació del procediment d’atorgament de drets miners encara que hi hagi informes preceptius desfavorables. O que es podran obrir noves pedreres no previstes actualment i que si el Consell Insular respectiu no contesta en tres mesos s'entendrà favorable i no caldrà interès general.
En les propostes que farà el GOB s'incorporen altres aspectes, com eliminar la possibilitat de fer grans equipaments desestacionalitzadors en sòl rústic (com el centre de tecnificació esportiva de Sencelles, de capital danès). O derogar també les regulacions urbanístiques de la Llei Agrària, com les cridaneres segregacions esmentades al principi i d'altres articles similars. Es recupera el contingut mínim de les declaracions d'interès general. Recordem que la llei de Mesures urgents de 2012 va eliminar el requisit de transcendir els mers interessos individuals. Ara es demana recuperar aquesta condició i que els consells insulars puguin incorporar altres consideracions específiques de cada illa.
El GOB iniciarà ara la ronda de reunions amb partits i institucions públiques a totes les illes, per explicar els continguts i les motivacions de les seves propostes.
