Informe
29 d’agost de 2002
Es Carnatge: millor recuperar que
transformar
Els projectes de Costes suposaran la "urbanització"
de l’únic tram de litoral no urbanitzat de Palma
Amb 3.000 milions de pessetes es poden fer moltes obres de millora ambiental... o es pot fer un jardí botànic a un espai natural
Aquests dies es troba a exposició pública el segon dels projectes que el Ministeri de Medi Ambient, a través de la Demarcació de Costes, pretén executar a la zona d’Es Carnatge. Fa mesos passà a exposició pública el projecte de passeig marítim, i ara li toca el torn al jardí botànic.
Recuperació ambiental mal entesa
El Ministeri de Medi Ambient, a través de la seva Direcció General de Costes, ha elaborat i està a punt de començar a executar un projecte de "recuperació ambiental" de la zona. El projecte presenta alguns aspectes positius, ja que suposa l’ordenació del trànsit motoritzat, la retirada d’un gran volum d’enderrocs que al llarg de dècades s’han escampat a la zona i la revegetació d’algunes zones, però per altre costat constituirà la transformació d’Es Carnatge en una mena de parc urbà, sense tenir en compte un aspecte fonamental: Es Carnatge és l’únic espai natural litoral no urbanitzat que queda al municipi de Palma.
Passeig marítim
Una de les actuacions d’aquest projecte, i la primera que es podria executar, és la construcció d’un passeig marítim peatonal, pavimentat, dotat de faroles, pèrgoles i altre mobiliari urbà típic als passejos marítims. Per al GOB la construcció de vials de caràcter urbà, com el que es planteja, no han de tenir cabuda dins els espais naturals protegits per la LEN, i per això tampoc s’han d’executar al litoral de l’ANEI d’Es Canatge. El GOB presentà en el seu moment al·legacions en contra d’aquest projecte de passeig marítim.
Jardí botànic
Existeix una segona fase del projecte (la que ara es troba a exposició pública) que contempla la construcció d’un jardí botànic, que ocuparia aproximadament la meitat de la superfície d’Es Carnatge. Des del punt de vista del GOB, aquesta intervenció suposaria convertir bona part de l’espai natural en una mena de zona verda annexa a les urbanitzacions veïnades. Aquesta transformació contradiu a les totes la finalitat que, consideram, han de tenir a Mallorca els espais naturals que fins ara han aconseguit salvar-se de la urbanització. Això és encara més greu tenint en compte que Es Carnatge és l’únic espai natural litoral no urbanitzat del terme municipal de Palma. Iniciatives com aquesta són molt interessants, però s’han d’ubicar correctament i no ocupar espais naturals, els quals han de tenir unes altres finalitats.
Un altre aspecte també criticable del projecte és el seu cost: més de 17,5 milions d’euros (gairebé 3.000 milions de pessetes). Amb una petita part d’aquesta quantitat seria suficient per rehabilitar la zona al seu estat natural, i amb la resta es podrien fer altres inversions molt més necessàries. És molt lamentable que es faci una gestió tan poc eficient de les inversions en matèria de medi ambient.
El GOB demana una ordenació integral
Davant aquest panorama, el GOB pensa que la recuperació natural d’aquest espai passa per l’ordenació d’usos i la planificació d’accions de restauració ambiental, sense perdre de vista que l’objectiu ha de ser la recuperació dels valors naturals d’Es Carnatge.
---
Annex: Un espai molt valuós, greument degradat i amenaçat
Entre Can Pastilla i es Coll d’en Rebassa es situa un espai conegut com Es Carnatge, una zona verda de notables valors paisatgístics, geològics, ambientals i d’ús públic. Es tracta del tram de costa més gran de Palma que resta sense urbanitzar .
Valors naturals
La zona d’Es Carnatge té un gran interès naturalístic. Per una banda, hi podem trobar un dels jaciments paleontològics més importants de la Mediterrània, a les zones del Camp de Tir i Es Carnatge, que gaudeix d’un molt bon estat de conservació. A un altre sector de la costa (La Pineda) hi trobam un magnífic jaciment de fòssils. L’illot de Sa Galera conté importants restes arqueològiques, com una cova excavada, construccions púniques i restes de ceràmica púnica i romana.
A Es Carnatge es conserven les comunitats vegetals de litoral rocós que era present altre temps a tota la vorera de mar de Palma. A la zona s’han citat espècies de gran importància i escassesa: savines (que constitueixen el darrer savinar del terme de Palma), gatovells (Launea cervicornis) i una planta endèmica que a Mallorca només es troba en aquest indret: l’Helianthemum origaniflorum ssp serrae. Són habituals a la zona gran nombre d’aucells marins, entre els quals destaquen la gavina corsa (Larus audouinii), endèmica de la mediterrània occidental, i el corb marí (Phalacrocorax aristoltelis)
Situació legal
Des de fa anys, aquesta zona gaudeix de la protecció de diversos Plans i Lleis i la seva conservació està emparada en distinta normativa de tipus urbanístic, ambiental, territorial i patrimonial. En concret Es Carnatge té la següent protecció:
PGOU de Palma:
LEN
DOT
Degradació
El seu procés de degradació va iniciar-se a principis del segle anterior a causa de l’obertura de petites pedreres de marès. Posteriorment la zona passà a mans militars, els quals construïren bateries , trinxeres, quarters, túnels... Més recentment la zona quedà molt afectada per la construcció de la central tèrmica de Sant Joan de Déu i per l’extensió de la urbanització a la part de Can Pastilla. La construcció de l’aeroport i l’ampliació de la carretera l’acabaren d’afectar.
L’abocament incontrolat d’enderrocs (milers i milers de tones de runa) als darrera vint anys ha significat la degradació més important i la transformació del relleu més espectaculars que en alguns casos han afectat negativament a qualque jaciment
A pesar de totes les proteccions derivades del PGOU, de la LEN i de les DOT, la zona segueix patint un procés de degradació notable a causa de:
Resulta evident la necessitat d’intervenir per posar remei a n’aquesta situació que està degradant els valors naturals de la zona. Però no de qualsevol manera. Les actuacions haurien de perseguir la recuperació de l’entorn natural, i no la transformació de la zona en parc urbà.